Eines i iniciatives per a l’emprenedoria agrària

Aquest article tècnic parla sobre algunes iniciatives que impulsa la Diputació de Barcelona per assegurar el futur del sector agrari al territori i, en concret, la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya

Dossier tècnic 129: El relleu generacional i l’emprenedoria agrària a Catalunya. Paisatge agroforestal a Piera. Foto: Patxi Uriz 2021, Diputació de Barcelona

01. La Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya: un projecte col·lectiu per garantir el futur del sector agrari
La protecció de l’agricultura de proximitat és fonamental per garantir la producció d’aliments saludables, segurs i sostenibles. En aquest article, expliquem algunes iniciatives que impulsa la Diputació de Barcelona per assegurar el futur del sector agrari al territori i, en concret, la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya.

Amb l’increment constant de la població mundial, la producció d’aliments hauria de créixer un 70% els propers anys, segons dades de la FAO. En aquest context, és fonamental adoptar mesures que facin possible que els territoris puguin assegurar la producció d’aliments i, fins i tot, augmentar-la. No obstant això, aquest increment en la productivitat dels cultius ha de garantir la rendibilitat, la salut ambiental i l’equitat social i econòmica. És a dir, la producció d’aliments ha de ser sostenible, de manera que pugui satisfer les necessitats no només de les generacions actuals, sinó també les de les generacions futures.

“Amb l’increment constant de la població mundial, la producció d’aliments hauria de créixer un 70% els propers anys”

Ara bé, a Catalunya, el sector agrícola només contribueix amb menys de l’1% al producte interior brut, segons les dades de l’Idescat. Aquesta xifra tan baixa posa de manifest la importància d’impulsar polítiques que promoguin l’activitat del sector primari si volem seguir les recomanacions de la FAO i augmentar la producció d’aliments. A més, el reduït pes de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya també implica altres desafiaments, com ara la pèrdua progressiva de camps de conreu o la falta de relleu generacional. Això afecta la biodiversitat dels ecosistemes agraris, la conservació dels paisatges i els boscos, i la qualitat de vida a les zones rurals.

“És important impulsar polítiques que promoguin l’activitat del sector primari i augmentar la producció d’aliments”

Concretament, a la demarcació de Barcelona, la pèrdua de terres agrícoles és un problema greu que afecta la capacitat de produir aliments de proximitat i el manteniment dels ecosistemes. En les últimes sis dècades, s’ha perdut una extensió de 120.500 hectàrees de camps de conreu, una àrea similar a l’extensió del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. A més, el 60% dels terrenys agrícoles que han desaparegut s’han convertit en boscos, i això ha provocat una disminució del tradicional paisatge en mosaic agroforestal i ha augmentat el risc de patir incendis forestals de gran magnitud. La resta de camps de conreu han desaparegut amb l’avenç de la urbanització, una realitat que posa de manifest la importància de preservar i gestionar adequadament els camps, els prats i els boscos si volem garantir la producció d’aliments saludables i sostenibles, i mantenir els ecosistemes en equilibri.

Per abordar tots aquests reptes, sorgeix BCN Smart Rural, la iniciativa creada per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de donar suport als ens locals que volen impulsar sistemes agraris i alimentaris més sostenibles, saludables i propers. Aquest projecte va ser cofinançat inicialment per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i ara s’ha consolidat com a programa de suport permanent i estable.

BCN Smart Rural s’articula en dos grans eixos d’actuació. El primer consisteix a fomentar les estratègies alimentàries en els pobles i ciutats de Barcelona. El segon eix d’actuació es concentra a preservar i gestionar els espais agraris de les comarques barcelonines i, amb aquest objectiu, impulsa la creació de parcs agraris i rurals, una figura de protecció i governança publicoprivada que es mostra essencial per mantenir l’activitat agrícola.

