L’edició del genoma en arròs es consolida com a eina per afrontar el canvi climàtic i la seguretat alimentària
Un article científic d’investigadors d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida revisa els avenços en tecnologies CRISPR, que permeten millorar el rendiment, la resistència i la qualitat nutricional de l’arròs davant l’escassetat de recursos i l’escalfament global
Investigadors treballen amb mostres vegetals en un entorn de laboratori per estudiar millores en cultius agrícoles
Els últims estudis en l'edició del genoma de l'arròs destaquen aquesta tecnologia com una eina clau per donar resposta als reptes alimentaris globals en un context de canvi climàtic i degradació dels sòls. Així ho recull l'article publicat a la revista Trends in Plant Science. El treball, elaborat recull els principals avenços en l’edició del genoma de l’arròs i assenyala aquesta tecnologia com una eina clau per donar resposta als reptes alimentaris globals en un context de canvi climàtic i degradació dels sòls. El treball, elaborat per investigadors d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL), analitza com les tecnologies Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats (CRISPR), eines que permeten modificar de manera precisa els gens de les plantes, obren la porta a millorar els cultius amb l’objectiu de millorar-ne el rendiment i la qualitat.
L’arròs és un aliment bàsic per a més de la meitat de la població mundial, però l’augment de la producció es veu condicionat per factors ambientals i per la limitació dels mètodes tradicionals de millora genètica. En aquest context, l’edició del genoma de nova generació facilita canvis dirigits en els gens de les plantes, incloent-hi insercions específiques d’ADN, que permeten obtenir varietats amb millor adaptació a condicions adverses.
Segons la revisió, aquestes tècniques han contribuït a incrementar la mida i el nombre de grans, així com a optimitzar l’arquitectura de la planta i l’ús del nitrogen. També s’ha observat una major tolerància a l’estrès abiòtic, com la sequera, la salinitat o les temperatures extremes, i una resistència més elevada a plagues i malalties sense reduir el rendiment.
Pel que fa a la qualitat, l’edició genòmica ha permès millorar el valor nutricional de l’arròs, amb increments de compostos com el β-carotè i el zinc. A més, s’han introduït ajustos en la composició de l’amidó i les proteïnes, així com en les propietats aromàtiques del gra. Paral·lelament, s’ha reduït l’acumulació de metalls pesants com l’arsènic i el cadmi, fet que contribueix a obtenir un producte més segur en sòls contaminats.
Tot i aquests avenços, l’aplicació comercial d’aquestes tecnologies encara presenta limitacions. Entre els principals reptes hi ha la dificultat d’editar múltiples gens amb precisió, la inserció de fragments grans d’ADN i la dependència de determinats genotips en els processos de transformació vegetal. A això s’hi afegeix la manca d’un marc regulador harmonitzat a escala internacional, que dificulta el desenvolupament i la comercialització d’aquests cultius.
Els investigadors apunten que el desenvolupament d’aquestes eines, juntament amb una inversió continuada i una cooperació entre sectors, pot facilitar l’obtenció de cultius més resilients, amb millor rendiment i major qualitat nutricional, elements considerats essencials per garantir la seguretat alimentària a escala global.
Font: Agrotecnio