La Unesco tria Barcelona per acollir el centre col·laborador de la Dècada dels Oceans en economia oceànica sostenible
Barcelona esdevé la primera ciutat del món a liderar un dels reptes globals de la Dècada dels Oceans i acollirà un centre de referència internacional per impulsar una economia oceànica sostenible i equitativa
La Dècada dels Oceans és un projecte de les Nacions Unides per impulsar col·laboracions entre les parts interessades de tot el món i desencadenar una revolució en la ciència oceànica
Barcelona es posiciona com a referent global en economia blava i serà la seu de l’únic centre col·laborador de la Dècada dels Oceans dedicat a aquest àmbit. La Unesco, l’organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, ha confirmat que aquest centre d’escala mundial s’ubicarà a Barcelona, on estarà actiu com a mínim fins a 2030, és a dir, al final de la Dècada de les Nacions Unides de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible 2021-2030 (Ocean Decade), coordinat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI) de la Unesco.
D’aquesta manera, Barcelona es converteix en la primera ciutat a liderar un dels deu reptes fixats per les Nacions Unides en la defensa de l’ecosistema marí i el desenvolupament d’una economia oceànica sostenible i equitativa. Fins ara, ho havien fet entitats com universitats i centres de recerca. El centre de Barcelona fixarà l’atenció en el repte número 4, que fa referència a desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa, un àmbit en què la ciutat ja és referent i en el que ara es projecta com a pol global.
L’Ajuntament lidera el projecte del centre en col·laboració amb el Port de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb socis científics com el Consell Superior d’Investigacions Científiques, a través del seu Institut de Ciències del Mar, i BlueNetCat, la xarxa R+D+I Marítima de Catalunya (integra més de 800 científics i científiques de les principals universitats i centres de recerca catalans i és l’instrument d’innovació i transferència de l’Agenda Marítima de Catalunya de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat), i amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
El soci implementador del centre col·laborador és la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que l’acollirà a les seves instal·lacions del Port de Barcelona i s’ocuparà de la gestió del personal i del pressupost.
El DCC articularà la seva acció a partir de tres eixos estratègics principals: generar coneixement sobre economia blava, impulsar la innovació en aquest sector i fomentar partenariats i aliances internacionals. A partir d’aquests eixos, es desplegaran accions concretes amb vocació global, com ara configurar-se com un think tank de referència internacional en economia blava; constituir el major repositori mundial de projectes públics i privats escalables i aplicables al desenvolupament econòmic dels oceans; consolidar un Fons d’Inversió d’Impacte en Economia Blava amb seu a Barcelona; construir una xarxa internacional públic-privada experta en aquest àmbit, i impulsar els principals esdeveniments internacionals sobre economia blava que se celebren a la ciutat, especialment el Tomorrow Blue Economy.
El Centre començarà a funcionar ja aquest any amb una direcció i dues persones tècniques i la previsió és que s’ampliï a cinc persones a partir del tercer any de funcionament.
Des de l’any 2020 al Departament d’Agricultura mesura el dimensionament de l’economia blava a Catalunya (amb la col·laboració del CREDA). L’últim informe, que es va publicar l’any 2024 i que conté les dades de 2021 (les darreres disponibles), va mostrar que l’economia blava a Catalunya suposa un volum de negoci de 15.000 milions d’euros (el 3.3% del total de Catalunya) i un valor afegit brut de 3.800 milions d’euros (1,7% de Catalunya). A més, ocupa 104.000 persones (2,9% del total de Catalunya). I això que alguns sectors, fonamentalment el turisme, en les dades analitzades encara no havien recuperat l’activitat prèvia a la covid-19 (turisme marítim).
La Generalitat de Catalunya està totalment alineada amb els objectius de la Dècada de l’Oceà. Aquesta sincronia es veu reflectida en el treball que desenvolupa el Govern en tots els reptes identificats per la Dècada dels Oceans, i també en el repte 4 de potenciar l’economia blava sostenible (en terminologia de les Nacions Unides, l’economia oceànica sostenible).
Així, Catalunya va ser pionera a Espanya en disposar d’una Estratègia Marítima. Posteriorment, algunes comunitats autònomes han desenvolupat estratègies d’economia blava (Andalusia, Galícia, Múrcia, entre d’altres) i Espanya està treballant també en una estratègia marítima.
L’actual Pla 2023-2026 de l’Estratègia Marítima de Catalunya és ambiciós. Té 4 àmbits d’actuació, 28 objectius estratègics, 75 línies estratègiques d’actuació i 334 accions. L’àmbit 1 és justament l’impuls de l’economia blava sostenible, i concentra aproximadament la meitat de les accions de l’Estratègia (37 de les línies d’actuació i 192 de les accions): accions transversals per impulsar el coneixement, la innovació i la transició energètica en tots els sectors, i accions específiques per millorar la sostenibilitat dels principals sectors blaus catalans.
A més, la innovació és fonamental per impulsar tots els sectors, també el blau. La Generalitat de Catalunya coorganitza anualment, en col·laboració amb la xarxa BlueNetCat el Maritime Hub, un congrés de referència en innovació en economia blava. L’objectiu d’aquesta jornada és promoure l’intercanvi de coneixement sobre els temes més actuals entre els investigadors, tant de Catalunya com d’altres regions internacionals, punteres en economia blava (Portugal, Flandes, aquest any tindrem a Quebec).
La Generalitat de Catalunya també potencia la dimensió internacional de la política marítima. Participa en organismes internacionals de la pesca, d’aqüicultura i també de política marítima. La Generalitat de Catalunya té dos accions reconegudes com a accions de la Dècada dels Oceans, dutes a terme en col·laboració amb ICATMAR. Es tracta de les accions: “Avaluació adaptativa de la pesca en un oceà en canvi” i “Posar les dades d'Oceanografia a l'abast de tothom”.
Projectes com el futur centre col·laborador de la Dècada dels Oceans són clau per a aquest full de ruta i contribueixen tant a la generació de llocs de treball especialitzats en centres de recerca i empreses del sector com a atraure iniciatives d’inversió i generar startups innovadores.
El Pla d’Execució de la Dècada dels Oceans identifica deu grans reptes que cal afrontar per garantir un futur blau més just i resilient. Aquests inclouen comprendre i combatre la contaminació marina; protegir i restaurar els ecosistemes i la biodiversitat; garantir una alimentació sostenible per a la població mundial; desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa; impulsar solucions climàtiques basades en l’oceà; augmentar la resiliència de les comunitats davant els perills oceànics; ampliar el sistema mundial d’observació marina; crear una representació digital integral de l’oceà; garantir l’accés universal a coneixement, habilitats, tecnologia i participació; i, finalment, restaurar la relació de la humanitat amb l’oceà.
Font: DARPA