Els sistemes de coneixement i innovació agrícoles a la política agrària comuna d’aquest període 2023-2027

Aquest article tècnic parla sobre la incorporació dels sistemes de coneixement i innovació agrícoles (AKIS) en la Política Agrària Comuna 2023-2027, amb especial atenció a la seva implementació i finançament a Espanya

Primera reunió del Plenari de l’òrgan de coordinació del Sistema de coneixement i innovació en agricultura, que va tenir lloc el 6 de maig de 2024. Font: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

01. AKIS, de la teoria a la Política agrària comuna
El concepte dels Sistemes de coneixement i innovació agrícoles (AKIS) no és nou. Durant les dècades de 1980 i 1990, es van publicar diversos articles científics que van començar a explorar el concepte i les implicacions dels AKIS. Tot i que el terme com a tal no estava completament establert en aquell moment, els estudis abordaven la necessitat d’integrar de manera més efectiva la investigació, l’extensió i l’educació a l’agricultura. La complexitat de l’entorn agrícola era creixent i calia arribar a models més efectius de gestió del coneixement i de la innovació.

La idea dels AKIS arribava a l’esfera política de la UE el 2008, sota la presidència francesa del Consell. El 2009, el Comitè Permanent de Recerca Agrària de la Comissió destacava la necessitat que l’agricultura i l’agroindústria europees accedissin a coneixements de diverses fonts per competir globalment amb productes de qualitat. El model tradicional lineal de transferència de tecnologia s’havia de reemplaçar per un model interactiu de xarxes. El 2010, es va crear el Grup de Treball d’Experts sobre Sistemes de Coneixement i Innovació Agrícoles (SWG SCAR-AKIS), que va publicar el seu primer informe “Sistemes de coneixement i innovació agraris en transició – document de reflexió” a la primavera de 2012. Aquest informe oferia una visió general de la política d’innovació i el concepte AKIS.
 

“El model tradicional lineal de transferència de tecnologia s’havia de reemplaçar per un model interactiu de xarxes”

Durant el període 2014-2020, la Comissió Europea va implementar eines per estimular la innovació a l’àmbit agrícola. El model d'innovació interactiva, promogut per l’EIP-AGRI durant aquest període, i també vigent avui dia, posava el focus en la col·laboració entre diferents actors per optimitzar l’ús del coneixement complementari. Els investigadors, els pagesos, les empreses, cadascú des de la seva perspectiva, pot aportar coneixement valuós, que permeti resultats innovadors i útils. Els grups operatius han estat i són l’estendard de la innovació interactiva del sector agroalimentari sota el paraigua de la Política agrària comuna (PAC).
 

“Els grups operatius han estat i són l’estendard de la innovació interactiva del sector agroalimentari sota el paraigua de la Política agrària comuna”

Per a aquest període de la PAC 2023-2027, el Reglament (UE) 2021/2115 ha marcat una fita en definir per primera vegada els AKIS i destacar la necessitat que els estats membres incloguessin en els seus plans estratègics accions per millorar la connexió entre ciència i pràctica. També subratlla (art. 114 del Reglament) la importància d’acompanyar els agricultors en l’adopció de tecnologies digitals, i que els serveis d’assessorament estiguin equipats amb les eines necessàries per guiar aquesta transició. Els serveis d’assessorament, en aquest període de la PAC, es destaquen com a determinants en la implementació dels AKIS. Aquests serveis han d’evolucionar cap a un model més interactiu, que integrin mètodes innovadors i digitals per millorar-ne l’efectivitat. El Reglament estableix la necessitat d’enfortir la capacitació dels assessors i millorar-ne la connexió amb altres actors del sector. 

