L’IRTA, 40 anys de recerca aplicada al servei del sistema agroalimentari de Catalunya

L’any 1985, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d’un organisme destinat a esdevenir una eina clau per al desenvolupament del sector agroalimentari del territori. Naixia així l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb la voluntat d’aglutinar la recerca agroalimentària i posar el coneixement al servei del sector productiu. Ho feia, a més, amb una característica singular: ser l’únic centre de recerca de Catalunya creat mitjançant una llei pròpia i constituït com a empresa pública.

Quaranta anys després, l’Institut ha commemorat una trajectòria marcada per la recerca aplicada, la transferència de coneixement i el compromís amb un sector estratègic per a l’economia, el territori i la societat catalana, que és el primer sector industrial de Catalunya, per davant del químic, el farmacèutic i l’automobilístic. “En aquell moment ja es va veure que necessitava molta innovació per poder ser competitiu”, explica el seu director general, Josep Usall. L’objectiu era crear un únic centre que agrupés tota l’activitat de recerca agroalimentària existent i esdevingués el referent del sector.

En aquestes quatre dècades, el sistema agroalimentari ha experimentat canvis profunds. L’evolució dels hàbits de consum, la globalització dels mercats, l’augment de les exigències en matèria de qualitat, la digitalització del camp i la seguretat alimentària, així com la pressió creixent sobre els recursos naturals, han redefinit el context en què operen les explotacions agràries i la indústria alimentària. En aquest escenari, la recerca s’ha convertit en un element imprescindible per garantir la competitivitat i la sostenibilitat del sector.

Un dels projectes de l’IRTA per reduir la contaminació encreuada dels aliments

“Els sistemes agroalimentaris estan en un procés de transformació accelerat. Això genera moltes possibilitats, però també molts reptes al sector. Davant de qualsevol procés de transformació, el coneixement juga un paper molt important per ajudar el sector. Per aconseguir-ho, necessitem recerca, que després ens permet generar innovació i donar resposta als desafiaments. Si no es genera el coneixement necessari per solucionar els reptes el sector ho tindrà molt complicat”, afirma Usall.

L’activitat de l’IRTA s’ha orientat, precisament, a donar resposta a aquests reptes mitjançant una recerca aplicada, pensada per generar coneixement útil, pràctic i transferible. Amb centenars de projectes actius cada any, l’Institut treballa en àmbits com la producció vegetal i animal, la qualitat i la seguretat alimentària, la biotecnologia, l’economia agrària o la valorització dels subproductes alimentaris, treballant de la mà de la indústria alimentària, sempre amb una mirada posada en les necessitats reals del sector.

La sanitat animal és un dels pilars bàsics tant per a la producció animal com per a la salut humana

Un dels eixos transversals de la recerca de l’IRTA és la sostenibilitat, entesa de manera integral en les seves dimensions econòmica, social i ambiental. El futur del sector agroalimentari passa per models productius que siguin ambientalment responsables, però també econòmicament viables i socialment justos. “Aquesta triple sostenibilitat és clau per garantir la continuïtat de l’activitat agrària, afavorir el relleu generacional i reforçar el paper del sector com a motor de desenvolupament territorial”, apunta el seu director. 

“Aquesta triple sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) és clau per garantir la continuïtat de l’activitat agrària, afavorir el relleu generacional i reforçar el paper del sector com a motor de desenvolupament territorial”

En aquest sentit, la recerca de l’IRTA contribueix a optimitzar l’ús de l’aigua, reduir l’impacte ambiental de les explotacions, millorar l’eficiència energètica i desenvolupar sistemes productius més resilients. Paral·lelament, treballa per incrementar la rendibilitat de les explotacions i millorar les condicions de treball, factors essencials per fer el sector més atractiu per a les noves generacions.

La innovació tecnològica s’ha convertit en una de les principals palanques de transformació del sector agroalimentari. La digitalització, l’ús de sensors, la incorporació de dades satel·litàries o l’aplicació de la intel·ligència artificial obren noves oportunitats per millorar la gestió de les explotacions, reduir costos i augmentar la precisió en la presa de decisions. Tal com apunta Usall, “aquestes tecnologies s’introdueixen per millorar la competitivitat del negoci agrari: redueixen la mà d’obra, augmenten l’eficiència dels processos i fan la feina més còmoda, fet que també afavoreix el relleu generacional”.

Recerca orientada a les necessitats del sector

Des del seu origen, l’IRTA es va concebre com una organització, amb capacitat de resposta àgil i una clara orientació a l’impacte, fent ciència des del territori. L’institut aborda la salut humana, l’animal i l’ambiental de manera interconnectada. I aquesta singularitat ha estat determinant per consolidar un model de treball estretament vinculat al sector productiu, basat en la col·laboració i la confiança mútua.

“El que més ens interessa és generar impacte a través del coneixement que aconseguim. Per això mantenim una interacció constant amb el sector per identificar els seus reptes i orientar-hi la nostra recerca”, destaca Usall. En aquest marc, l’Institut organitza anualment més de 500 activitats de divulgació, com jornades tècniques o visites a camp, que permeten transferir resultats, facilitar-ne l’aplicació i recollir les demandes del sector.

“Mantenim una interacció constant amb el sector per identificar els seus reptes i orientar-hi la nostra recerca”

A més, l’IRTA impulsa projectes demostratius i espais experimentals que permeten testar i validar noves tecnologies en condicions reals. Aquest enfocament facilita que agricultors, ramaders i empreses puguin incorporar la innovació de manera progressiva i segura, amb un coneixement contrastat dels seus beneficis i limitacions.

