Varroa i malalties apícoles: un treball tècnic analitza l’estat de les colònies d’abelles a Catalunya
Un estudi realitzat pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (LCV) genera una xarxa de punts de vigilància per conèixer els nivells d’infestació de varroa i observar-ne l’evolució
Les dades preliminars mostren que, tot i que molts apiaris presenten nivells baixos d’infestació de Varroa, la presència de virus i altres patògens continua afectant la salut de les colònies
La disminució substancial de la població d’abelles a escala global és una realitat que s’ha detectat durant les darreres dècades. Aquesta situació és conseqüència de diversos factors interrelacionats, com el canvi climàtic, que provoca menys pluges, fenòmens extrems i temperatures més altes, amb la consegüent irregularitat de les floracions. També hi ha hagut un augment dels depredadors d’abelles, amb la presència estable de la Vespa velutina i l’entrada pel sud d’Espanya de la Vespa orientalis, així com la presència dels abellerols, ocells migratoris que arriben des de l’Àfrica. A més, l’acció debilitant provocada pels patògens també contribueix a aquesta disminució.
El principal agent causal de la pèrdua de colònies és el paràsit Varroa destructor, que debilita les abelles i actua com a vector de diferents virus. La seva presència provoca mortalitat i malformacions en la cria, fet que debilita les colònies i les fa més susceptibles a malalties com el fong Nosema ceranae i els virus de les ales deformades (DWV), de la paràlisi crònica (CBPV) i de la paràlisi aguda (ABPV).
Així ho conclou el treball tècnic sobre varroa i altres malalties als apiaris de Catalunya que té com a objectius generar una xarxa de punts de vigilància per conèixer els nivells d’infestació de varroa i observar-ne l’evolució al llarg del cicle productiu dels apiaris, així com potenciar els autocontrols per avaluar la presència de l’àcar i valorar l’eficàcia del maneig aplicat. Per garantir que la informació sigui àmplia i representativa, el treball compta amb la participació voluntària d’apicultors professionals, amb més de cent cinquanta arnes, i no professionals, amb menys de 150 arnes, incloent apiaris de diferents mides i sistemes de maneig.
Apiaris que han format part del treball
L’estudi es desenvolupa entre abril i octubre/novembre de 2025, coincidint amb el període de major impacte de la varroa, en un total de 25 apiaris, 11 professionals i 14 no professionals. Els apiaris proporcionen dades sobre la infestació de varroa cada 45 dies, així com sobre la prevalença de nosemosi i dels virus DWV, CBPV i ABPV cada mes i mig. El Laboratori Central de Veterinària d’Algete (LCV) analitza les mostres per nosemosi i virosis i també fa un seguiment de la presència tant de vespa asiàtica com d’abellerols i del vigor de les colònies, mesurant la quantitat de cria i d’abelles de les arnes.
Cronologia i estructura del treball
Així, els resultats preliminars obtinguts durant els tres primers mesos indiquen que, entre març i abril, en quatre dels apiaris participants no s’ha detectat presència de varroa. En 19 apiaris (76%) s’ha detectat la varroa en nivells mitjans-baixos, i només en dos apiaris (8%) l’infestació ha estat més elevada, tot i que amb una desviació típica considerable. Entre abril i maig s’ha observat una major infestació per varroa: només en dos apiaris (8%) no s’ha detectat la presència de l’àcar, 17 apiaris (68%) presenten nivells mitjans-baixos i sis apiaris (24%) registren infestacions més elevades, amb una desviació també significativa. Dels resultats dels dos períodes s’ha vist que els apiaris professionals, en general, han presentat menys dispersió de dades entre colònies que els no professionals.
Prevalença de varroa entre el març i l’abril de 2025 obtinguda a partir dels autocontrols dels apiaris. Les columnes indiquen la prevalença mitjana de cada apiari, i de cada columna en surt una tija que indica la dispersió de les dades.
Prevalença de varroa entre l’abril i el maig de 2025 obtinguda a partir dels autocontrols dels apiaris. Les columnes indiquen la prevalença mitjana de cada apiari, i de cada columna en surt una tija que indica la dispersió de les dades.
Pel que fa a la prevalença de nosemosi i virus, s’han analitzat mostres de 15 apiaris. En vuit d’aquestes mostres (53,3% dels apiaris analitzats) s’ha vist, per PCR, material genètic de Nosema ceranae, amb una variabilitat elevada en la detecció d’espores als intestins de les abelles. En una d’aquestes 8 mostres també s’ha detectat una infecció mixta per N. ceranae i N. apis. Cinc de les mostres analitzades (33,3%) no han presentat cap detecció de Nosema ni espores i, en les dues mostres restants (13,3%) els resultats no han resultat concloents.
La presència habitual de Nosema als apiaris està avalada per les dades històriques del Programa de Vigilància sobre la pèrdua de colònies d’abelles del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Pel que fa als virus, s’ha detectat una prevalença del 100% del virus de les ales deformades (DWV) als apiaris analitzats; cinc de les mostres (44%) han resultat positives per al virus de la paràlisi crònica (CBPV) i quatre mostres (14,8%) per al virus de la paràlisi aguda (ABPV).
Resultats sobre la detecció de Nosema spp. obtinguts pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete a partir de les mostres preses pels apicultors/es als 15 apiaris analitzats.
Resultats sobre la detecció de virus obtinguts pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete a partir de les mostres preses pels apicultors/es als 15 apiaris analitzats.
Font: DARPA