Conques

Millora en granja de la gestió de les dejeccions ramaderes

Caracterització dejeccions i altres productes orgànics

Anàlisis de les dejeccions ramaderes de les granges vinculades a les parcel·les objecte de seguiment agrícola per a:

• conèixer la quantitat de nutrients a nivell d’explotació i la seva estimació a nivell de maneig a la conca
• mantenir i complementar la base de dades de composició d’aquests materials

Reducció de nutrients, volums i emissions generades

Nutrients: ajustant la dieta a les necessitats dels animals.
Volums: utilitzant abeuradors adequats i ajustant el cabal i la pressió del circuit de les instal·lacions.
Emissions (a partir del 2019): mesura de les emissions per tal de veure l’efecte de les mesures aplicades.

Maneig dels subproductes obtinguts dels tractaments

Validació del maneig dels subproductes que estan destinats a la fertilització per buscar la millor estratègia d’aplicació per al seu aprofitament agrícola.

Millora de la gestió de la fertilització dels cultius i el maneig del sòl per a reduir l’impacte de l’adobatge sobre el medi ambient i la qualitat de les aigües. Es focalitza en el bon ús del nitrogen i el fòsfor en la fertilització.

Maneig agronòmic

• Assessorament personalitzat en fertilització
• Anàlisis de sòls i material vegetal
• Fraccionament de la fertilització (potenciar les cobertores)
• Promoció de l’ús de nous productes orgànics obtinguts dels tractaments
• Incidència de les pràctiques de fertilització sobre les males herbes

Maneig agronòmic

• Ús de l’eina FertiNext per ajustar l’adobatge
• Ús d’aplicadors de mànegues i injectors en el cas del purí
• Adquisició de conductímetres o altres eines de caracterització automàtica
• Introducció de l’agricultura de precisió

Mitjançant mostrejos aleatoris a l’inici i final del projecte s’obtindrà un diagnòstic de l’evolució l’estat del sòl de la conca. El diagnóstic permetrà mesurar l’impacte de les mesures aplicades.

Paral·lelament els agricultors i ramaders col·laboradors seran enquestats, també a l’inici i al final del projecte. Aquesta informació ajudarà a complementar i entendre la dinàmica dels nutrients en els sòls de cada conca.

L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) fa el seguiment de la qualitat de l’aigua a les conques hidrogràfiques a través d’anàlisis trimestrals en determinats punts de mostreig representatius de l’aqüífer en cada àmbit.

Els punts de mostreig, que poden ser fonts, pous o bé piezòmetres poc profunds i situats en un entorn agrícola, no tenen una influència significativa d’àrees urbanes o industrials.

El mostreig s’efectua seguint un protocol establert per l’ACA i, a fi de disposar d’un conjunt de dades més ampli i poder avaluar l’evolució en la concentració dels paràmetres esmentats, es tindran en compte altres elements com ara les dades climatològiques.

El conductímetre mesura la conductivitat elèctrica (CE) d’un líquid. S’ha constatat que aquest paràmetre permet estimar amb una fiabilitat elevada el contingut en nutrients dels purins.

L’objectiu d’utilitzar-ne un, ja sigui portàtil o instal·lat a la cisterna, és determinar la riquesa del purí ja que aquesta pot variar segons l’espècie animal, el sistema productiu i el maneig de la granja, entre d’altres.

L’Oficina de fertilització disposa a la seva web de taules de relació entre la CE del purí porcí i boví i el contingut dels principals elements fertilitzants dels mateixos.

Les taules són molt senzilles d’utilitzar, podeu trobar més informació a la “Guia d’equips i maquinària per a aplicacions eficients de dejeccions ramaderes” .

FertiNext és una eina d’ajuda a la decisió sobre la fertilització orgànica i mineral a aplicar en els cultius extensius.

És un programa informàtic que permet fer recomanacions precises, a nivell de parcel·la individual, de dosis d’adob a aplicar abans de la sembra i en cobertora.

Utilitza principalment la metodologia del balanç de nutrients per estimar la disponibilitat de nitrogen, fòsfor i potassi pel cultiu en diferents moments i servir d’orientació en la decisió de les dosis a aportar en cada moment per una producció òptima.

Està adaptat per als principals cultius extensius i totes les zones productores de Catalunya i preparat per ajudar en les recomanacions de fertilització tant en sistemes d’un sol cultiu anual com en rotacions de dos cultius anuals. A més, també permet introduir algunes dades per adaptar l’ús del programa en altres cultius anuals no inicialment previstos.

El Mapa de sòls de Catalunya és un treball que impulsa, coordina i porta a terme el DARP. Actualment s’elabora en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Té com a objectiu facilitar informació bàsica sobre la distribució dels principals tipus de sòls a tot tipus de persones (pagesia, personal tècnic, institucions i particulars). Amb aquests mapes es pot saber quin tipus de sòl hi ha en un indret determinat i quines característiques té.

El mapa s’elabora d’acord amb les propietats permanents del sòl, això vol dir que la seva validesa abasta períodes de 40-50 anys i que la informació que dóna va molt més enllà de l’habitual anàlisi de sòl.

Més informació a:
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/sols
http://www.icc.cat/mapsols/mapsols.html

Gràcies a la informació disponible recollida al llarg del projecte LIFE+ FUTUR AGRARI, tant de cartografia com de maneig de les explotacions i de teledetecció, s’ha elaborat un Protocol per la millora de l’obtenció de cartografia de sòls. Aquest protocol és d’utilitat en recomanacions a escala intra-parcel·lària en el maneig diferencial dels sòls i dels cultius. Aquests mapes de sòls de major detall poden ser més útils que els existents a escales 1:25.000.

És una eina ideada per tècnics del DARP i la Fundació Mas Badia que ha desenvolupat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya gràcies al cofinançament del projecte LIFE+ FUTUR AGRARI.

Permet identificar, gràcies a l’accés a imatges del satèl·lit Sentinel-2, la variabilitat de la vegetació en qualsevol parcel·la o recinte agrícola o forestal d’una manera ràpida. Això és útil per a detectar variacions en la parcel·la i identificar zones amb diferent comportament, ja sigui pel tipus de sòl, per problemes de reg, etc.

Sigui quina sigui la causa, després de la comprovació de camp, es podrà actuar i corregir-la, si s’escau. En el cas de la fertilització, pot ser útil per reduir, per exemple, l’adobat en aquelles zones on s’intueix un menor potencial productiu.

Es pot accedir a l’eina a través de l’enllaç: Visor Agroforestal i3