Onades de calor i regadiu. Gestió en les finques agrícoles per minimitzar l’impacte

Context climàtic: primavera i estat de reserves
Catalunya ha posat punt final a una primavera caracteritzada per un contrast marcat entre les condicions d’hivern i les de primavera. L’hivern va ser clarament plujós, mentre que la primavera s’ha presentat seca i càlida, (il·lustracions 1 i 2). Aquesta combinació ha afavorit una millora notable en l’estat dels embassaments, però que alhora ha incrementat les necessitats de reg en plena fase de creixement dels cultius.

Les dades climàtiques ho confirmen. L’hivern ha registrat precipitacions superiors a la mitjana dels darrers 10 anys, fet que ha contribuït a una recuperació significativa de les reserves hídriques. Aquestes pluges es van concentrar en un període de baixa demanda per part dels sectors agrari, urbà i industrial, la qual cosa ha permès emmagatzemar una part important de l’aigua caiguda. Paral·lelament, la humitat del sòl —tant agrícola com forestal— també es va recuperar notablement, iniciant la primavera amb molts sòls a capacitat de camp, una situació que no es veia des de feia anys.

En canvi, la primavera ha estat clarament més eixuta. Tot i que s’han registrat precipitacions, aquestes han estat inferiors a la mitjana climàtica. A això s’hi ha sumat un increment destacat de la temperatura mitjana, amb +1,3 °C per sobre del valor mitjà dels darrers 10 anys. Aquest escalfament primaveral ha anat acompanyat d’un augment en l’evapotranspiració de referència (ETo), amb una mitjana de 4,36 mm/dia respecte als 4,13 mm/dia habituals (Taula 1).

Aquesta combinació de més calor i menys pluja implica que els cultius han requerit més aportacions de reg per mantenir el seu ritme fisiològic, justament en una època crítica per al desenvolupament de molts conreus: llenyosos, cereals d’estiu o hortícoles. L’increment de l’ETo reflecteix una demanda hídrica superior de les plantes, fet que posa pressió sobre la planificació del reg i obliga a adoptar estratègies d’optimització de recursos hídrics en totes les zones de regadiu.

Il·lustració 1. Gràfic comparatiu de les precipitacions mensuals acumulades de l'any 2025 versus la mitjana de 2015-2024

Il·lustració 2. Percentatge de precipitació mensual acumulada del primer semestre 2025 respecte la mitjana 2015-2024

Taula 1. Valors mitjans del primer semestre de l'any  de Tª (ºC) i ETo (mm/dia) del 2015-2024 vers el 2025

Amb les temperatures extremes, com les viscudes durant els darrers dies de juny i cada cop més habituals al nostre territori, les onades de calor s’han convertit en una amenaça directa per a l’agricultura, fins i tot en finques de regadiu. Contràriament al que es podria pensar, tenir aigua disponible al sòl no sempre garanteix que les plantes puguin suportar l’estrès tèrmic. Quan les temperatures superen els 35–38 °C, moltes espècies tanquen els estomes —els porus de les fulles— per evitar la deshidratació, fet que limita la fotosíntesi i la transpiració, processos vitals per al seu creixement i salut.

Aquesta resposta afecta negativament la productivitat i la qualitat dels cultius hortícoles, extensius i llenyosos, malgrat els sistemes de reg. Per això, gestionar de manera intel·ligent tant el reg com l’entorn agrari és fonamental per minimitzar els efectes d’aquestes onades.

Per què tanquen els estomes durant la calor extrema?
Durant una onada de calor, les plantes activen mecanismes de defensa que, encara que invisibles, són essencials per a la seva supervivència. El tancament dels estomes, petits orificis a les fulles, és un d’aquests mecanismes. Però quina funció compleix?

