ENTREVISTA A: Miquel Àngel Prats, president d’ACATCOR

El president d'ACATCOR repassa els reptes del regadiu català: la modernització tecnológica, la gestió de l'aigua davant la sequera i el paper pioner de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes en l'automatització

Font de la foto: ACATCOR

En un moment en què la gestió eficient de l'aigua s'ha convertit en un dels grans reptes del sector agrari, Miquel Àngel Prats, president de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) aporta la visió d'una de les veus més representatives del regadiu català. Amb una llarga trajectòria vinculada a la modernització de les infraestructures de reg, en aquesta entrevista reivindica la tecnologia, la col·laboració entre comunitats i una planificació a llarg termini com a eines imprescindibles per garantir el futur del regadiu a Catalunya.

• Quina és la funció d’ACATCOR i quin valor aporta als regants catalans?

ACATCOR és l'Associació Catalana de Comunitats de Regants i vol ser la veu del regadiu de Catalunya. Actualment tenim pràcticament un centenar de comunitats de regants adherides, que representen més del 90 % de les comunitats de regants que funcionen actualment a Catalunya. Tot i que n'hi ha moltes més, aquestes són les que són operatives. Entre totes gestionem pràcticament 270.000 hectàrees.

El que intentem és ajudar-nos entre nosaltres, perquè a vegades hi ha coses que una comunitat de regants ja ha viscut i una altra encara no les coneix. D'aquesta manera, es facilita la transmissió d'experiències i ens podem ajudar mútuament a resoldre diferents qüestions. A més, també volem ser una veu única davant de l'Administració.

• Com descriuria l'estat actual de les comunitats de regants de Catalunya?

Hi ha comunitats de regants molt diverses. N'hi ha de molt petites i de molt grans. Jo crec que, en principi, totes estan bastant bé, unes més modernitzades que altres, però les que estem funcionant crec que estem relativament bé. A més, aquest és un any en què pràcticament tothom té aigua. 

• Quins són avui els principals reptes que afronten els regants catalans?

Com a comunitats de regants, el principal repte és poder assegurar aigua en situacions com aquesta. En algunes comunitats, això passa per buscar fonts d'aigua alternatives; en d'altres, no és possible. També és molt important continuar amb la modernització per tenir un major control dels cabals que s'estan subministrant. I, de cara a l'Administració, un altre repte és poder tenir veu i vot al Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ja que actualment no hi tenim representació. 

• La sequera dels darrers anys ha canviat la manera de gestionar l'aigua?

A nivell de comunitats de regants, la majoria ja gestionen força bé l'aigua. L'únic que ha canviat és que hi ha hagut un major control sobre la poca aigua disponible. Hi ha hagut comunitats de regants que, fins i tot, no n'han tingut gens durant anys i no han pogut regar.

Jo crec que això ens ha fet prendre consciència a tots. Potser les comunitats de regants ja n'érem conscients, però el canvi climàtic és una realitat i no és cap invent. Per tant, sempre dic una cosa: cada dia que passa és un dia menys que falta per a la propera sequera. Hem d'estar preparats.

• La modernització dels regadius és una prioritat. Quines actuacions considera més urgents?

Cada comunitat de regants és un món diferent. Hi ha comunitats que estan molt modernitzades i, per tant, els falta poca cosa més, i d'altres que tot just comencen o que encara no han iniciat aquest procés.

Crec que allò principal és que totes puguin estar modernitzades i informatitzades, i saber gestionar totes les dades que es recullen, que potser és la part més difícil. Perquè sí, modernitzes i ets més eficient, però després també cal tenir un control de tot el que està passant a la xarxa, i això és molt important.

D'aquesta manera, es pot oferir un millor servei als diferents regants i fer una gestió molt més eficient de l'aigua, perquè qualsevol anomalia es detecta de seguida. Al cap i a la fi, la tecnologia està per ajudar-nos.

• Quines tecnologies o innovacions creu que marcaran el futur de la gestió de l’aigua? 

