JOAN ANTONI BOLDÚ  “El futur del regadiu passa inevitablement per la modernització, no hi ha cap altra opció”

Parlem amb Joan Antoni Boldú, vice-president de la Junta de Govern de la Comunitat General del Canal de Pinyana

Modernitzar el sistema de reg és clau per garantir la sostenibilitat i la competitivitat de l’Horta de Lleida.

Modernització, sostenibilitat i futur del regadiu a l’Horta de Lleida
L’Horta de Lleida és molt més que un paisatge agrícola: és un patrimoni viu, una economia en moviment i un model de gestió de l’aigua que ha sabut evolucionar al llarg dels segles. Aquest territori ha culminat amb èxit un ambiciós procés de modernització del regadiu, que ha permès transformar les infraestructures tradicionals en un sistema eficient, tecnificat i adaptat als nous reptes del sector.

Aquest avenç, però, no ha estat exempt de dificultats: el cost de la modernització, la necessitat d’implicar-hi tota la base regant i la urgència de garantir un relleu generacional efectiu continuen sent qüestions centrals per assegurar la viabilitat a llarg termini del model. Parlem amb Joan Antoni Boldú, president quan es va aprovar i executar el projecte de modernització de les 1200 ha. de l’Horta de Lleida, per conèixer com han viscut aquest procés, quins resultats està donant i com es prepara el territori per afrontar el futur. Actualment, és Vice-President de la Junta de Govern de la Comunitat General del Canal de Pinyana.

Entrevista a Joan Antoni Boldú, president de la Comunitat de l’Horta de Lleida en la modernització
La Comunitat de l’Horta de Lleida és un referent històric en la gestió de l’aigua. Ens podria explicar breument com està organitzada actualment i quin és el seu abast?
La Comunitat de Regants de l’Horta de Lleida abasta unes 4.500 hectàrees i es nodreix del Canal de Pinyana, el més antic de Catalunya, construït l’any 1147. Quan Ramon Berenguer IV va conquerir les planes d’Almenar, es va construir la Séquia d’Almenar, i Pere Cavasequia va fer arribar el canal fins a Lleida. La seva filla, Nicolasa, va vendre el govern del canal a la Paeria de Lleida per 700 corones de Bohèmia i Moràvia. La Paeria en va ostentar el govern fins que, l’any 1951, es va constituir la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana.

Cal destacar que el rei Carles IV va concedir el títol de “Molt Il·lustre Junta de Sequiatge”, nom amb què encara avui molts pagesos de l’Horta de Lleida es refereixen a l'entitat.

L’Horta de Lleida es rega a través de tres séquies principals:

• La Séquia del Cap, que abasteix els termes de Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida i Alcarràs. Inclou el pantà de Vallcalent, que dona servei a les zones modernitzades de Lleida i Alcarràs. Aquesta séquia pren l’aigua del canal principal al terme de Vilanova de Segrià.
• La Séquia del Mig, que capta l’aigua als Angles de Torrefarrera i és gestionada exclusivament per la Junta de Sequiatge. Rega només la part mitjana del terme de Lleida.
• La Séquia Major, que dona servei a la resta del terme de Lleida.

Actualment, el terme d’Alcarràs està totalment pressuritzat. La part baixa de Lleida també es rega amb aigua pressuritzada provinent del pantà de Vallcalent, mentre que la zona modernitzada de Lleida utilitza pressió natural. En el cas d’Alcarràs, de les 1.600 hectàrees que es reguen, 600 ho fan mitjançant impulsió elèctrica.

En els últims anys, l’Horta de Lleida ha impulsat un important procés de modernització del regadiu. Quines actuacions s’han dut a terme i amb quins objectius principals?
Feia temps que vèiem la necessitat de canviar els sistemes de reg, però això ho teníem clar sobretot els més convençuts. Finalment, vam decidir fer un pas endavant i apostar per la modernització del reg.

