Pla director de l'horta

El Pla Director de l’Horta de Catalunya (PDH) és un instrument elaborat l’any 2020 per la Fundació Miquel Agustí i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB-UPC), impulsats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El seu objectiu és identificar els reptes actuals del sector hortícola i proposar mesures per consolidar-ne la seva activitat. El PDH s’ha basat en les percepcions pròpies dels agents del sector, que s’han complementat amb l’estat de l’art de la ciència agronòmica que hi ha rere la producció hortícola.

Els objectius principals del PDH han estat:

L’horticultura és un sector essencial de l’economia i la societat catalanes. Tot i que actualment només ocupa el 1,2% de la superfície agrícola de Catalunya, per la seva productivitat (mitjana 26,6 t/ha) i pes econòmic (8,9% de la producció final agrària) es tracta d’un sector amb una elevada contribució en les dinàmiques agroalimentària de Catalunya (Figura 1).

Figura 1. Contribució relativa de l’horta a l’agricultura catalana: (a) superfície total, (b) superfície de regadiu, (c) producció, (d) valor econòmic. El sector ressaltat en vermell es correspon amb els valors de l’horticultura. Dades extretes dels valors de producció final agrària del DARP (any 2018) (a-c) i l’Idescat (any 2017) (d).

L’activitat hortícola es concentra principalment a les zones periurbanes de les capitals catalanes i al Delta de l’Ebre, tot i que és present en menor intensitat a la resta de la geografia catalana (Figura 2).

Figura 2. Distribució de la superfície hortícola a Catalunya (dades expressades en ha per municipi). Les dades relatives a les superfícies han estat extretes de les estadístiques agrícoles del DARP (any 2018).

A nivell de rendiment els cultius es troben, en general, per sota del rendiment potencial de l’espècie i, més concretament, de les zones competidores en el mercat, limitant en alguns casos la viabilitat econòmica. No obstant, el sector té la capacitat de produir fins a un 50% de les hortalisses consumides per les llars catalanes, tot i que en molts casos producció i consum no estan acoblats.

La diversitat d’espècies cultivades en els sistemes hortícoles catalans és molt elevada, essent els principals cultius el tomàquet, la ceba, l’enciam, la patata i el cogombre. El sector ha incorporat, en els darrers anys, importants progressos tècnics que han permès assolir uns nivells d’eficiència més elevats i reduir la petjada mediambiental de les produccions. Saber transmetre a les persones consumidores aquests progressos, així com saber explotar la riquesa varietal existent a Catalunya emergeixen com a oportunitats per reforçar la posició del sector.

El PDH ha comptat amb la participació de nombrosos pagesos i pageses, així com de personal de centres de recerca i l’administració. Gràcies a les seves valuoses contribucions s’han pogut identificar les principals necessitats del sector (Figura 3). Els aspectes que generen major consens són: preu percebut per la pagesia; relleu generacional; optimitzar costos de producció; sobirania alimentària; promoció del sector; transparència de preus; ajustar R+I a les necessitats del sector.

Figura 3. Núvol de paraules elaborat a partir de les aportacions del sector a l’enquesta virtual. La mida de la lletra és proporcional al número de vegades que la paraula ha aparegut citada.

En el sector hortícola les dones representen només el 11,2% dels titulars d’explotació, valors molt baixos considerant la importància, tant actual com històrica, de la dona a l’agricultura. A més de la invisibilitat de la feina de la dona a les explotacions hortícoles, aquest col·lectiu sembla haver sofert amb més intensitat els fenòmens que han provocat l’expulsió de molts professionals del sector. Una emigració impulsada per l’emergència del model productivista a la dècada 1960, l’accentuació del diferencial en les condicions de vida entre el món urbà i el món pagès i, sobretot, per la baixa valoració social de la figura del pagès/a. En aquest context, i en el marc del PDH, pageses i especialistes del sector han fet una radiografia de les principals preocupacions i necessitats del sector en temes de perspectiva de gènere (Figura 4).

Figura 4. Núvol de paraules elaborat a partir de les aportacions a l’enquesta virtual de perspectiva de gènere. La mida de la lletra és proporcional al número de vegades que la paraula ha aparegut citada.

El repte del PDH és definir i prioritzar una sèrie de mesures que ens acostin a l’objectiu general de promoure l’horticultura a Catalunya com un sector estratègic, vertebrador del territori, l’economia, l’alimentació, la societat i la cultura catalanes. Les mesures proposades en el PDH s’estructuren en quatre eixos principals que contenen diferents accions relacionades amb el sistema productiu, la comercialització i promoció, la formació i la recerca tecnològica i l’ecosistema i el medi ambient.

Per accedir al document complet, cliqueu aquest enllaç

Per accedir al document complet de Seguiment de les actuacions del Pla de l'Horta, cliqueu aquest enllaç

Per accedir al document complet de Mesura 1.3: Acció_Presentació Rendiment objectiu dels cultius hortícoles, cliqueu aquest enllaç

Per accedir al document complet de Mesura 1.3: Rendiment objectiu dels cultius hortícoles a Catalunya, cliqueu aquest enllaç

Per accedir al document complet de Mesura 3.4.5: Mesures de prevenció de danys i criteris de selecció, cliqueu aquest enllaç