Previsions dels preus dels fertilitzants per al 2026: què podem esperar?
Els fertilitzants representen un dels principals costos ineludibles en moltes explotacions agrícoles, arribant en alguns casos a suposar fins al 30% del cost total de producció.
L’evolució dels preus dels fertilitzants continua condicionada pels costos energètics, la geopolítica i la regulació europea.
En els darrers anys, els preus han experimentat un increment notable, agreujat per l’aplicació d’aranzels addicionals a productes procedents de països en conflicte.
Les últimes dades dels preus dels fertilitzants publicades a la web de l’Oficina de Fertilització, a partir de l’actualització anual dels Preus dels productes pagats pel pagès elaborada pel Gabinet Tècnic del DARPA, confirmen una estabilització dels preus dels fertilitzants minerals durant el 2025, després del pic històric registrat el 2022.
En el cas dels principals fertilitzants nitrogenats utilitzats a Catalunya, el 2025 s’ha tancat amb un preu mitjà al voltant dels 51 €/100 kg d’adob, una xifra clarament inferior als màxims assolits el 2022, però encara per sobre dels valors previs a la crisi energètica. Tot i la correcció dels darrers dos anys, els preus continuen situant-se en una franja elevada en comparació amb el període 2020-2021, fet que manté la pressió sobre els costos de producció de les explotacions agrícoles. Pel que fa als fertilitzants fosfòrics, aquests s’han mantingut més estables i el 2025 s’han situat en un preu mitjà pròxim als 78 €/100 kg d’adob.
Imatge 1. Evolució del preu de la unitat fertilitzant de nitrogen, de fòsfor i de potassi. (Font: elaboració pròpia a partir del llistat de Preus dels productes pagats pel pagès elaborat pel Gabinet Tècnic del DARPA)
Durant el 2026, els preus continuaran molt condicionats per factors externs com el cost del gas natural, clau en la fabricació dels nitrogenats, l’evolució de la demanda mundial i la situació geopolítica.
En el cas dels fertilitzants nitrogenats (urea, nitrats i solucions nitrogenades), el preu dependrà sobretot de l’energia i de l’oferta dels principals països exportadors. Si el mercat energètic es manté estable, els nitrogenats podrien moure’s en una franja de preus similar o lleugerament inferior a la mitjana del 2025. Pel que fa als fosfatats i potàssics, la situació és més estable, ja que la producció està més concentrada i els costos energètics hi tenen un pes menor, tot i que qualsevol restricció d’exportacions pot generar tensions puntuals.
En aquest context entra en joc el Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (CBAM), una política de la UE en vigor des de l’1 de gener del 2026 que grava les importacions de béns amb una alta intensitat d’emissions de CO₂, com alguns fertilitzants. Tot i així, des de la Comissió Europea s’han anunciat diverses propostes per compensar possibles augments de preus derivats de la introducció del CBAM en els fertilitzants, fet que ha generat confusió sobre la seva entrada en vigor i aplicació real. Entre les mesures plantejades hi ha l’eliminació d’aranzels estàndard addicionals aplicats a productes com la urea i l’amoníac segons el seu origen, i la creació de mecanismes excepcionals que permetrien suspendre temporalment el CBAM en cas de circumstàncies greus i imprevistes al mercat, amb un seguiment dels preus per garantir-ne l’estabilitat.
Tanmateix, aquestes mesures encara no han estat aprovades i només són propostes que haurien de ser publicades i sotmeses a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu, de manera que el CBAM continua plenament operatiu i s’aplica segons el previst, sense que les propostes anunciades el suspenguin ni el modifiquin.
Tot i que algunes publicacions recents mostren que al gener de 2026 hi ha hagut una reducció en més del 80% les importacions de fertilitzants a la UE (Comissió Europea), en una nota de premsa publicada el dia 16 de febrer per Fertilizers Europe, aquest descens vindria donat per l’entrada massiva de producte durant el desembre de 2025, segurament per anticipar-se a l’aplicació del CBAM.
De tot plegat es pot concloure que la incidència del CBAM en el mercat dels fertilitzants es pot preveure més modesta del que alguns anàlisis han pogut mostrar. Els preus dels fertilitzants responen sobretot a factors globals com l’energia, la geopolítica o l’oferta i la demanda mundials. Es viu certa incertesa, però caldrà veure l’evolució real dels mercats.
Aquest context posa encara més de manifest la importància d’una planificació estratègica i ajustada de la fertilització a nivell d’explotació. En aquest sentit, és fonamental integrar en el pla de fertilització els nutrients generats al nostre entorn. L’aprofitament eficient de dejeccions ramaderes, del digestat procedent de plantes de biogàs o dels productes RENURE permet avançar cap a models més circulars, tot tancant el cicle del nitrogen dins del sistema productiu. Amb un bon ús, aquests productes poden substituir parcialment els adobs minerals, reduint la dependència externa i millorant la sostenibilitat econòmica i ambiental de l’explotació.
Font: DARPA