MARIA FUENTES MERINO  "No es tracta que la UE sigui campiona de l'agricultura sostenible, sinó que la sostenibilitat sigui una opció estratègica perquè el mateix sector inverteixi en el seu futur"

Parlem amb Maria Fuentes Merino, economista formada a la Universitat de Barcelona

Maria Fuentes Merino, economista i coordinadora d'eco-esquemes a la unitat de sostenibilitat ambiental de la Comissió Europea.

Maria Fuentes Merino és economista formada a la Universitat de Barcelona (UB), amb un Master of Sciences en Economia i Política Agrària a l’Institut Agronomique Méditerranéen de Montpellier. Ha desenvolupat la seva carrera com a investigadora en economia agrària a l’Institut Nacional d’Investigació sobre Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (INRAE) (França) abans d’incorporar-se a la Comissió Europea, on treballa des de fa 26 anys. Al llarg de la seva trajectòria ha exercit funcions en diversos serveis, principalment en unitats mediambientals i de clima, i ha coordinat els Programes de Desenvolupament Rural (PDR) de França durant vuit anys. Des de fa cinc anys forma part de la unitat horitzontal de sostenibilitat ambiental, on treballa en els instruments de la PAC per donar suport als objectius ambientals i climàtics europeus, i actualment també coordina els eco-esquemes

Quin enfocament penseu que està adoptant la Unió Europea en l’àmbit de la sostenibilitat agrícola?

Podem estar orgullosos del nostre sistema alimentari, capaç de subministrar productes segurs, de qualitat i assequibles a més de 450 milions d’europeus. També som capaços d’exportar els excedents als mercats mundials, amb un sector agrari clau, resilient, innovador i impulsor de la sostenibilitat mediambiental, malgrat que és vulnerable davant el canvi climàtic i la degradació ambiental. Precisament, volem que el sistema alimentari europeu sigui competitiu, baix en emissions d’efecte hivernacle, resilient al clima i ambientalment. En el context mundial, la seguretat alimentària i la producció agrària són components essencials de la seguretat i la prosperitat europees. Per això, s’ha de prioritzar l’enfortiment de la competitivitat i la resiliència del sistema alimentari, tot avançant cap a models més sostenibles d’una manera justa i inclusiva.

A començament d’any, es va publicar el full de ruta pel sector agroalimentari europeu a l’horitzó 2040 amb una visió. Aquest document és el que guiarà l’acció de la Comissió Europea per donar suport a la competitivitat i la sostenibilitat a llarg termini del sector i per garantir que totes les polítiques europees funcionin d’acord amb aquesta visió i s’adaptin a les noves realitats. Així doncs, millorar el paper del sector agrari en l’acció climàtica serà un dels principals objectius de la PAC 2028-2034.

“Sense viabilitat econòmica, la transformació dels sistemes de producció és difícil, ja que requereix inversió, temps i gestió del risc. Millorar el paper del sector agrari en l’acció climàtica serà un dels principals objectius de la PAC 2028-2034”

Aquesta visió vol que el sector agrari pugui contribuir de manera decisiva als objectius mediambientals i climàtics de la UE i que també en pugui obtenir beneficis, tenint en compte els reptes econòmics i socials. Sense viabilitat econòmica, no ho aconseguirem. La seva capacitat de produir aliments i resistir crisis depèn d’ecosistemes saludables, i les pràctiques respectuoses amb el medi ambient com les solucions agroecològiques milloren la resiliència davant l’escassetat de recursos i el canvi climàtic.

Quins elements considereu més importants per promoure la sostenibilitat agrícola?

Alguns són el suport financer públic i privat, les polítiques de demanda, el comportament del consum, les accions de la cadena alimentària o la normativa existent. Per avançar cap a una agricultura baixa en emissions, amb un impacte reduït en els recursos naturals, resilient i viable econòmicament, necessitem accions coordinades a escala europea, nacional i regional. Aquestes accions han d’incloure mesures polítiques, reguladores i de mercat en totes les etapes del sistema alimentari. La Producció Agrària Sostenible (PAS) és un bon exemple per entendre la transició agroecològica sostenible com un procés dinàmic, on cada sector és diferent i permet visualitzar els esforços del sector agrari.

