Guia d'ús del model
Model PAMcast. Predicció risc d’inòcul primari de l’estemfiliosi de la perera (Pleospora allii)
Descripció
El model PAMcast (Pleospora allii Maturation forecast) va ser desenvolupat pel grup de Patologia Vegetal de la Universitat de Girona (Catalunya). Aquest model serveix per predir el risc d’inòcul primari de l’estemfiliosi de la perera (Pleospora allii). Per conèixer més detalls sobre la seva base científica, es pot consultar la informació disponible a l’apartat en què es descriu el model.
En aquest model es requereix que es faciliti la data en què s’observen els primers pseudotecis madurs a la finca, i això correspon al biofix. Aquesta dada s’obté directament d’observacions en la mateixa finca o a partir d’una data general que facilita el Servei de Sanitat Vegetal.
Prenent com a base les dates que la persona usuària selecciona, es generen dos tipus de sortida: l’una en forma de taula i l’altra en format gràfic. Les sortides es donen per data.
Sortida en format de taula
En la figura 1 es pot veure la sortida en format de taula. Hi ha una part que correspon al resum de les dades climàtiques i una altra que en mostra la predicció.
Figura 1. Sortida en format de taula del model PAMcast per a la predicció del risc d’inòcul primari de l’estemfiliosi de la perera (Pleospora allii).
Dades Climàtiques
Es mostren les dades diàries, les quals s’obtenen a partir de les dades horàries de l’estació o estacions agrometeorològiques que la persona usuària selecciona. Aquestes dades les gestiona el Servei de Meteorologia de Catalunya o bé les pot introduir la persona usuària a partir de les seves pròpies estacions. En aquest darrer cas, es requereix un format específic en l’Excel. La persona usuària estableix el període de temps que vol consultar.
La taula que es genera té un seguit de columnes que s’expliquen a continuació. Els números de cada columna es corresponen amb els indicats en la figura 1:
- Data: és la data en què es prediu el risc d’infecció; correspon a un període de 24 hores, iniciat a les 8.01 h del dia anterior fins a les 8.00 h d’aquest dia. L’horari és en temps universal coordinat o Greenwich mean time (GMT), corresponent a l’hora solar. Si la data final de consulta és la data actual, es calcula automàticament la predicció dels paràmetres climàtics a 72 hores. S’empren les prediccions facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya.
- Període humectació (h): durada de la humectació (h) durant el període de 24 hores; correspon al període d’humectació, és a dir, al temps acumulat en què el sensor ha marcat humectació les darreres 24 hores.
- Temperatura mitjana (ºC): temperatura mitjana durant la data. A partir d’aquesta temperatura s’obtenen els graus dia (informació no mostrada).
- Precipitació (mm): precipitació acumulada (mm) durant el període de 24 hores.
- Humitat relativa (%): humitat relativa mitjana durant la data. Aquesta informació no té rellevància en les prediccions, però humitats relatives superiors al 80% són més favorables per a la maduració dels pseudotecis.
- Biofix: s’indica amb una “X” la data del biofix, que marca el moment a partir del qual el model comença a acumular els graus-dia.
Predicció
- Pseudotecis madurs (%): es mostra el percentatge de pseudotecis de Pleospora allii que estan madurs. Això vol dir que tenen al seu interior ascòspores que morfològicament i fisiològicament estan a punt de ser alliberades.
- Observacions: s’indica si hi ha possibilitat que s’alliberin ascòspores madures i, per tant, que es produeixin emissions d’ascòspores aèries. A partir del valor del 99% de pseudotecis madurs, s’indica que l’inòcul està exhaurit i ja no s’avisa de posteriors emissions d’ascòspores aèries. A partir de diversos dies amb valors superiors al 100% es finalitzen les prediccions del model.
Sortida en format gràfic
Es presenta gràficament l’evolució dels pseudotecis madurs (figura 2).
Figura 2. Sortida gràfica del model PAMcast, on es mostra l’evolució de la maduració dels pseudotecis (%). A partir de la interpretació d’aquesta figura, es pot determinar el període en què encara no hi ha inòcul disponible (A), el període en què hi ha potencial d’inòcul (B) i quan és probable que s’hagi exhaurit l’inòcul primari (C). La sortida dependrà del període consultat per la persona usuària (i amb les prediccions meteorològiques a 72 hores, si escau).
Com s'interpreten les sortides del model
El model serveix per conèixer si hi ha disponible inòcul primari, corresponent a Pleospora allii, a punt per ser alliberat i en quins moments es produiran aquests alliberaments. Aquest inòcul correspon al que sobreviu durant l’hivern. Els alliberaments d’ascòspores de Pleospora allii podran donar lloc, si les condicions ambientals són favorables, a la producció de nou inòcul sobre restes vegetals en la forma Stemphylium vesicarium o produir infeccions en perera si hi ha material vegetal disponible, a més de les condicions ambientals favorables (vegeu el model BSPcast).
La informació bàsica de predicció de disponibilitat d’inòcul es pot veure en els percentatges de pseudotecis madurs tant en la taula com en la figura. Quan aquest percentatge és proper a 0, no hi ha inòcul primari disponible, mentre que quan el model dona valors propers al 99% durant diversos dies, això vol dir que l’inòcul ja s’ha exhaurit. El model també indica quan es poden produir els alliberaments aeris de les ascòspores. El model es pot emprar per fer tractaments específics en les restes vegetals en el sòl de les plantacions o bé per conèixer el període en què es poden aplicar mètodes de control basats en la retirada de restes vegetals, pirodesherbatge o d’altres. Aquestes mesures són més eficaces si es duen a terme abans que hi hagi inòcul primari que es pugui alliberar.
L’obtenció del biofix real de la plantació que s’ha de gestionar incrementa la fiabilitat de les prediccions.
Per a un maneig correcte, la informació obtinguda amb el model PAMcast s’hauria de completar amb dades específiques de la plantació que es vol gestionar. Entre aquestes dades que cal considerar, són importants les següents:
- Historial de la malaltia: aquesta informació, obtinguda a partir d’anys anteriors o el mateix any en la plantació de perera, és un indicador indirecte del nivell potencial d’inòcul primari.
-
Coberta vegetal: el tipus de coberta vegetal durant l’hivern i la primavera pot condicionar la quantitat d’inòcul generat. Com més restes vegetals mortes hi hagi al sòl de la plantació, més quantitat d’inòcul primari es pot generar.
-
Tractaments fitosanitaris duts a terme: productes antifúngics emprats (incloent-hi els que es basen en agents de control biològic) que puguin arribar a les restes de fulles al sòl de les plantacions durant la tardor-hivern, en aplicacions específiques de control de l’inòcul primari o en aplicacions sobre l’arbre amb altres objectius.
-
Altres mètodes de control: mètodes específics de reducció d’inòcul primari, com ara la retirada de material vegetal a l’hivern o aplicacions de tècniques com el pirodesherbatge, que condicionaran la quantitat d’inòcul primari viable al sòl.
Contacte
Grup de Recerca de Patologia Vegetal
Institut de Tecnologia Agroalimentària
Universitat de Girona
Contacte: isidre.llorente@udg.edu