Les accions desenvolupades als parcs agraris i rurals de la demarcació són diverses i tenen en compte les particularitats de cada territori, però, en general, es vol facilitar el relleu agrari i l’accés a la terra. En aquesta línia, la Diputació de Barcelona ja està treballant en la redacció del Pla d’acció pel relleu agrari, un full de ruta detallat que vol facilitar el traspàs de les explotacions liderades per persones en edat de jubilar-se i que es preveu que entri en funcionament l’any 2024. I, des de fa cinc anys, la corporació també impulsa la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya. Aquesta iniciativa, pionera a Europa, busca garantir la continuïtat de l’activitat agrària mitjançant la identificació de les finques en desús o abandonades. Un cop registrades, les parcel·les entren a formar part d’una base de dades que gestiona la Diputació de Barcelona als territoris que li pertoquen, i també inclou altres iniciatives similars que hi ha repartides per altres comarques de Catalunya, com ara el Baix Camp, les Garrigues o el Priorat.

“Les accions desenvolupades als parcs agraris i rurals de la demarcació són diverses i tenen en compte les particularitats de cada territori, però, en general, es vol facilitar el relleu agrari i l’accés a la terra”

La Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya és una de les iniciatives més destacades del programa BCN Smart Rural i es planteja diversos reptes. Per començar, vol garantir la protecció del patrimoni natural i ecològic, tot recuperant el mosaic agroforestal i fomentant l’activitat agroramadera. En segon lloc, vol dinamitzar el mercat de les terres i fer-les accessibles a nous emprenedors, mitjançant la creació d’una plataforma en línia i oberta a les persones interessades: www.bancdeterres.cat. També vol facilitar la col·laboració entre territoris i incrementar la superfície total que ofereixen els bancs de terres.

Els serveis oferts pels bancs de terres que gestiona directament la Diputació de Barcelona són gratuïts i inclouen la facilitació del contacte entre les dues parts, l’acompanyament tècnic, l’assessorament jurídic, la formació contínua, l’elaboració de plans d’empresa, el suport individualitzat i la creació de xarxes col·laboratives, entre altres actuacions que beneficien tant les persones propietàries de finques agrícoles, com les persones sol·licitants de terres.

Actualment, es podrien recuperar més de 55.000 hectàrees per a la producció d’aliments a la província de Barcelona, moltes de les quals són ideals per emprendre projectes de ramaderia extensiva. I, a través del Banc de Terres, s’han signat un total de 16 contractes, amb fórmules d’arrendament, cessió i acords de pastura.

En resum, les iniciatives presentades en aquest article posen de manifest el paper crucial de la Diputació de Barcelona en la protecció del sector agrari del territori i la importància dels bancs de terres a l’hora de garantir la producció d’aliments saludables i sostenibles per a tota la població i garantir una futura generació pagesa.
 

02. Xarxa pel Relleu Agrari
La Xarxa pel Relleu Agrari (XRA) està formada per un conjunt d’entitats que compartim la missió d’incentivar, facilitar i transformar el relleu generacional, tot impulsant nous models agraris econòmicament viables, que contribueixin a la conservació de la natura i a la justícia social. La XRA neix el 2021 amb l’impuls de cinc entitats fundadores: ADRINOC, ARCA, l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, Neus Monllor, Terra Franca i la Xarxa per la Conservació de la Natura. A llarg termini, volem que la XRA esdevingui la xarxa de referència que dinamitzi els processos de relleu en el sector agrari, a través de la facilitació de les diverses etapes professionals i vitals de les persones que s’hi dediquen. 

“La Xarxa pel Relleu Agrari (XRA) està formada per un conjunt d’entitats que compartim la missió d’incentivar, facilitar i transformar el relleu generacional, tot impulsant nous models agraris econòmicament viables, que contribueixin a la conservació de la natura i a la justícia social”