Arrelament territorial i transferència de coneixement

La proximitat al territori és un factor clau per a la transferència de coneixement. Aquesta tasca s’articula a partir d’una forta implantació territorial que ja es va definir en el moment de la creació de l’Institut. Actualment, l’IRTA compta amb una vintena de localitzacions arreu de Catalunya, entre centres propis, centres consorciats i finques i granges experimentals, i més de 1000 professional, d'unes 40 nacionalitats, que sense la seva experiència, rigor, compromís i professionalitat no seria possible desenvolupar la seva activitat molt a prop del sector productiu.

Un dels centres de l'IRTA al territori 

“Un dels grans avantatges que tenim és disposar de centres repartits per tot el territori, cosa que facilita molt l’accés del sector a la recerca”, assenyala Usall. Aquesta presència territorial permet adaptar la recerca a les realitats agroclimàtiques de cada zona i mantenir una relació directa i continuada amb el teixit productiu.

“Un dels grans avantatges que tenim és disposar de centres repartits per tot el territori, cosa que facilita molt l’accés del sector a la recerca”

A més, l’Institut impulsa taules institucionals territorials que se celebren anualment a les diferents localitzacions del país: Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Comarques Gironines, Ponent i Barcelona, amb la participació de les principals institucions del territori. “Són espais de retorn que ens permeten explicar què fem i, alhora, escoltar el feedback de les institucions i del sector”, explica el director general.

Amb el seu naixement ja es va decidir dotar l’IRTA d’aquesta estructura territorial amb un objectiu clar: generar coneixement amb impacte i esdevenir el referent científic i tecnològic del sector. En els seus inicis comptava amb sis centres, una xarxa que ha anat creixent amb el temps amb noves incorporacions i que es preveu que continuï ampliant-se.

Paral·lelament, l’Institut ha reforçat en els darrers anys la seva vessant divulgativa, amb l’objectiu d’apropar la recerca a la ciutadania i posar en valor el paper del sector agroalimentari. A través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, les jornades de portes obertes i les activitats educatives, l’IRTA contribueix a millorar el coneixement social sobre l’origen dels aliments i els reptes del sector.

La llei de creació de l’IRTA ja estableix que l’Institut ha de treballar amb totes les cadenes de valor d’interès per al sector agroalimentari. Això es tradueix en una activitat de recerca molt diversa, que abasta des de sectors com el porcí, o la fruita, fins a àmbits com l’agricultura regenerativa, les proteïnes complementaries i la bioeconomia. “Hi ha un compromís ferm de treballar amb tots els sectors rellevants i al llarg de tota la cadena de valor, des de la producció al camp fins a la distribució final”, subratlla Usall.

Actualment, l’IRTA té uns 400 projectes en marxa, prop de 1.500 contractes amb empreses i desenvolupa al voltant de 2.000 activitats anuals. Entre els projectes més rellevants destaca Agrolabs Digitals, orientat a la digitalització d’explotacions i granges que funcionen com a models demostratius per al sector. Aquests espais permeten testar sensors, càmeres, robots, sistemes automatitzats o plataformes de dades, entre d’altres, així com posar a disposició del sector serveis digitals avançats.

Investigador digitalitzant el reg.

Altres iniciatives destacades són el HUB de Sanitat Vegetal, que reuneix sector, assessorament, recerca i administració per millorar el control de plagues i malalties, o el RegAssist, una eina digital que ajuda productors i comunitats de regants a gestionar l’aigua de manera més eficient mitjançant prediccions i simulacions en temps real de l’estat hídric del camp.

El canvi climàtic és un dels grans desafiaments de futur. L’IRTA treballa tant en la mitigació dels seus efectes com en l’adaptació dels sistemes productius a noves condicions climàtiques, amb recerca en noves varietats vegetals més resistents com la poma Tutti o la Stelallar, nous models de cultiu, millora de la gestió hídrica, reducció d’emissions en ramaderia i desenvolupament de sistemes productius més resilients.

Pel que fa al malbaratament alimentari, un dels factors amb major petjada ecològica, l’Institut també desenvolupa recerca i eines específiques. Entre elles destaca BestDate, una aplicació web d’accés obert adreçada a empreses i professionals del sector alimentari que permet determinar si un aliment envasat requereix data de caducitat o data de consum preferent.

“Si volem un model sostenible, innovador i competitiu, cal treballar molts elements alhora. Catalunya compta amb un sector molt dinàmic, però també amb mancances com el relleu generacional o la dimensió de les explotacions. Per això hem d’apostar pel valor afegit, la transformació, la comercialització i la innovació constant. Si no ens adaptem a les necessitats del mercat, el sector deixarà de ser innovador”, adverteix Usall, que afegeix: “L’IRTA juga un paper molt rellevant ajudant el sector a generar aquestes innovacions”.

Quaranta anys després de la seva creació, l’IRTA afronta el futur amb el propòsit de contribuir a transformar els sistemes alimentaris per a un futur de benestar sostenible, amb mirada global, i acció local. La generació de coneixement, la innovació constant i la transferència efectiva , sumades a noves apostes, com l'assessorament, la mentoria, la recerca d'avantguarda, seran els pilars d’un model que ha demostrat la seva utilitat i que es projecta com una eina clau per garantir un sistema agroalimentari sostenible, competitiu i arrelat al territori.

“Si no ens adaptem a les necessitats del mercat, el sector deixarà de ser innovador. “L’IRTA juga un paper molt rellevant ajudant el sector a generar aquestes innovacions”