L’Observatori agroalimentari, rural i ambiental presenta una visualització interactiva sobre l’estructura de les explotacions agràries a Catalunya

L’Observatori agroalimentari, rural i ambiental, la nova plataforma de dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), disposa d’una visualització de dades dedicada a les explotacions agrícoles de Catalunya. Aquesta permet consultar de forma interactiva la informació detallada sobre l’estructura de les explotacions agrícoles i el perfil dels seus titulars, així com la distribució de les superfícies agràries. Així doncs, les seves dades es poden explorar tant a escala global de Catalunya com desglossades territorialment per comarques i agrupacions comarcals. A més, la visualització inclou informació específica sobre les Explotacions Agràries Prioritàries (EAP), que són aquelles més viables i professionalitzades que han de complir amb una sèrie de requisits.

En aquest sentit, la informació que alimenta aquesta visualització té com a font principal la Declaració Agrària Única (DUN), un tràmit anual obligatori per a la major part dels professionals del sector primari. La DUN recull informació tècnica i administrativa sobre les explotacions agràries de Catalunya i constitueix una base de dades fonamental per al seguiment i anàlisi de la realitat agrària del país. Per tant, la visualització permet consultar tant les dades corresponents a la DUN 2024 com les sèries evolutives de cursos anteriors (des del 2015 fins a 2024).

Pel que fa a les dades més recents, de l’any 2024, mostren que Catalunya compta amb 45.363 explotacions agrícoles, de les quals 39.074 són gestionades per persones físiques i 6.289 per persones jurídiques. D’entre les explotacions gestionades per persones físiques, el 30,56% són gestionades per dones, una proporció que evidencia la persistència de la desigualtat de gènere al sector: gairebé 7 de cada 10 explotacions continuen estant en mans d’homes.

Quant al perfil d’edat de les persones titulars, el 32,57% tenen més de 65 anys i el segment de 41 a 55 anys és el següent més representat (28,23%). En canvi, només un 12,29% tenen menys de 41 anys, una dada que confirma les dificultats estructurals en el relleu generacional i alerta sobre la necessitat d’incentivar la incorporació de joves al sector per garantir-ne la continuïtat.

En relació amb la tipologia de les explotacions, cal destacar que 8.804 explotacions han estat catalogades com a Explotacions Agràries Prioritàries (EAP), és a dir, explotacions que compleixen una sèrie de requisits pel que fa a rendibilitat econòmica, volum de treball, temps de dedicació i titularitat, que li permet gaudir d’una sèrie d’avantatges fiscals, financers i d’accés a subvencions.

Els gràfics evolutius inclosos en la visió mostren tendències destacades sobre la transformació del sector agrari. Entre els anys 2015 i 2024, el nombre total d’explotacions s’ha reduït en més de 10.000, fet que representa un descens al voltant del 19%. En el cas de les EAP, la reducció ha estat proporcionalment inferior (aproximadament el 13%). Aquest comportament evidencia el manteniment d’un segment professionalitzat dins del sector.

La superfície total declarada al 2024 va ser de 971.701 ha, amb una presència destacada de conreus com els cereals i l’olivera, que representen un 40 % de la superfície total. La distribució territorial de la superfície posa de manifest la gran diversitat del mosaic agrícola català: els conreus extensius d’alt rendiment associats a les grans infraestructures de regadiu; els herbacis de secà presents en àrees frescals, semifrescals i en els secans més tradicionals; els conreus intensius de fruita dolça a les comarques de Lleida; l’agricultura periurbana entorn de la regió metropolitana de Barcelona; els conreus mediterranis com la fruita seca, la vinya i l’olivera; els arrossars i les plantacions de cítrics a les Terres de l’Ebre; i les zones pasturables a les àrees de muntanya. Tot i que alguns d’aquests cultius, no representen un percentatge elevat de la superfície total, tenen un pes estratègic i identitari en els territoris on es concentren.
 
Quant al sistema de cultiu, el secà continua sent el més estès i representa el 73,01% de la superfície agrària, fet que evidencia la forta dependència de les condicions climàtiques i la necessitat d’adaptació del sector als efectes del canvi climàtic. En paral·lel, el regadiu —tot i la seva menor extensió—també es veu afectat per la variabilitat climàtica, com va quedar palès durant la sequera de l’any 2024. Aquesta va provocar conseqüències greus en diverses zones de regadiu, especialment a les comarques de Tarragona i Girona, on la baixa capacitat dels embassaments va comportar restriccions importants per a l’ús d’aigua de reg. Pel que fa a les tècniques de reg emprades, el reg per gravetat continua sent el sistema més habitual (45,30%), tot i ser el menys tecnificat. Tanmateix, es detecta una progressiva modernització del regadiu, amb un ús creixent del degoteig (34,25%) i altres sistemes més eficients, especialment en cultius llenyosos.

L’abandonament de terres és una de les tendències més rellevants dels darrers anys i ha comportat la conversió progressiva de superfície agrària en superfície forestal. Aquesta dinàmica ha afectat especialment als conreus llenyosos de secà —com l’olivera i la fruita seca—, sovint ubicats en petites explotacions de zones amb pendents o amb terrasses de difícil mecanització, on els baixos rendiments econòmics dificulten la viabilitat agrària.
 
En paral·lel, ha augmentat la superfície dedicada a conreus llenyosos en regadiu, afavorida per la concentració parcel·lària, la implantació de nous regadius i la incorporació de regs de suport. Aquests factors han impulsat models de producció més intensius i rendibles, especialment en zones amb condicions favorables i millor infraestructura.
 
Pel que fa als cultius herbacis, la superfície s’ha mantingut estable, tot i que la sequera del 2023 va provocar una caiguda significativa de les superfícies sembrades. La manca de pluges als secans i les restriccions d’aigua de reg van afectar especialment els cereals d’estiu, amb un impacte negatiu en la producció i la rendibilitat.

Els cereals per a gra han experimentat una disminució sostinguda, mentre que les farratgeres i els guarets han registrat un increment destacat, especialment en els últims anys. Aquestes tendències posen de manifest adaptacions del sector davant la disponibilitat d’aigua, les condicions climàtiques i els canvis en les estratègies de producció.

En aquesta línia i per facilitar una lectura àgil de les principals dades del sector, es complementa aquesta visió amb una infografia que resumeix els indicadors més rellevants del 2024 sobre les explotacions agrícoles i la superfície agrària a Catalunya segons dades de la DUN. Aquest recurs gràfic permet tenir una visió sintètica de com s’estructura el sector agrari català en l’actualitat.

Aquesta nova visualització forma part de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental, la plataforma que posa a l’abast de tothom informació rellevant del sector agroalimentari a través de visualitzacions de dades interactives, anomenades visions analítiques. L’Observatori consolida un model propi de gestió i valorització de dades, orientat a oferir una visió clara, eficient i actualitzada de l’activitat del sector primari. A més, incorpora un sistema intern de business intelligence connectat a les principals fonts d’informació, el qual permet explotar dades estructurades i homogènies de forma interoperable.  

Font: DARPA