A dia d’avui, la XRA proveeix dels mitjans i l’espai perquè les entitats membres puguem compartir i fer avançar les iniciatives que estem duent a terme a cada uns dels territoris. L’objectiu és que cada cop hi hagi més entitats que formin part de la XRA i que la feina que s’està fent pugui servir d’inspiració per a d’altres entitats i territoris. Algunes de les iniciatives que estan en marxa son el Grup de Treball pel Relleu Agrari al Pirineu, impulsat per l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i el Grup Motor del Relleu Agrari a la Garrotxa, impulsat per ADRINOC: 
1.    Grup de Treball pel Relleu Agrari al Pirineu
Des de finals de 2021, un total d’11 entitats del territori pirinenc treballem conjuntament per facilitar els traspassos d’explotacions agràries a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. De moment, les activitats que duem a terme estan sobretot encarades a sensibilitzar i donar suport a les persones cedents que es plantegin traspassar la seva explotació agrària. Algunes d’aquestes activitats són: 

• Videofòrum amb el documental “Un poble sense ramaderia és un poble mort. El traspàs a Gavàs”, adreçat a les persones cedents i el públic en general.
• Sessions de sensibilització sobre els aspectes emocionals en els traspassos d’explotacions, adreçada als potencials cedents.
• Formació adreçada als cedents sobre les diferents modalitats de traspàs i aspectes importants a tenir en compte en qüestions jurídiques, fiscals, econòmiques i de drets de la PAC
• Assessoraments individualitzats a aquelles persones que tinguin clar traspassar l’explotació, realitzats pels experts que han impartit la formació anterior.
• Sessions sobre “El traspàs d’una explotació explicada al relleu”, amb els aspectes més importants que el relleu ha de tenir en compte quan agafa el traspàs d’una explotació.

Ramat de cabres a Sant Vicenç de Castellet. Foto: Patxi Uriz 2021, Diputació de Barcelona.

2.    Grup Motor del Relleu Agrari a la Garrotxa
L’any 2022, les entitats que formen la XRA van promoure una diagnosi per tal de donar suport a les noves generacions agràries, tant familiars com extrafamiliars, titulada “l’exploració, identificació i articulació dels elements clau per a la innovació en l’Estratègia pel relleu agrari a la Garrotxa”. Aquest treball va definir un itinerari de relleu agrari que contempla cinc fases: inspiració, definició, aterratge, arrelament i finalització, i un seguit d’eines vinculades a cada fase. També van sorgir diverses propostes com la creació d’un grup de treball o la realització d’accions transversals de seguiment, sensibilització i comunicació. 

Un cop feta la diagnosi i presentats els resultats, a finals de 2022 es va crear un Grup Motor de Relleu agrari a la Garrotxa, impulsat per ADRINOC i format per diferents entitats del territori amb la voluntat de treballar el relleu agrari des de l’àmbit local.

Actualment, el Grup Motor de la Garrotxa està impulsant diverses iniciatives com:

• La consolidació d’un grup de treball estable d’entitats que volen facilitar el relleu agrari a la Garrotxa, tot afavorint el seu enxarxament i la seva col·laboració.
• La creació i difusió d’una Base de Dades de relleu agrari a nivell local, que posi en contacte les persones que volen incorporar-se al sector i aquelles que finalitzaran la seva activitat properament.
• El mapeig de les eines existents a nivell local per fomentar el relleu agrari, així com el disseny dels suports necessaris per fer un acompanyament en aquest procés.

03. Els espais test agraris
Els espais test agraris són dispositius de suport i acompanyament en la fase prèvia a l’arrencada del projecte agrari, ofereixen un servei nou de suport i assessorament a la futura incorporació agrària, que actualment no existeix, i amb una demanda cada cop més alta.

“Els espais test agraris són dispositius de suport i acompanyament en la fase prèvia a l’arrencada del projecte agrari”

Un espai test agrari es defineix com un programa de facilitació dels processos progressius d’instal·lació de nous agents al sector agrari, coordinat mitjançant una governança estructurada i consensuada amb tots els agents implicats. L’espai test agrari s’estructura amb un suport legal, un suport físic i un suport integral (Megias i Monllor, 2022). 

