VÍCTOR BLANCO  “El reg és una de les tècniques de maneig més importants i amb més repercussió en la producció i qualitat de la poma”

Parlem amb l’investigador, especialitzat en la recerca aplicada per millorar la sostenibilitat i l'eficiència en l'ús de l'aigua en l'agricultura

Víctor Blanco, investigador de projectes de recerca a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA)

Víctor Blanco Montoya actualment lidera diversos projectes de recerca a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), dins del Programa d'Ús Eficient de l'Aigua en Agricultura, amb un enfocament en l'optimització del reg i la sostenibilitat dels cultius. Com per exemple, VITIMPACT (Avaluació de l'impacte de la gestió combinada de reg deficitari i cobertes vegetals en la vinya Cabernet Sauvignon), GESTSEQUERA Projecte demostratiu per transferir coneixements sobre la gestió hídrica en escenaris de sequera als productors de fruita a Catalunya), i, participa en la coordinació del Grup Operatiu Regsunut (estudi de la viabilitat de l'ús d'aigües residuals depurades en el cultiu d'avellaner al Camp de Tarragona). També, participa activament en el projecte europeu I-ReWater, que té com a objectiu promoure la gestió hídrica sostenible mitjançant la integració de l’ús d’aigua regenerada en l’agricultura de regadiu i en molts més.

Aquests projectes reflecteixen el compromís de Blanco Montoya amb la recerca aplicada per millorar la sostenibilitat i l'eficiència en l'ús de l'aigua en l'agricultura. És per aquest motiu, que parlem amb ell per poder-lo conèixer-lo millor i descobrir la seva contribució en el sector.

Durant el curs de reg en pomera, s’han tractat diversos aspectes. Què en penses sobre la planificació d’una estratègia de reg en pomera, és a dir, quins criteris cal tenir en compte per planificar una campanya de reg eficient en aquest cultiu i com afecta l’estratègia a la producció final del fruit?
El reg és una de les tècniques de maneig més importants i amb més repercussió en la producció i qualitat de la poma. Els criteris que cal considerar per programar la campanya de reg són les necessitats hídriques del cultiu, les condicions edafoclimàtiques de la nostra parcel·la, la disponibilitat d'aigua i el sistema de reg. 

“Els criteris que cal considerar per programar la campanya de reg són les necessitats hídriques del cultiu, les condicions edafoclimàtiques de la nostra parcel·la, la disponibilitat d'aigua i el sistema de reg.”

Per al càlcul de les necessitats hídriques hem de conèixer les condicions climàtiques a la nostra parcel·la (particularment l'evapotranspiració de referència i la precipitació efectiva), i els coeficients de cultiu per a cada fase fenològica de la nostra combinació de varietat/portaempelt de pomera. Un cop calculades les necessitats hídriques de la pomera, és crucial conèixer la textura i capacitat retentiva d'aigua a terra a la profunditat on es troben les arrels actives, cosa que ens ajudarà a conèixer la disponibilitat de l'aigua a terra per a l'arbre i condicionarà la freqüència i la durada dels regs. Aquesta informació és imprescindible per planificar la nostra temporada de reg, considerant si tenim una dotació hídrica màxima per a la campanya i el nostre sistema de reg (inundació, microaspersió o degoteig), ja que cada sistema de reg té una eficiència i una uniformitat diferent.

A més, per aconseguir maximitzar la producció de pomes d'alta qualitat, cal destacar la importància de monitorar el sòl-planta-atmosfera continu per adaptar l'estratègia de reg a les condicions particulars de cada parcel·la, per això es poden utilitzar sensors i inspeccions visuals de calicates en sòl, i d'avaluació de càrrega de fruita i de desenvolupament vegetatiu.

Per altra banda, el clima està variant darrerament, provocant un impacte important sobre la resposta dels cultius, en referència a les estratègies agronòmiques d’adaptació climàtica... Com està afectant el canvi climàtic a les necessitats hídriques i al comportament fisiològic de la pomera? Fins a quin punt considera que aquest cultiu és resilient davant les noves condicions agroclimàtiques de la plana de Lleida?
El canvi climàtic té un impacte significatiu en les necessitats hídriques i en el comportament fisiològic de la pomera. En general, l'augment de les temperatures, la irregularitat en les precipitacions i la freqüència més gran d'episodis extrems com sequeres o onades de calor estan augmentant l’evapotranspiració del cultiu. Això implica que, per tal de mantenir una producció òptima i de qualitat, la pomera necessitarà més aigua i caldrà evitar l'aparició d'estrès hídric, particularment durant les fases més sensibles com la floració, el quallat i el desenvolupament de la poma. L’estrès hídric incontrolat repercutirà negativament en la seva resposta fisiològica i afectarà negativament la fotosíntesi, reduirà el creixement vegetatiu i la mida i qualitat dels fruits. 