• Evitar la deshidratació: Les altes temperatures disparen la transpiració. Si aquesta pèrdua supera la capacitat d’absorció per les arrels, la planta es protegeix tancant els estomes per conservar la seva reserva hídrica interna, encara que el sòl estigui humit.
• Resposta fisiològica automàtica: El tancament és una reacció involuntària que evita danys cel·lulars derivats de la pèrdua de pressió interna (turgència), essencial per mantenir la integritat de les cèl·lules.
• Impacte de la calor en el metabolisme: A temperatures molt elevades, la fotosíntesi s’alenteix o s’interromp. La planta redueix la necessitat d’absorbir diòxid de carboni (CO₂), fet que justifica el tancament dels estomes.
• Humitat ambiental baixa: Les onades de calor acostumen a venir acompanyades d’una humitat relativa molt baixa, augmentant el gradient de vapor i accelera la pèrdua d’aigua. Per això, la planta opta per protegir-se amb el tancament dels estomes.

Conseqüències sobre els cultius
Tot i ser una mesura de supervivència per la planta, el tancament d’estomes repercuteix negativament en la producció agrícola. En primer lloc, es redueix l’entrada de CO₂ i, per tant, la fotosíntesi. Però també s’observa un alentiment del creixement perquè la planta adopta un estat de conservació i, per tant, es disminueix la quantitat i qualitat de la collita.

El reg és clau, però no suficient

L’aigua és imprescindible, però no sempre soluciona l’estrès perquè les plantes no poden “respirar” quan els estomes estan tancats. Per això, cal adoptar mesures complementàries per protegir els cultius.

Cinc claus per gestionar les finques en onades de calor
Amb el canvi climàtic, augmenta la incidència d’aquestes situacions extremes. A continuació, cinc estratègies essencials per reduir-ne l’impacte:

1. Reg estratègic i eficient. Regar a hores fresques (matí o vespre) per minimitzar l’evaporació. Incrementar la freqüència amb dosis controlades per mantenir el sòl fresc però airejat. Prioritzar el reg per degoteig, que aporta aigua directament a l’arrel i evita malbarataments. En alguns casos, utilitzar aspersió lleugera per refrescar la planta, amb precaució per no afavorir malalties fúngiques.
2. Protecció física contra el sol directe. Utilitzar malles d’ombra o cobertes que poden reduir fins a un 40% la radiació. Aplicar mulching vegetal o plàstic per conservar la humitat i moderar la temperatura del sòl. Mantenir una vegetació baixa controlada per reduir la radiació reflectida i evitar l’efecte forn.
3. Suport nutricional i fisiològic. Tot i que científicament no està corroborat, l’aplicació de bioestimulants naturals (extractes d’algues, aminoàcids) poden millorar la resistència a l’estrès. Altres pautes a seguir podem ser fertilitzar amb potassi i calci per reforçar parets cel·lulars i evitar la deshidratació o utilitzar caolí foliar per crear una capa reflectant que protegeix la planta de l’excés de calor.
4. Pràctiques agronòmiques adaptades. Evitar podes dràstiques en períodes de calor, ja que les fulles protegeixen fruits i branques. Endarrerir treballs delicats com trasplantaments quan s’esperen temperatures extremes. Avançar la collita quan la calor pugui danyar fruits a punt de madurar.
5. Monitoratge i anticipació tecnològica. Fer servir diferent tipus de sensòrica per conèixer l’estat de la planta i optimitzar el reg. Utilitzar alertes agrometeorològiques facilitades pel SMC per planificar mesures abans que arribi l’estrès i ajustar les pràctiques agronòmiques.

L’adaptació, la clau de futur
Cada conreu, finca i varietat respon de manera diferent a l’estrès tèrmic, però la combinació adequada de reg, protecció física, suport nutricional i tecnologia és essencial per assegurar collites sostenibles en un clima més hostil. En moments crítics, les decisions prèvies poden marcar la diferència entre una collita exitosa i una pèrdua important.

Resum de les mesures per gestionar les finques en onades de calor

Font: Oficina del Regant