“El Reglament estableix la necessitat d’enfortir la capacitació dels assessors i millorar-ne la connexió amb altres actors del sector”

I els grups operatius (i, en general, aquella innovació interactiva que involucri els usuaris finals des de l’inici, tot assegurant que les solucions desenvolupades siguin rellevants i aplicables) es revelen com a eines útils per a l’èxit dels AKIS. A més, estableix una sèrie d’instruments per aconseguir millorar la modernització del sector agroalimentari: 

• Intervencions de cooperació per a la innovació; recull projectes innovadors de l’EIP-AGRI (grups operatius) i projectes innovadors no EIP-AGRI (art. 77 Reglament 2115/2021). 
• Intervencions d’intercanvi de coneixements i difusió de la informació (art. 78 Reglament 2115/2021). 
• Assessorament agrari. 
• Les xarxes nacional i europea de la PAC com a elements de difusió i dinamització (art. 126). 

Esquema d’instruments definits al Reglament 2021/2115 per contribuir al bon funcionament de l’AKIS dels estats membre. Font: Elaboració pròpia a partir de l’informe de la Comissió Europea Tool on SWOT for Cross-Cutting Objective (setembre 2020).

L’enfocament estratègic d’AKIS es tradueix a la pràctica mitjançant l’ús i la combinació de tres tipus d’intervencions del Reglament (UE) 2021/2115, que contribueixen en conjunt al bon funcionament d’AKIS. 

1. Intercanvi de coneixements i difusió d’informació (art. 78 Reglament 2115/2021). 
2. Serveis d’assessorament agrícola (art. 78 Reglament 2115/2021). 
3. Projectes d’innovació de grups operatius (OG) sota l’EIP-AGRI (art. 77 Reglament 2115/2021). 

A més, la digitalització ajuda a millorar encara més els fluxos de coneixements en proporcionar solucions innovadores en termes de recopilació (per exemple, a través de repositoris de coneixement), gestió (per enfexemple, eines d’assessorament) i compartició. Les activitats de foment de la innovació i l’intercanvi de coneixements de les xarxes nacionals de la PAC també donen suport a aquestes intervencions (art. 126 Reglament 2115/2021). 

L’AKIS considera el Reglament d’execució (UE) 2022/1475 un dels elements clau que cal tenir en compte en avaluar l’efectivitat de l’objectiu transversal dels plans estratègics de la PAC.

02. AKIS a la Política agrària comuna 2023-2027 d’Espanya
A Espanya, les comunitats autònomes són les encarregades de gestionar les competències en matèria d’agricultura, cosa que inclou l’administració de les intervencions i els ajuts de la Política agrària comuna (PAC) als seus territoris respectius. Aquesta descentralització permet adaptar les polítiques agrícoles a les necessitats específiques de cada regió, assegurant que les ajudes i els Programes de la PAC s’implementin de manera eficient i d’acord amb les particularitats locals. Així mateix, des del Ministeri d’Agricultura es duen a terme intervencions amb caràcter supraautonòmic, per promoure iniciatives que superin els límits regionals de les comunitats autònomes. 

“La descentralització permet adaptar les polítiques agrícoles a les necessitats específiques de cada regió”

Pressupost de les intervencions vinculades a l’AKIS a Espanya per al període 2023-2027 (taula 1):

• Intervenció “KNOW” Intervencions relacionades amb intercanvis de coneixement i difusió d’informació (art. 78) 
  • 7201 Intercanvis de coneixement: 76,87 M€ 
  • 7202 Serveis d’assessorament agrari: 108,05 M€ 
• Intervenció “COOP” Intervencions de cooperació projectes innovadors (art. 77): 
  • 7161 Grups operatius de l’AEI AGRI: 187,51 M€ (gairebé totes les CA ho implementen i també a escala supraautonòmica)
  • 7162 Projectes innovadors no AEI AGRI: 33,98 M€ (algunes CA) 

A través de les intervencions del Pla estratègic, Espanya en el seu conjunt s’ha marcat una sèrie de valors objectiu en els indicadors de resultats associats a les intervencions que busquen generar un impacte al seu AKIS. Amb les successives modificacions del Pla estratègic, es pot veure com els valors objectiu han augmentat (taula 2). 