“L'augment de les temperatures, la irregularitat en les precipitacions i la freqüència més gran d'episodis extrems com sequeres o onades de calor estan augmentant l’evapotranspiració del cultiu.”

El cultiu de la poma, amb una gran tradició a Lleida, i reconegut per la seva qualitat, s'haurà d'adaptar a aquests nous escenaris climàtics. Per això, des de l'IRTA ja es treballa avaluant noves varietats de pomera i portaempelts més resilients al canvi climàtic, i sistemes de cultiu específics per a la zona (ús de malles, maneig de sòl, sistemes de conducció...). Aquestes tècniques unides a la modernització dels sistemes de reg per millorar-ne l'eficiència i a l'aplicació de tècniques de l'agricultura de precisió aconseguiran garantir en el futur una producció de poma resilient, sostenible i de qualitat a Lleida.

Quins ajustos o estratègies agronòmiques recomanes per fer més resilient aquest cultiu en escenaris de temperatures més altes i irregularitat de pluges?
L'adopció d'estratègies de reg intel·ligent, basades en l'avaluació de les necessitats i la sensibilitat del cultiu en cada fase fenològica a l'estrès hídric, ha demostrat ser una estratègia molt beneficiosa i sostenible a llarg termini per mantenir la producció de fruita de qualitat i reduir l'aigua aportada al cultiu. A més, davant de situacions de sequeres extremes l'adopció d'estratègies de maneig del cultiu que redueixen les necessitats del cultiu com l'aclarida severa de pomes o la poda a la primavera, han demostrat ser efectives per reduir els efectes negatius de la sequera. Al Programa d'Ús Eficient de l'Aigua a l'Agricultura de l'IRTA, actualment s'estan realitzant assajos, com és el cas del projecte DEMO GESTSEQUERA, validant aquestes estratègies de maneig de cultiu per tal de quantificar el seu impacte en la producció i qualitat de la poma en situacions de sequeres extremes.

Aquests darrers anys, s’ha viscut un fort episodi de sequera, el qual ha fet replantejar les dotacions hídriques, les estratègies, els orígens de l’aigua de reg i la seva qualitat. Consideres tècnicament viable l’ús d’aigües regenerades en el reg de la pomera? 
L'ús d'aigües regenerades per al reg de cultius llenyosos ja s'ha validat com a principal font d'aigua en diferents fruiters, destacant sempre la selecció de varietats i portaempelts resistents a la salinitat i prestant especial atenció a l'impacte que tingui al sòl per evitar la pèrdua d'estructura i fertilitat. En el cas particular de la pomera, hi ha molt pocs treballs publicats que hagin estudiat la seva resposta fisiològica i agronòmica a l'ús d'aquest tipus d'aigua a llarg termini (al Canadà i al nord d'Itàlia), per la qual cosa cal continuar treballant en aquestes àrees de recerca abans de poder recomanar-les als productors de poma de Catalunya.

Per a altres cultius llenyosos, com és el cas de la vinya, l'ametller o l'avellaner, l'IRTA ja està actualment avaluant l'ús d'aigua de fonts alternatives sobre la resposta fisiològica i agronòmica a diferents comarques de Catalunya. Entre tots els projectes d'aquesta temàtica en què l'IRTA participa destaca el projecte europeu I-ReWater, on 16 socis i 39 entitats treballen conjuntament per validar l'ús de l'aigua regenerada a l'agricultura de regadiu.

Quins paràmetres de qualitat hauria de complir aquesta aigua per garantir la seguretat agronòmica i sanitària del cultiu, i coneix casos d’estudi o projectes pilot que validin la seva aplicació en condicions comercials?
Els valors de qualitat que ha de complir aquest tipus d'aigua per al cultiu de poma serien els de la classe C, mètode de reg que eviti el contacte de l'aigua amb la part comestible, regulats pel Reglament UE 2020/741 i el RD 1085/2024 (límits: E.Coli : 1.000 U/1/2 Suspensió: 35 mg/L; DBO5: 25 mg/L).

En situacions de sequera, quines estratègies de reg es poden implementar en el cultiu de la pomera per reduir l’impacte sobre la producció i la qualitat, i en quines fases del cicle es pot aplicar reg deficitari sense comprometre el rendiment del cultiu?
A la finca experimental de l'IRTA a Mollerussa es va dur a terme un experiment durant tres anys, dirigit per l'investigador Joan Girona, en la combinació de poma 'Golden Smoothee'/M.9 comparant diferents estratègies de reg deficitari. De totes les estratègies assajades, el tractament de reg deficitari controlat amb reducció del reg en un 50% de les necessitats hídriques de la pomera durant la fase de creixement del fruit (estiu) unit a la reducció de la superfície mullada del sòl (utilitzant un degoter per arbre) per disminuir les pèrdues per evaporació d'aigua al sòl, va ser el que va mostrar millors resultats. 

“Aquest experiment va demostrar el potencial d’aquesta estratègia de reg deficitari controlat per ser adoptada per al cultiu de la pomera en escenaris de sequera extrema.”

Quan es va avaluar l'estat hídric dels arbres, les pomeres d’aquest tractament no van tenir valors de potencial de tija al migdia per sota de -1.8 MPa i de mitjana, aquest tractament va produir la mateixa quantitat de fruits i de mida similar als del tractament sense dèficit hídric i amb una aportació de 327 mm, cosa que va suposar un estalvi de 316 mm en comparació dels 643 mm que va tenir de dotació de reg el tractament sense dèficit. Aquest experiment va demostrar el potencial d’aquesta estratègia de reg deficitari controlat per ser adoptada per al cultiu de la pomera en escenaris de sequera extrema.

Un cop coneguda la dotació hídrica que pot aplicar cada agricultor a les seves explotacions i planificada l’estratègia de reg, per tal de fer més eficients els cultius, quines eines tecnològiques poden ajudar els agricultors a gestionar millor el reg en escenaris de restriccions hídriques?
Avui dia hi ha sistemes autònoms que gestionen el reg i proporcionen prescripcions diàries directament als programadors de reg per ajustar les dosis en funció de les casuístiques agronòmiques determinades seleccionades pel productor. Aquestes eines poden ser de gran utilitat per als productors, ja que generen la informació de dosis de reg a partir de dades meteorològiques, sensors locals instal·lats a terra i plantes, imatges de teledetecció i informació facilitada pel mateix productor, i poden adaptar-se a diferents situacions de sequera, aplicant diferents estratègies de reg adaptades a escenaris de canvi climàtic. En aquest sentit, l'IRTA ha desenvolupat la plataforma IrriDesk, la qual ha estat validada amb èxit en múltiples cultius llenyosos.

Quins elements de tecnificació i monitoratge consideres imprescindibles per adaptar una explotació de pomera a les condicions climàtiques i hidrològiques de la província de Lleida, assegurant-ne l’eficiència hídrica, la sostenibilitat i la rendibilitat productiva?
El primer element, més bàsic i més important, és un cabalímetre. Hem de poder comptabilitzar quanta aigua utilitzem per poder després saber com ser més eficients.

Un cop podem mesurar l'aigua que usem, hi ha diferents sensors de clima, sòl i planta que ens ajudaran a conèixer les necessitats del cultiu, el contingut de l'aigua a terra i com està disponible, i l'impacte que té directament sobre l'arbre. Per a les dades atmosfèriques, podeu utilitzar les dades de les estacions climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, hi ha una multitud d'estacions repartides per tot el territori amb dades validades i d'accés gratuït. Tot i això, s'ha de considerar que hi ha paràmetres com la pluja que poden presentar molta variabilitat fins i tot en àrees molt petites, per la qual cosa es recomana tenir un pluviòmetre a la parcel·la. A més, cal tenir en compte que si modifiquem les condicions ambientals per als nostres arbres, com quan instal·lem malles que redueixen la radiació i la velocitat del vent, estarem també afectant les necessitats hídriques del cultiu.

Per a les dades de contingut i disponibilitat d'aigua a terra, és important que la instal·lació dels sensors es faci a la zona on se situen les arrels actives, ja que és el punt on ens interessa que l'aigua de reg estigui disponible. Sensors en perfils del sòl a més profunditat, on no hi ha arrels actives, ens poden ajudar per adaptar la durada i la freqüència del reg, amb l'objectiu d'evitar que hi hagi gran quantitat d'aigua disponible a aquestes profunditats on l'arbre no la pot utilitzar.

Per al mesurament de l'estat hídric de l'arbre, hi ha diferents opcions, el seu avantatge davant dels indicadors de sòl o meteorològics és que proporcionen mesures directes de l'estat hídric de l'arbre, mentre que els altres mètodes estimen l'estat d'estrès hídric de l'arbre en funció de factors externs. L'indicador de referència per avaluar l'estat hídric de la pomera és el potencial hídric que mesura la pressió a què l'aigua es troba retinguda als teixits de la planta (com més negatiu és el potencial hídric a més estrès està sotmesa la planta). Tradicionalment, s'ha mesurat amb una càmera de pressió (bomba Scholander) però actualment hi ha sensors com els microtensiòmetres que poden mesurar-ho en continu. Altres indicadors de planta que han demostrat bons resultats a la pomera són la termometria (relació de la temperatura de la canòpia amb la temperatura de l'aire), la dendrometria (variació del diàmetre del tronc) o la quantificació de la transpiració a través del flux de la saba al tronc.

És molt important deixar clar que la modernització dels sistemes de reg, així com la incorporació de sensors o de plataformes de monitoratge i digitalització han d'anar acompanyades de capacitació i formació dels productors i tècnics perquè en treguin el màxim profit als sistemes que tenen i a la informació que proporcionen.

Font: Oficina del Regant