“Per avançar cap a una agricultura baixa en emissions, amb un impacte reduït en els recursos naturals, resilient i viable econòmicament, necessitem accions coordinades a escala europea, nacional i regional”

Pel que fa a la pròxima PAC, es prioritzaran els incentius per sobre de les normes restrictives, per orientar la transició del sector i donar als agricultors marge d’adaptació. En les propostes per al període 2028-2034, la Comissió Europea proposa una “arquitectura verda” simplificada, que busqui un millor equilibri entre requisits, incentius i inversions per a un millor rendiment.

L’agroecologia és clau per als futurs models agrícoles?

Sí, ho és. L’agroecologia és un enfocament ampli que aplica principis ecològics i socials a l’agricultura amb actuacions com gestionar la salut del sòl, la reducció d’inputs, la cura de la biodiversitat, les sinergies entre cultius i animals, i el reciclatge.

La PAC actual ja dona un suport significatiu a la transició cap a pràctiques més respectuoses amb el medi ambient, com l’agricultura ecològica i la producció integrada. Molts agricultors ja adopten aquestes pràctiques, tot i que tenen preocupacions sobre la viabilitat econòmica i els efectes del canvi climàtic. El 2024, els règims i compromisos agroambientals i climàtics s’han aplicat a gairebé el 60% i el 10% de la superfície agrícola de la Unió Europea, respectivament.

En les propostes per a la PAC 2028-2034, plantegem un suport específic a aquesta transició verda. Podria ser a través d’un suport financer per explotació de fins a 200.000 euros per cobrir els costos i riscos de canviar els mètodes de producció cap a enfocaments més agroecològics (com la PAS), però també les inversions i les necessitats d’assessorament. Els agricultors presentaran plans de transició a les autoritats competents perquè els aprovin, i els estats membres tindran flexibilitat per definir-ne la gestió.

Una altra opció és promoure, a escala europea, la conversió a l’agricultura ecològica, i en l’àmbit nacional, la producció integrada i la Producció Agrària Sostenible. Així mateix, es poden fomentar altres models productius com l’agricultura regenerativa, l’agroforesteria, els sistemes extensius de pastura, entre d’altres. Aquestes propostes seran debatudes pel Consell i el Parlament Europeu abans de l’adopció dels reglaments per al període posterior a l’any 2027.

Com valoreu el projecte de Producció Agrària Sostenible (PAS) que s’està impulsant des de Catalunya? I com s’alinea amb les propostes de la Comissió Europea?

La PAS és un projecte valuós que el DARPA i l’IRTA van presentar a la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea a començament de 2025. Aquesta eina avalua, classifica i mesura el progrés de les explotacions agràries catalanes segons el seu nivell de sostenibilitat ambiental, social i econòmica, utilitzant una metodologia objectiva i quantitativa.

Es tracta d’un enfocament holístic i inclusiu que comprèn tota l’explotació i permet elaborar informes de sostenibilitat per a tota mena de sectors productius.

 El Diàleg estratègic sobre el futur de l’agricultura de la UE (2024) va recomanar definir un nou enfocament per aconseguir la sostenibilitat que suposés un sistema de referència a tota la UE en els sistemes agraris i alimentaris, amb l’objectiu d’harmonitzar les metodologies d’avaluació de les explotacions. En aquesta línia, la “Visió per a l’agricultura i l’alimentació” proposa desenvolupar una “brúixola de sostenibilitat” a escala europea. La PAS s’alinea amb aquest objectiu i pot servir de referència per a futurs sistemes europeus d’avaluació.

Coneixeu altres iniciatives similars en altres països europeus?

Encara estem cartografiant els sistemes existents i és prematur determinar-ne la comparabilitat. Tot i això, el model del PAS s’ha tingut en compte i coincideix amb Per avançar cap a una agricultura baixa en emissions, amb un impacte reduït en els recursos naturals, resilient i viable econòmicament, necessitem accions coordinades a escala europea, nacional i regional. l’objectiu que la Direcció General d’Agricultura de la Comissió vol assolir amb la futura “brúixola de sostenibilitat”

Quin és el paper de la digitalització en el seguiment de la sostenibilitat de l’explotació agrària? Creieu que pot ser una barrera o fins i tot una barrera significativa per a l’adopció de sistemes com la PAS?