En aquest sentit, una persona amb un projecte agrari pot accedir a aquest tipus de dispositiu per tal de poder provar durant un període de temps determinat el seu model empresarial. Durant l’estada a l’espai test agrari, aquesta persona podrà començar a consolidar el seu projecte, redirigir-lo o abandonar l’activitat si no és sostenible, en un entorn de suport a diferents escales i potenciant les habilitats i competències tant tècniques com personals. La seva creació i desenvolupament incideix en el repte de promoure i augmentar el relleu generacional agrari i facilitar les incorporacions de la nova pagesia al sector. La seva estructuració també fa possible la creació de dinàmiques territorials entre els diversos agents compromesos en el relleu generacional agrari per a l’acompanyament de la nova pagesia. 

Com funcionen?
Els espais test agraris s’estructuren en un suport físic que consta d’una finca o parcel·la de la qual s’ha determinat la finalitat productiva i les infraestructures, eines i maquinària indispensables per dur a terme l’activitat agrària. En aquest sentit, la persona emprenedora haurà d’adaptar el seu projecte agrari a la finca o parcel·la i podrà dur a terme la seva proposta empresarial. D’altra banda, els espais test agraris ofereixen un suport legal mitjançant el qual la persona emprenedora podrà dur a terme la seva activitat agrària sense comprometre els possibles ajuts que pugui demanar en el moment de la instal·lació definitiva, si aquesta es materialitza. Finalment, els espais test agraris disposen d’un suport, formació i assessorament individualitzat per tal d’acompanyar la persona emprenedora a prendre les decisions necessàries per enfocar de la manera més viable el seu futur.
Quan l’espai test disposa d’una plaça, es llança una convocatòria amb unes bases definides de forma participativa entre els agents de la governança i es tria el projecte més adequat mitjançant un procés de selecció. La persona emprenedora escollida podrà posar a provar el seu projecte durant un màxim de tres anys aproximadament amb un suport continuat.

On són?
A Catalunya tenim constància que s’estan creant un total d’onze llocs test agraris amb diverses situacions i diferents finalitats productives.

D’una banda, actualment n’hi ha sis en funcionament:

• Per a cultius d’horta n’hi ha dos: a l’espai test agrari de Sant Vicenç dels Horts i a la partida de Rufea a Lleida en el marc de l’espai test agrari de Ponent.
• En ramaderia extensiva en trobem dos: a l’espai test agrari de Gandesa (cabrum de carn) i a l’espai test agrari de la Vall del Ges (finca de Sora) (cabrum de llet i carn).
• Vinculat a la preservació i professionalització del cultiu de la varietat local de l’all de Belltall se’n troba un a l’espai test agrari de Passanant i Belltall.
• Vinculat a la transmissió d’explotacions i relleu generacional agrari se’n troba un lligat a l’ADV ecològica de Ponent i en el marc de l’espai test agrari de Ponent.

D’altra banda, els espais test agraris en procés de creació són:

• ET cooperativa Falset-Marçà/Priorat: diverses possibilitats de tipologies productives.
• ET Cabacés: orientació ramadera.
• ET Lluçanès: orientació ramadera de cabrum de llet.
• ET Vallès Oriental: hortícola.
• ET Vall del Ges Orís i Bisaura en una finca situada a Sant Pere de Torelló: oví/cabrum de llet i carn.
• ET Sant Martí de Riucorb: orientació ramadera d’oví de llet.

Ubicació dels espais test. En verd els espais test en funcionament i en gris els que estan en procés de creació. Font: Laura Megias.

Qui hi pot optar?
Els espais test agraris estan oberts a qualsevol persona que tingui una formació mínima en l’àmbit agrari i un projecte empresarial. Per sol·licitar-ne la incorporació, cal atendre les diverses convocatòries que vagin sortint en funció dels llocs test disponibles.
Per a més informació i convocatòries, visiteu la pàgina www.espaciostestagrarios.org.

Autoria


Pere Navarro Maroto
Tècnic de Banc de Terres de la Diputació de Barcelona
navarrompr@diba.cat

Jordi Terrades Burniol
Gerent del Grup d’Acció Local ADRINOC
jterrades@adrinoc.cat

Laura Megias Garriga