En el Dia Mundial del Sòl impulsem els sòls sans per a ciutats saludables

El 5 de desembre se celebra el Dia Mundial del Sòl, una proposta impulsada per la FAO que posa en valor un recurs natural essencial, fràgil i limitat. A Catalunya, el coneixement del sòl s’ha convertit en una peça clau per orientar polítiques públiques i reforçar la sostenibilitat del territori. L’activitat científica i tècnica que es duu a terme des de centres de recerca i administracions ha anat creixent en rellevància en un context en què la pressió urbanística, la transició energètica, els canvis d’ús del sòl i els efectes del canvi climàtic fan cada vegada més necessari disposar d’informació rigorosa i actualitzada sobre aquest recurs.

Els sòls, clau per a la planificació territorial a Catalunya

La integració del coneixement dels sòls en la planificació territorial permet avançar cap a un model d’ordenació més equilibrat i coherent amb les capacitats reals del medi. El sòl és un recurs limitat i difícilment renovable, i per això cal incorporar-ne les característiques i funcions en la presa de decisions que afecten el territori. 

No obstant això, malgrat actualment els sòls acaparen molta atenció a diferents nivells, al llarg dels anys no han rebut la importància que es mereixien i, a data d’avui, encara hi ha mancança d’informació sobre la seva distribució i propietats. Cal recalcar que quatre dècades enrere el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya prenia la iniciativa de cartografiar el territori amb el Mapa de Sòls (1:25.000) de Catalunya, un projecte encara vigent. La disponibilitat de mapes de sòl actualitzats, tot i ser una tasca ingent, és indispensable per garantir que les polítiques sectorials es basin en criteris objectius i en informació verificable. La cartografia del sòl, elaborada amb metodologies estandarditzades i reconegudes internacionalment, assegura que la informació sigui comparable i operativa entre administracions i equips tècnics. 

De tot això, se’n deriva la classificació del sòl segons la seva capacitat agrològica, és a dir, la seva capacitat per a produir, de forma sostenible, els cultius més habituals d’una zona. Es tracta d’un sistema que classifica els sòls per categories (la Generalitat de Catalunya n’ha establert 8 classes), segons la seva idoneïtat per a diversos usos, tot tenint en compte les seves limitacions naturals i el grau de fragilitat davant determinades activitats. Aquest instrument permet planificar i establir mesures de control i/o restriccions respecte la implementació de determinats tipus d’activitat o usos del sòl, com ara la implantació de plantes fotovoltaiques, i facilitar la producció sostenible d’aliments d’origen agrícola.

Els sòls del món són complexos i diversos, cosa que ha dificultat que es desenvolupi una classificació que abasti i unifiqui els sòls de tots els països. Com a conseqüència, hi ha diferents sistemes de classificació. Actualment, els dos sistemes de classificació reconeguts al món són: la Base Mundial de Referència per al Recurs Sòl (WRB) i la Taxonomia de Sòls (Soil Taxonomy).

En aquest sentit, un dels avenços més rellevants d’aquest 2025, del qual cal fer-ne ressò i estar-ne orgullosos, és la disponibilitat en català de la WRB. La seva traducció permet posar a l’abast de tècnics, investigadors i administracions una eina essencial per descriure, comparar i comunicar les característiques dels sòls amb criteris harmonitzats. Aquesta incorporació al català reforça el paper del nostre país en la producció de cartografia de sòls, en la difusió del coneixement pedològic i en el suport a una planificació territorial més precisa i informada.

Jornades tècniques i científiques

En les darrers anys, Catalunya ha estat molt proactiva en l’organització de jornades tècniques i divulgatives, gràcies a l’empenta d’entitats de recerca o universitats que treballen des de fa anys en la matèria, com el CREAF, el CT BETA, l’ICGC o l’IRTA. La mateixa administració també ha participat en la promoció de jornades, amb entitats com l’Agència de Residus o el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), aquest darrer a partir de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes. Aquestes trobades demostren el compromís institucional amb la investigació, la restauració i la gestió sostenible del sòl, i serveixen de base per reforçar la planificació territorial i els instruments d’intervenció.

Cal destacar també la iniciativa del DARPA en engegar, sota el lideratge tècnic de l’IRTA, el projecte Carboni al Sòl durant els anys 2023-2025. El seu objectiu principal ha consistit en capitalitzar la informació existent a Catalunya sobre segrest de carboni i qualitat dels sòls, també amb la tasca d’identificar llacunes d’informació existents per tal de dirigir els esforços de treballs futurs sota criteris objectius. Aquesta iniciativa ha comptat amb la participació d’altres centres com el CRAG, el CREAF, el CTFC i l’ICGC, o unitats de l’actual Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, com l’ARC o el Centre de la Propietat Forestal, fet més que transcendent pel fet d’haver reunit gran part dels especialistes en sòls del país per treballar conjuntament. 

Font: Servei de Sòls, Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes