“Innovar és una necessitat, les estructures de fusta no serien actualment el millor sistema constructiu per temes ecològics i rapidesa en la seva fabricació i muntatge si la innovació no fos constant”
SERGI SEBASTIA “Innovar és una necessitat, les estructures de fusta no serien actualment el millor sistema constructiu per temes ecològics i rapidesa en la seva fabricació i muntatge si la innovació no fos constant”
Parlem amb Sergi Sebastia Sarroca, de Fustes Sebastia, el projecte guanyador del premi PITA 2024 en la modalitat d’agroindústria
Sergi Sebastia, director comercial de Fustes Sebastia
Sergi Sebastia va néixer a Rialp fa 37 anys. Sempre li agrada presentar-se com a quarta generació de la família Sebastia dedicada a la gestió forestal per a ús estructural. Aquesta definició és per a ells tant un curriculum vitae com un honor. Sebastia assegura que, ja que els seus pares, padrins i besavis (que va tenir la sort de conèixer) sempre li van transmetre l’amor i el respecte cap al territori. Sumat a aquest llinatge també és tècnic superior de projectes d’edificació i administració i finances. Aquests estudis li han permès tenir una visió més àmplia de tot el negoci a la vegada d'una contínua formació que és essencial.
Fustes Sebastia ha estat el guanyador de la modalitat agroindústria, per la seva producció sostenible de fusta amb tecnologia avançada i de proximitat dels boscos pirinencs. La sostenibilitat dels boscos està al seu ADN, no permeten que la massa forestal quedi als boscos, pensen que s’ha d’aprofitar i donar-li una segona vida, convertint-lo en un producte per a la construcció.
Quin va ser el motiu de decidir-vos a participar en els premis PITA i què ha significat per vosaltres rebre aquesta distinció?
La nostra empresa i família sempre ha anat molt lligada al món rural, vivim i treballem al Pallars Sobirà un territori ramader i de bosc, per aquest motiu quan vam veure la possibilitat de participar en un premi que dona valor al nostre sector no ho vam dubtar.
Rebre el premi per a nosaltres significa un reconeixement al valor afegit, una frase que sempre se'ns ha repetit a la nostra família “donar valor afegit a la fusta del territori”.
Els boscos, la fusta del Pirineu, mereix aquest premi, ja que moltes vegades la població desconeix la gran qualitat de la matèria primera que tenim al nostre entorn.
Sou la quarta generació familiar que es dedica a aquest projecte. Com ha anat canviant amb els anys?
La forma de gestionar el bosc, de processar els troncs i de fabricar les nostres estructures ha estat una constant innovació, però sempre hem volgut mantenir les arrels, talar l’arbre amb lluna minvant, tenir una producció que no superi mai el creixement anual de l’arbre al bosc.
O sigui, una fusió entre tecnologia i tradició.
“La manera de gestionar el bosc i fabricar les nostres estructures ha estat una constant innovació, però sempre hem volgut mantenir les arrels, talar l’arbre amb lluna minvant [...]”
Com va néixer la idea de l’aprofitament forestal i transformar-lo en un producte per a la construcció?
Els nostres besavis i padrins ja eren uns visionaris a la seva època. Tenien clar que la fusta del Pallars Sobirà era d’una alta qualitat i si volien que aquesta tingues un valor afegit, el producte final havia de ser per a un ús estructural, no per a l’embalatge o els palets.
Així va ser com van començar, des d’un inici tenint en compte la qualitat i no la quantitat.
Un territori de muntanya amb poca població i tenint els mercats de venda tan lluny únicament podíem realitzar un producte amb un alt valor.
“Els nostres besavis i padrins ja eren uns visionaris a la seva època. Tenien clar que la fusta del Pallars Sobirà era d’una alta qualitat i si volien que aquesta tingues un valor afegit, el producte final havia de ser per a un ús estructural, no per a l’embalatge o els palets.”
Què diferencia la fusta del Pirineu català amb la d’altres zones? Ha estat més valorada gràcies a la vostra tasca?