Encara estem cartografiant els sistemes existents i creiem que el desplegament de les tecnologies digitals pot ajudar l’agricultura i les zones rurals a enfortir la seva competitivitat i la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica. Les noves tecnologies ofereixen oportunitats per millorar les condicions de treball i de vida dels agricultors i facilitar el control administratiu i tècnic de les explotacions.

 Per primera vegada, els estats membres han desenvolupat estratègies de digitalització dins els seus plans estratègics de la PAC, en sinergia amb altres programes europeus com el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el Mecanisme “Connectar Europa”, Horitzó Europa o el programa Europa Digital.

Dins els plans estratègics de la PAC, la digitalització sobretot es recolza en projectes d’inversió, però també en eco-esquemes i compromisos agroambientals i climàtics, cosa que reflecteix la seva rellevància transversal. Romania, Polònia i Estònia, entre d’altres, han previst inversions en agricultura de precisió. En paral·lel, els estats membres inverteixen en un entorn propici per a la digitalització promovent l’expansió de la banda ampla a les zones rurals, les habilitats digitals, els serveis d’assessorament i l’intercanvi de coneixements sobre assumptes digitals a través de l’AKIS reforçat. Els projectes EIP-AGRI i els pobles intel·ligents contribueixen encara més a promoure la transformació digital de l’agricultura i de les zones rurals.

 Les iniciatives finançades a través d’Horitzó Europa, el programa clau de finançament de la UE per a la recerca i la innovació, contribueixen a l’objectiu de modernitzar el sector agrari mitjançant el foment i l’intercanvi de coneixements, innovació i digitalització en l’agricultura i les zones rurals. Diversos projectes estan desenvolupant o provant solucions digitals per millorar la capacitat d’implementar i supervisar la PAC de manera eficaç mitjançant casos d’ús específics (per exemple, DIVINE 9, Agridatavalue 10, GUARDIANS 11). El coneixement i la innovació derivats de les activitats d’Horitzó Europa es posen a disposició dels agricultors, els silvicultors, les comunitats rurals i altres parts interessades per mitjà de xarxes temàtiques i d’assessorament. Aquestes xarxes inclouen activitats dutes a terme per projectes, com la xarxa temàtica SmaRT12, que va promoure l’ús de la ramaderia de precisió i de les tecnologies digitals en tot el sector ramader, així com projectes de xarxes d’assessorament com FAIRSHARE13, que van treballar per integrar eines digitals en diversos contextos d'assessorament agrari a tota la UE.

“La “Visió per a l’agricultura i l’alimentació” proposa desenvolupar una “brúixola de sostenibilitat” a escala europea. La PAS s’alinea amb aquest objectiu i pot servir de referència per a futurs sistemes europeus d’avaluació”

Quin paper haurien de tenir la innovació tecnològica i la recerca en la millora de la sostenibilitat agrícola?

De fet, considerem que la innovació i la recerca són factors clau per millorar la sostenibilitat agrària i combinar millor el rendiment ambiental amb la productivitat. Diverses dimensions de les innovacions poden ajudar a conciliar la sostenibilitat ecològica amb la productivitat i la seguretat alimentària. Tanmateix, la innovació hauria d’arribar als productors mitjançant la creació de coneixement, el suport assessor per a solucions pràctiques i tecnològiques i els projectes de cooperació. La PAC actual i futura continuarà donant suport a aquestes mesures transversals

Quin missatge podeu donar als agricultors, ramaders i professionals del sector agroalimentari que treballen per transformar els seus sistemes de producció cap a models més sostenibles i resilients? Com pot continuar donant-los suport en aquest camí la Comissió Europea?

Animem els agricultors de la UE a adoptar pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i el clima, amb el suport dels plans estratègics nacionals de la PAC, que estan en marxa i evolucionen positivament.

La proposta per a la següent PAC manté els instruments actuals: pagaments directes, ajuts agroambientals voluntaris, suport a inversions i programes operacionals, però amb més flexibilitat per als països i menys regles en l’àmbit europeu, seguint el camí de la simplificació.

El que sí que és un canvi important és la governança i l’organització de la PAC, que, per primera vegada, s’integrarà en els futurs plans d’associació nacionals i regionals, que comptaran amb un fons únic (per a la política regional, la cohesió, la pesca, la migració i d’altres).

En definitiva, no es tracta que la UE sigui “campiona de l’agricultura sostenible”, sinó que la sostenibilitat sigui una opció estratègica perquè el mateix sector inverteixi en el seu futur.