“Vam decidir fer un pas endavant i apostar per la modernització del reg”

Vam elaborar un primer projecte amb una ajuda inicial del Departament, però ens faltava el finançament necessari per executar-lo. Més endavant, el mateix Departament ens va facilitar aquest finançament. Es va fer un nou redactat del projecte i es va acordar repartir-ne el cost en un 60/40: el 60% a càrrec del Departament i el 40% a càrrec de la Junta de Sequiatge i de la Comunitat de Regants.

El projecte es va tirar endavant i es va treure a concurs. El vam presentar als regants, que representaven un total de 1.280 hectàrees, i vam aconseguir una acceptació molt alta: el 95% hi va donar suport.

Quins han estat els principals reptes a l’hora de dur a terme aquesta modernització? El cost de les infraestructures i la seva gestió no són menors… Com s’ha abordat aquesta qüestió?
Bé, el cost de les infraestructures és elevat per als pagesos, especialment quan ja tenim una certa edat. Ens costa fer-nos entendre. De vegades, però, ho acaben entenent i veuen que és necessari modernitzar el reg per poder obtenir més producció i fer més rendible la nostra feina. També entenen que terres que, amb el reg a manta, són poc productives, poden esdevenir tan bones com les millors si es fa servir reg pressuritzat, ja sigui per degoteig o per aspersió.

En el nostre cas, la modernització del reg ha estat una aposta clara, tant per part nostra com del Departament, i ha funcionat molt bé. Només cal dir que la comunitat no deu ni un cèntim a ningú, i m’atreviria a dir que la gran majoria de regants tampoc. La comunitat va executar el 40% del projecte i va ser ella mateixa qui el va treure a concurs, per tant, la rebaixa en el cost final va revertir directament en benefici dels regants. Cal destacar que els regants van fer l’esforç de pagar la seva part en tres terminis, durant tres anys. El 60% restant el va assumir el Departament.

“La modernització del reg ha estat una aposta clara, tant per part nostra com del Departament, ha funcionat molt bé”

Personalment, penso que les comunitats de regants que vulguin modernitzar i el Departament haurien de prendre aquest sistema com a model. Ara bé, cal tenir en compte que per a la comunitat —i especialment per a qui està al capdavant— això comporta molts maldecaps. Ho dic per experiència.

També crec que l’Administració hauria d’executar els regadius directament per decret i anar cobrant les amortitzacions, tal com es fa amb infraestructures com les carreteres o les línies de metro, per exemple.

Un dels grans reptes per al futur del camp és el relleu generacional. Com afecta aquest factor al procés de modernització? Els joves estan disposats a continuar apostant pel regadiu modern i eficient? 
Un dels grans problemes de la pagesia és el relleu generacional. Ja no queden tants pagesos a l’Horta de Lleida, les explotacions són petites i hi ha poca gent disposada a dedicar-se al camp, un ofici que, a més, no és gens fàcil.

“Un dels grans problemes de la pagesia és el relleu generacional”

Per això hem de donar facilitats als pocs que encara tenen ganes de continuar amb aquesta feina. Una de les millors maneres de fer-ho és amb la modernització dels regadius. Aquest pas ens permet estalviar temps, aigua i adobs, aconseguir collites de més qualitat i afavorir un creixement més ràpid de les plantacions. I això ho veu tothom.

Si volem que la gent jove es quedi al camp, els ho hem de posar fàcil. I posar-ho fàcil vol dir modernitzar. De fet, avui tinc veïns que m’agraeixen sincerament haver impulsat la modernització del reg. Això vol dir que anem pel bon camí.

“Si volem que la gent jove es quedi al camp, els ho hem de posar fàcil. I posar-ho fàcil vol dir modernitzar”

Des del punt de vista tècnic i econòmic, quins avantatges ha suposat la modernització per als pagesos de l’Horta?
Primer i principal, tranquil·litat. En segon lloc, estalvi d’aigua —un bé escàs, encara que aquest any hagi plogut molt—, estalvi en adobs i, finalment, la possibilitat d’obtenir millors produccions.

