 |
Aigua - Núm. 3
14/10/2025
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Estratègia Europea de Resiliència de l’Aigua
Data publicació: 04/06/2025
Autor: European Comission |
| |
| L’estratègia europea per a la resiliència hídrica és una comunicació de la Comissió Europea que planteja un full de ruta per fer front a la creixent escassetat d’aigua i als riscos derivats del canvi climàtic, com sequeres i inundacions. L’objectiu és restaurar el cicle natural de l’aigua, garantir l’accés universal a aigua neta i assequible, i construir una economia eficient en l’ús de l’aigua. Per això, es proposa integrar criteris d’eficiència i reutilització a tots els sectors, promoure solucions basades en la natura i reforçar la governança i la digitalització del sector. També s’aposta per modernitzar les infraestructures, mobilitzar inversions públiques i privades, i desenvolupar innovació i formació especialitzada. L’estratègia reconeix la diversitat territorial i promou una col·laboració multinivell i transfronterera, tot situant Europa com a líder global en la gestió sostenible de l’aigua. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| - Cataluña presenta en Bruselas su estrategia del agua como ejemplo de resiliencia hídrica en Europa |
| |
| Una delegació de la Generalitat, va visitar Brussel·les l’1 i 2 d’octubre per presentar l’estratègia de l’aigua. Durant la visita van tenir trobades institucionals amb càrrecs del Parlament Europeu, la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, la representació permanent d’Espanya a la UE, el Comitè de les Regions i el Comitè Econòmic i Social Europeu. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| Una inversió destinada a modernitzar el regadiu pretén beneficiar 200.000 agricultors espanyols i és presentada com la "ferma aposta d'Espanya" davant l'emergència climàtica. García ha subratllat que els regadius són essencials per al futur de l'agricultura i per gestionar riscos i crisis. La Secretaria d'Estat afegeix que les mesures prioritzaran la reducció del consum d'aigua i energia, l'ús d'aigües regenerades i dessalades i la digitalització del sector. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Les autoritats locals i provincials han presentat les últimes actuacions a Portbou encaminades a assegurar l’abastament d’aigua en cas d’emergència. La presentació s’ha fet a la nova ETAP, totalment reconstruïda i equipada amb un sistema de potabilització que compleix la normativa actual; el cabal de disseny de la planta és de 25 m³/h. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Clean Water Technology (CWT) debuta a Pollutec Lyon 2025 amb el sistema GEM®, una tecnologia patentada que multiplica per tres la capacitat dels equips convencionals, disminueix la DQO i l’ús de productes químics, i genera fangs més secs, fet que permet reduir tant la petjada ambiental com els costos d’explotació. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Per eliminar microcontaminants (fàrmacs, cosmètics, productes de neteja) cal incorporar tractaments addicionals a les tres etapes convencionals. A Suïssa s’aplica àmpliament l’adsorció amb PAK com a quarta etapa; a l’ARA Thunersee (120.000 eq. hab.) s’hi emplea el procediment Ulm, que implica dosificar PAK amb coagulants i floculants en un reactor de contacte. La qualitat de la mescla i el control de l’esforç de tall són crucials perquè es formin flòculs estables i s’asseguri una sedimentació eficient. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| El conseller Òscar Ordeig lidera una delegació catalana a Califòrnia amb l’objectiu d’intercanviar coneixement i projectes en recerca agrícola, sistemes alimentaris i tecnologies relacionades. L’acompanyen Rosa Cubel i Josep Usall (IRTA), entitat pública que col·labora amb la Universitat de Califòrnia des de finals dels anys vuitanta en la millora de la gestió de l’aigua en zones de clima mediterrani. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| El Govern ha presentat, davant la CGRCU a Mollerussa, una proposta de finançament i els detalls tècnics per a la modernització integral dels Canals d’Urgell, amb una inversió superior a 1.000 milions d’euros. El pla, acordat amb el Ministeri d’Agricultura, preveu una actuació de 15 anys per renovar la xarxa de reg que afecta unes 75.000 hectàrees, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura a la plana d’Urgell i a les comarques properes. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| - BIOBOX destaca en WEFTEC 2025 por su enfoque colaborativo |
| |
| BIOBOX ha aprofitat la seva participació a la 98a edició, sota el lema «Resilience», per reforçar la seva presència al mercat nord-americà i mostrar com la innovació, les dades i la col·laboració impulsen la transformació digital i la sostenibilitat en el sector de l’aigua. L’equip (Joaquín Murría, Patricia Ugarte i Charles Taylor) ha intercanviat experiències amb actors internacionals i ha reafirmat el compromís de l’empresa amb tractaments respectuosos amb el medi ambient, destacant el seu sistema biològic per eliminar nitrats en aigua potable i nutrients en aigües residuals. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
| Publicacions científiques |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| L’article sosté que, davant de sequeres cada cop més intenses, la prioritat per evitar fallades de collites ha de ser la gestió de l’aigua més que la solució principal basada en la genètica. Proporciona evidències de pèrdues massives de producció malgrat varietats tolerants a la sequera (EE. UU. 2012; Argentina 2022–2023; altres regions) i contrasta aquestes pèrdues amb èxits de pràctiques hídriques integrades (irrigació moderna, captació de pluja, tècniques de conservació del sòl) que milloren rendiments i resiliència. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Es proposa un model circular basat en tecnologies híbrides de tractament per aconseguir descàrrega zero d’aigües residuals al mar i generar aigua regenerada per a reg. El sistema combina processos avançats (per exemple, osmosi inversa) i estratègies de mescla parcial, i utilitza aiguamolls construïts per tractar i minimitzar l’impacte dels rebuigs. Aquesta solució podria abastir un volum significatiu d’aigua per a regadiu a la província d’Alacant i sosté que, en integrar infraestructures i tractaments, s’enforteix l’eficiència de reutilització, la resiliència agrícola i la sostenibilitat de la gestió hídrica en zones costaneres mediterrànies. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| La recerca proposa un conjunt d’indicadors per crear un índex de gestió del subministrament urbà d’aigua utilitzant com a cas d’estudi SAPAL (León, Guanajuato). L’objectiu és disposar d’una eina que mesuri el progrés cap al desenvolupament sostenible, avaluï l’impacte de polítiques públiques i promogui la participació ciutadana. Per adaptar-se a entorns canviants i millorar la presa de decisions, es recomana combinar les metodologies AHP i Lògica Difusa. Aquesta aproximació busca un canvi de paradigma cap a mesures de gestió hídrica més adequades i sostenibles al nivell municipal. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| L’estudi compara membranes de cel·lulosa derivada del bagàs, membranes de PCL i membranes híbrides en un sistema de filtració senzill per a aigua contaminada. Les membranes de PCL excel·leixen en la reducció de turbidesa, color i fòsfor, mentre que les de cel·lulosa retenen millor coliformes fecals i E. coli. L’anàlisi estadística mostra diferències significatives en alguns paràmetres (turbidesa, color i nitrats) però no en d’altres (pH, conductivitat, fòsfor). Els autors conclouen que aquestes membranes tenen potencial per millorar la qualitat de l’aigua contaminada, però recomanen més investigació per optimitzar l’eficiència. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