Així mateix, a través de l’art. 7 del Reial decret 1046/2022, de 27 de desembre, pel qual es regula la governança del Pla estratègic de la Política agrària comuna a Espanya i dels fons europeus agrícoles FEAGA i FEADER, es crea l’òrgan de coordinació de l’AKIS, l’estructura i les funcions del qual es desenvolupen a través del Reial Decret 116/2024, de 30 de gener, pel qual es regula l’òrgan de coordinació del sistema de coneixement i innovació en agricultura. Es tracta d’un òrgan multinivell copresidit pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, amb una àmplia representació que inclou no només les administracions públiques autonòmiques i centrals competents en la matèria, sinó també el sector agroalimentari en la versió més àmplia (cadena de valor, consumidor, empreses de serveis, col·legis oficials, entitats d’assessorament, plataformes tecnològiques…).
  

Taula 1. Despesa pública total destinada a les intervencions del Pla estratègic de la PAC vinculades a l’AKIS per al període 2023-2027. Font: Versió 3.3 del PEPAC.

Taula 2. Indicadors i valors objectiu en les modificacions successives del Pla Estratègic de la PAC. Font: Pla estratègic de la PAC 2023-2027, versions 1.2; 2.1 i 3.3

Aquest òrgan s’operativitza a través de tres grups de treball: 

• GT Assessorament agrari 
• GT R+D+I agroalimentaris 
• GT Formació agroalimentària

Per saber-ne més
Algunes referències que han contribuït significativament al desenvolupament del concepte de Sistemes de coneixement i innovació agrícola durant les dècades de 1980 i 1990:

• Röling, N.G. (1990). The Agricultural Research-Technology Transfer Interface: A Knowledge Systems Perspective. Aquest treball discuteix la interacció entre la investigació agrícola i la transferència de tecnologia, posant èmfasi en la necessitat d’un enfocament sistèmic.
• Chambers, R. (1983). Rural Development: Putting the Last First. El treball de Chambers destaca la importància dels enfocaments participatius en el desenvolupament rural, la qual cosa va establir les bases per a sistemes de coneixement més integrats a l’agricultura.
• Biggs, S.D. (1989). Resource-Poor Farmer Participation in Research: A Synthesis of Experiences from Nine National Agricultural Research Systems. Aquest article sintetitza experiències i emfatitza el paper de la participació dels agricultors en la investigació, el que és un element crucial dels AKIS.
• Kaimowitz, D. (1990). Making the Link: Agricultural Research and Technology Transfer in Developing Countries.
• Röling, N.G., & Engel, P.G.H. (1991). The Development of the Concept of Agricultural Knowledge and Information Systems (AKIS): Implications for Extension. Aquest article és fonamental per definir i expandir el concepte d’AKIS dins l’extensió agrícola.

Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 de desembre de 2021, pel qual s’estableixen normes en relació amb l’ajuda als plans estratègics que han d’elaborar els estats membres en el marc de la Política agrària comuna (plans estratègics de la PAC), finançada amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel qual es deroguen els reglaments (UE) 1305/2013 i (UE) 1307/2013. Pla estratègic de la PAC d’Espanya per al període 2023-2027:

• Versió 1.2 del Pla estratègic – Vigent entre l’1.1.2023 i el 31.8.2023
• Versió 2.1 del Pla estratègic – Vigent entre l’1.9.2023 i el 30.8.2024
• Versió 3.3 del Pla estratègic – Vigent des de l’1.9.2024

Reial decret 1046/2022, de 27 de desembre, pel qual es regula la governança del Pla estratègic de la Política agrària comuna a Espanya i dels fons europeus agrícoles FEAGA i FEADER.

Reial decret 116/2024, de 30 de gener, pel qual es regula l’òrgan de coordinació del Sistema de coneixement i innovació en agricultura.

Pàgina web del Grup de Treball d’Experts sobre Sistemes de Coneixement i Innovació Agrícoles (SWG SCAR-AKIS): https://scar-europe.org/akis-documents

Autoria

Cristina Simón Palacios
Cap d’àrea. Subdirecció General d’Innovació
Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació
csimon@mapa.es