Un projecte pioner per a millorar la sostenibilitat de les granges ecològiques de vaca de llet mitjançant farratges més nutritius

Una de les limitacions de les granges de vaques de llet és aconseguir un bon maneig del racionament a partir dels farratges cultivats a la mateixa explotació. La disponibilitat i les característiques d’aquests productes obtinguts poden fer variar molt la composició del farratge. Hi ha molts afectes que cal tenir en compte a l’hora de gestionar l’explotació per a poder obtenir un farratge que s’adapti en qualitat i quantitat a les necessitats de la granja. 

Conèixer quines espècies s’adapten millor a la climatologia de la zona, quin és el període de cultiu, quin és el valor nutritiu del farratge o conèixer quins cultius s’adapten millor a l’explotació són aspectes essencials i que ens poden ajudar a aconseguir augmentar el contingut en proteïna del farratge. Aquest projecte pilot vol estudiar estratègies que permetin augmentar la qualitat dels farratges obtinguts en explotacions de vaques de llet ecològiques. 

El projecte “Millora de l'autonomia alimentària de les explotacions de vaques de llet ecològiques amb l'increment del contingut de proteïna dels farratges (FARECOproteïna)” del Grup Operatiu format per Nutrex Pinsos, Gestió de Projectes Vallbona (GEDPRO), Mas la Coromina, Can Tapies i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentaries (IRTA), com a centres tecnològics, té com a objectiu és millorar l’autonomia i sostenibilitat de les explotacions de vaques de llet ecològiques integrant estratègies per augmentar la qualitat dels farratges.

Una de les primeres accions del projecte ha estat avaluar l’impacte ambiental de les granges participants en l’estudi. Aquesta avaluació ha demostrat que, si bé les emissions de carboni es mantenen dins dels rangs europeus, les petjades hídriques han mostrat diferències significatives segons el cultiu utilitzat. Per exemple en la finca Can Tapies, una de les finques de l’estudi, la substitució del blat de moro per sorgo ha reduït la petjada hídrica un 30%. 

Amb l’estudi de l’impacte ambiental fet, la següent acció va ser acomplir diverses activitats per experimentar amb barreges de gramínies i lleguminosos per a farratges d’hivern, com per exemple la civada amb pèsol farratger o el blat tou amb la veça. Els resultats d’aquesta activitat han indicat que les combinacions amb la veça són especialment beneficioses i aporten un increment significatiu de proteïna. 
 

Projecte pilot innovador del Grup Operatiu "Millora de l'autonomia alimentària de les explotacions de vaques de llet ecològiques amb l'increment del contingut de proteïna dels farratges (FARECOproteïna)"

Finalment, l’última línia d’acció d’aquest estudi ha estat la introducció de lleguminosos com el lablab en els cultius de blat de moro, aquesta associació ha incrementat el rendiment del farratge en un 11%. Aquest resultat ha portat a la implantació d’aquest cultiu mixt en les parcel·les de Mas Coromina i Can Tapies, tot i que amb resultats variables segons les condicions locals. 

Aquest projecte ha posat en manifest que és possible reorientar la producció de farratges de les granges ecològiques per aconseguir una millor autonomia proteica i una reducció de l’impacte ambiental. L’estudi sobre la petjada ecològica aporta noves eines per a la presa de decisions i la planificació agrícola, mentre que les innovacions en cultius mixtos i la millora de la conservació dels farratges poden marcar la diferència en la qualitat de l’alimentació del bestiar. 
Amb aquestes accions, el grup operatiu ha fet un pas ferm cap a una ramaderia ecològica més eficient i compromesa amb el medi ambient. 

Aquest projecte pilot innovador de Grups Operatius, finalitzat el 2024, ha estat finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), dins de l’operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022.

 
Font: DARPA