El futur, jo crec que, bàsicament, passa per poder aprofitar totes les dades que es recullen i tota la informació que es genera amb les xarxes automatitzades i informatitzades. També, gràcies a eines com la intel·ligència artificial, poder predir situacions de la mateixa xarxa per evitar fuites, malbarataments i tenir un major control de tota la pròpia xarxa.

Es tracta, una mica, de poder anticipar-nos. La tecnologia ha evolucionat molt en molt poc temps i no sabem què tindrem demà, però crec que ens ha d'ajudar en tot: a estalviar aigua, a donar un millor servei i a aprofitar millor els recursos disponibles.

• Què li diria a un jove agricultor que es planteja continuar dedicant-se al regadiu?

Com que són joves, ja disposen de moltes eines al seu abast. Tenen traça amb internet, dominen les eines informàtiques i les han d'aprofitar, perquè aquesta serà la manera de poder guanyar-se la vida.

Per desgràcia, els preus dels productes no sempre acompanyen, però si poden formar-se i aprofitar les noves tecnologies, podran optimitzar millor la gestió de l'aigua i de la mà d'obra. Això els ajudarà a ser més eficients i a compensar, en part, que els preus agraris no sempre són els que haurien de ser.

• Com imagina el regadiu català d'aquí a deu o quinze anys?

Crec que serà diferent, bàsicament perquè o et modernitzes o tens poc futur. Als llocs que no estan modernitzats, la gent no s'hi torna a enganxar, i si, a més, no hi ha garanties d'aigua, encara menys. En canvi, allà on hi ha regadius modernitzats, la gent jove s'hi anima més. És un model diferent del que hi havia abans, però encara hi ha un cert relleu generacional. En altres llocs és més difícil.

Per tant, crec que cada vegada anirem més cap a un model d'empresa agrària que no pas cap al model tradicional del pagès. És cap aquí on crec que evoluciona el sector. En qualsevol cas, és evident que el sector primari ha de continuar existint, perquè, si no, no menjarem.

• La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha estat un exemple de transformació i modernització del regadiu. Què ha significat per a la comunitat haver aconseguit el suport del PERTE i quin impacte tindrà en el dia a dia dels regants?

Com a Comunitat de Regants vam ser de les primeres, almenys a Catalunya, a apostar per l'automatització. Vam començar a principis dels anys noranta buscant una manera de gestionar el reg de forma informatitzada, amb un major control dels cabals i del subministrament d'aigua.

Els inicis no van ser fàcils. Vam haver de buscar tecnologia a l'estranger perquè aquí pràcticament no n'hi havia, i el primer any vam tenir diversos problemes tècnics que vam anar resolent. Però, a partir d'aquí, vam continuar evolucionant fins a arribar al sistema que tenim avui.

El suport del PERTE ens permet continuar aquest camí de modernització. Són inversions molt importants, però imprescindibles per continuar millorant la gestió de l'aigua i oferir un millor servei als regants.

• El PERTE dels regadius busca avançar cap a una gestió més eficient de l’aigua. En el cas de Riudecanyes, quines millores concretes permetrà aplicar aquest projecte?

Una de les primeres actuacions va ser automatitzar les preses d'aigua destinades a l'Ajuntament de Reus, incorporant comptadors electromagnètics, vàlvules motoritzades i sistemes de control amb PLC. A partir d'aquí vam anar aplicant aquest model a tota la xarxa.

Amb els anys també hem substituït els antics sistemes de comunicació per fibra òptica, fet que ens permet tenir una resposta molt més ràpida i un control pràcticament immediat de tota la xarxa.

Actualment disposem de més de 100 quilòmetres de xarxa i bona part ja està automatitzada. Això ens permet controlar constantment els cabals i corregir qualsevol desviació de manera automàtica, mantenint sempre el subministrament previst.

Encara queda feina per fer, perquè aquestes actuacions tenen un cost molt elevat, però continuem avançant pas a pas. De fet, en els darrers anys hem invertit prop de 18 milions d'euros en la modernització de la comunitat.