La fusta del Pirineu es diferencia amb la d’altres territoris perquè és fusta d’altura, per sobre els 700 metres sobre el nivell del mar, això li permet una major duresa, ja que el seu creixement és més lent. La nostra tasca de divulgació sobre la qualitat de la nostra fusta juntament amb les investigacions de l’INCAFUST fan que cada vegada sigui més valorada, sobretot el Pi Negre.
També cal destacar que som l'única regió d’Espanya que podem oferir Avet nacional, pel fet que la cara Nord del Pirineu té les majors Avetoses del País.
Com és el vostre procés constructiu?
Primer fem la compra dels arbres mitjançant subhasta pública. Un cop podem accedir al bosc, es realitza la tala amb motoserra i s’arrossega amb tractors forestals, a continuació es procedeix al transport a la nostra serradora de Rialp.
El primer pas un cop rebem la fusta és extreure la seva escorça per evitar que li ataqui el fong blau.
A continuació serrem el tronc segons les mesures necessàries i el seu assecatge, ja que aquesta fusta necessitem que tingui una estabilitat i això s’aconsegueix deixant-la a un 9-12% d’humitat.
Paral·lelament, el nostre departament tècnic dissenya i calcula les estructures dels nostres clients. Un cop realitzat el disseny procedim a la fabricació i control de qualitat mitjançat el procediment de Finger joint.
Per finalitzar, encolem les lames i obtenim panells CLT o Biga laminada que ens permetran realitzar els prefabricats en 2D a taller per acabar muntant els edificis en obra en una setmana aproximadament.
Quins són els tabús del món de la fusta?
Molts, però cada vegada la població té més eines i coneixement per saber que són mites.
Per exemple, el foc. La fusta és el millor material davant un incendi, no crema, es carbonitza i pot suportar altes temperatures. La gent té por a la flama, però és un factor d’avís, cosa que els altres materials no fan i els afecta encara més les altes temperatures.
La humitat i l’insecte, la fusta si es dissenya correctament mai patirà un atac d’insecte. Aquí el disseny és clau per evitar les humitats que propicien un atac d’insecte.
O el cas de la resistència, la fusta per cm² és més resistent que l’acer a compressió.
“La fusta és el millor material davant un incendi, no crema, es carbonitza i pot suportar altes temperatures”
Per la vostra empresa, per què és important la innovació? A banda de la construcció de l’última planta de biga laminada, com l’apliqueu en el vostre dia a dia? O sigui, quines altres apostes feu per la innovació?
Un màxim aprofitament de cada tronc i evitar al màxim el seu malbaratament. Per aquest motiu estem amb noves inversions per la implantació de nous escàners que permetin un estudi més a fons de cada tronc i tauló que produïm.
Innovar és una necessitat, les estructures de fusta no serien actualment el millor sistema constructiu per temes ecològics i rapidesa en la seva fabricació i muntatge si la innovació no fos constant.
La vostra tasca contribueix a la sostenibilitat dels boscos. Per què creieu que és important?
És necessària i important, els boscos necessiten una gestió forestal.
El bosc tal com l’entenem com un oasi de pau i tranquil·litat també té els seus problemes, les espècies forestals estan cada vegada fugint més de la calor, això significa que colonitzen espais més alts i això fa que es desplacin altres espècies.
A la vegada que una gestió forestal treu combustible dels boscos que és la millor manera de lluitar contra els incendis. Catalunya no té gas ni petroli, hem d’aprofitar l'única matèria primera que s'obté plantant una llavor.
A la vegada que els arbres joves tenen major capacitat de captar CO₂ de l’atmosfera.
Quins són els principals desafiaments per consolidar aquest model d’aprofitament forestal en la construcció a llarg termini?
Tenir clar el bosc que tenim, hem realitzat prou estudis amb universitats i s’ha vist que el bosc realitzant tales amb torns de 25-30 anys ens pot donar prou material sense afectar el seu desenvolupament continuant amb el nivell de construcció actual o augmentant-lo.
El bosc català no té problemes de desforestació, tot el contrari, i aquesta problemàtica del creixement descontrolat del bosc també s'ha de solucionar.
Gestió forestal, gestió forestal i gestió forestal.
“El bosc realitzant tales amb torns de 25-30 anys ens pot donar prou material sense afectar el seu desenvolupament continuant amb el nivell de construcció actual o augmentant-lo”