En aquest procés, quin paper han tingut les administracions i els organismes de suport tècnic? Ha estat una col·laboració clau?
Bé, sense el suport de l’administració, tirar endavant projectes com aquest seria molt difícil. Són els únics que poden declarar una obra d’interès general, i això és fonamental. També és molt important el suport tècnic, perquè tenen una visió més independent i global de les coses.

La col·laboració entre els regants i l’administració és clau, però cal que les persones que estan al capdavant s’hi impliquin de veritat. Aquesta col·laboració ha de ser total, sempre des d’un punt de vista objectiu i amb voluntat de servei al territori.

L’Horta de Lleida no és només un espai productiu, sinó també un entorn amb valors patrimonials, socials i ambientals. Com es combina aquesta realitat amb la necessitat de fer-la rendible i competitiva?
De fet, conviure amb el que els pagesos anomenem urbanites és una mica complicat. Sovint posen pegues a qualsevol cosa: els molesten els espantaocells que posem per evitar que els ocells es mengin els fruits, critiquen que aboquem fems a la terra, o que ensulfatem —una feina que, a l’estiu, s’ha de fer al vespre o a primera hora del matí per evitar la calor. També sorprèn que treballem en dies festius.

Avui dia, com a societat, ens hem tornat molt tiquismiquis amb tot. Però caldria recordar la importància de valorar el producte de proximitat i la feina que hi ha darrere del que mengem. Hem de defensar allò que és de casa.

“Hem de defensar allò que és de casa”

Davant els escenaris de canvi climàtic i la pressió creixent sobre els recursos hídrics, com veu el futur del regadiu a l’Horta de Lleida? 
Bé, el futur del regadiu passa inevitablement per la modernització, no hi ha cap altra opció. Hem de produir més perquè som més gent, però alhora hem de consumir menys aigua.

“El futur del regadiu passa inevitablement per la modernització, no hi ha cap altra opció”

Fer dues collites de cereal vol dir utilitzar més aigua, sí, però també vol dir produir el doble, i això és clau. Aquest plantejament també s’aplica a l’Horta de Lleida, on les finques són més petites. Amb la modernització, el pagès que decideix quedar-se al camp pot portar més terra, amb més comoditat i rendiment, i així tenir una activitat més viable i guanyar-se la vida dignament. 

Finalment, quin missatge voldria transmetre tant als regants com als responsables polítics sobre el camí recorregut i el futur de la gestió de l’aigua al territori? Quines són les prioritats que no s’han de perdre de vista?
Bé, als regants els transmeto la importància de tirar endavant amb la modernització del reg. I als polítics, els demano que hi posin tot l’esforç econòmic necessari per garantir una bona gestió de l’aigua.

Als pagesos, els recordaria que no hem de perdre de vista que, si no produïm a prop de casa, la societat acabarà comprant aliments de fora, i això implicarà més despesa en transport i beneficis per a les multinacionals, no per als productors locals. Modernitzar els regadius és una inversió de futur, no una despesa.

Actualment, el Departament ens ha redactat el projecte del sector 5, que ha de permetre portar reg a pressió natural a 2.300 hectàrees de l’Horta de Lleida. Ara el repte és convèncer els pagesos perquè s’hi connectin i trobar un finançament adequat per a tothom. Aquí és on necessitem, un cop més, el suport decidit de les administracions.

Avançant endavant amb la mirada arrelada al territori
L’experiència de la Comunitat de l’Horta de Lleida demostra que la modernització del regadiu no només és possible, sinó també rendible i necessària. Amb una gestió rigorosa, la implicació dels regants i el suport tècnic i institucional adequat, es poden transformar estructures centenàries en sistemes eficients, sostenibles i adaptats als nous temps.

Ara bé, el futur no es construeix només amb infraestructures: cal garantir el relleu generacional, acompanyar els joves que volen quedar-se a la terra i seguir apostant per un model productiu que respecti els valors ambientals i patrimonials del territori. Des de l’Horta de Lleida, aquesta mirada arrelada i alhora innovadora marca el camí per als pròxims anys.