• Des de la seva experiència a Riudecanyes, què creu que haurien d’aprendre altres comunitats de regants catalanes per afrontar els nous reptes de l’aigua? 

El principal és creure's que la modernització és essencial. Modernitzar la xarxa vol dir millorar-la, perquè quan automatitzes també vas renovant les infraestructures. A més, tenir-la informatitzada i controlada et dona molta més qualitat en la gestió.

Per exemple, abans, quan hi havia algun punt que es rebentava, era el mateix regant qui t'avisava perquè no li arribava prou aigua o perquè hi havia una fuita. Ara, en canvi, nosaltres mateixos podem detectar aquestes incidències abans. Si sabem que en un punt determinat haurien de passar 24 metres cúbics per hora i en passen menys, de seguida podem veure que hi ha algun problema. Pot ser una bomba que no funciona correctament o qualsevol altra incidència, però la detectem molt abans. 

A la nostra zona fa més de 45 o 50 anys que treballem amb reg localitzat perquè, històricament, sempre hem tingut poca aigua i ens hem hagut d'espavilar. Amb els anys hem anat evolucionant i millorant els sistemes de reg, i això també ens ha permès tenir un millor control de tota la xarxa.

Al final, detectar les incidències abans que el mateix regant també és una manera d'oferir un millor servei, i això la gent ho acaba valorant.

• “Més que regar més, caldrà regar millor”: és aquesta la idea que defineix el futur del regadiu català?

Bé, més que regar més o regar millor, crec que actualment ja es rega bé. La qüestió és que el reg estigui més o menys modernitzat. Hi ha de tot, perquè sobre el reg a tesa ja comencen a aparèixer veus que es pregunten què passarà si no tota l'aigua arriba als aqüífers. Al final, la ciència ens dirà què és millor: si regar a tesa o regar amb goter.

Crec que el reg serà diferent. Serà molt més informatitzat i tecnològic. Fa cinquanta anys ningú pensava que les màquines d'escriure desapareixerien de les oficines, i avui dia ja no n'hi ha. Doncs, en el cas del reg, també anirà per aquí.

Actualment, hi ha molta gent que ja gestiona el reg de la seva finca des de casa. Evidentment, sempre cal anar-hi fent un cop d'ull, però pots obrir i tancar sectors de reg, controlar les vàlvules i els comptadors, i saber en tot moment quina aigua està passant. Crec que el futur va en aquesta direcció: molta més tecnologia per facilitar la gestió del regadiu.

• Catalunya presenta realitats molt diverses en funció del territori. Quines són les demandes específiques que li traslladen les comunitats de regants de Barcelona, la Catalunya Central, Lleida, Girona, Tarragona i les Terres de l'Ebre? Quines diferències observa entre aquestes zones?

En el funcionament, jo crec que no hi ha massa diferències. Hi ha comunitats que treballen a demanda i d'altres que funcionen amb hidrants, on cadascú obre i després se li factura l'aigua que ha consumit. En aquest aspecte sí que hi pot haver diferències.

Però, en el funcionament general de les comunitats, crec que és més o menys el mateix. La diferència més gran és entre les comunitats grans i les petites. Les més grans disposen de més serveis, com ara assessoria jurídica o tècnics propis. En canvi, a les més petites, sovint és el president o el secretari qui assumeix totes les tasques.

Precisament, una de les coses que pretenem des d'ACATCOR és donar suport a aquestes comunitats més petites. Per exemple, oferim un servei d'assessorament jurídic general a totes les comunitats associades. Les grans normalment no el necessiten tant perquè ja disposen dels seus propis serveis, però a les més petites els és molt útil per resoldre dubtes, preparar una assemblea o orientar-les davant de qualsevol incidència.

Aquesta és, probablement, la diferència més important: les comunitats grans disposen de més recursos, mentre que les petites són les que més suport necessiten.