El compostatge té lloc gràcies a l’acció de microorganismes aeròbics. Aquests proliferen ràpidament quan es donen les condicions òptimes de creixement, fet que es detecta per un increment molt significatiu de la temperatura del material en descomposició fins arribar al rang termòfil (entre 45 i 70°C). Després d’aquesta primera fase de descomposició, en segueix una segona més lenta coneguda com a fase de maduració, en la que el compost s’acaba d’estabilitzar a temperatura ambient. Per tal d’iniciar el procés de compostatge, el material a compostar ha de tenir un contingut en humitat entre el 40% i 65%, una relació carboni/nitrogen (relació C/N) entre 25 i 35, i la suficient porositat per tal d’afavorir la circulació d’aire a l’interior del material apilat, motiu pel qual sovint s’afegeix també material ligno-cel·lulòsic que actua com a estructurant.
Compostatge
El compostatge és el procés biològic de descomposició i estabilització de la matèria orgànica en condicions aeròbies (amb presència d’oxigen), en un règim d’operació que permet assolir temperatures termòfiles gràcies al calor generat pel metabolisme dels microorganismes descomponedors. Amb aquest procés s’obté el compost, un producte amb valor fertilitzant sòlid estable i higienitzat, lliure de patògens i llavors, que presenta característiques totalment diferenciades dels subproductes frescos de partida. No és un material putrescible i, per tant, no genera pudors quan s’emmagatzema, té un color fosc i en general no es distingeixen les restes del material inicial. El procés de compostatge es pot aplicar a tot tipus de fems, gallinassa, la fracció sòlida dels purins i el digerit provinent de la digestió anaeròbica de les dejeccions. Accés a la Guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes.
Parts de la planta de compostage
Infraestrucctura: plataforma impermeable amb recollida de lixiviats, cobert, amb subministrament d'aigua i amb un sistema de ventilació en cas d'areació forçada
Equips:Màquina voltejadora o equipament similar, tractor amb pala, màquina trituradora per adequar la mida del material estructurant i finalment un sistema de criba per recuperar el material estructurant
Elements de control:Mesuradors de temperatura i mesuradors d'oxigen
Additius i altres materials: Palla, encenalls, serradures i les restes d'esporga convenientment triturades.
La durada del procés depèn de la naturalesa dels materials de partida i del grau d’eficiència que s’hagi assolit al llarg del compostatge. En general, però, caldria pensar en períodes de 3 a 6 mesos per tal d’obtenir un material compostat suficientment estable. Com més temps es mantinguin les temperatures altes, dins el rang termòfil, més eficient serà el procés de descomposició i estabilització del material, i s’assolirà una major destrucció de patògens i llavors de males herbes. Es pot afirmar, doncs, que la durada del procés dependrà de la qualitat del producte final desitjada. En condicions òptimes s’estima que les pèrdues de nitrogen per volatilització d’amoníac són d’un 15%. Per altra banda, gràcies al procés de compostatge s’aconsegueix disminuir aproximadament un 50% la massa del fem o fracció sòlida abans de ser compostada, concentrant els nutrients i reduint-ne el cost de transport.

Compost
El compost és el fertilitzant orgànic de Tipus 1 (relació C/N elevada) per excel·lència i, a diferència dels altres processos de tractament, el compostatge s'ha considerat històricament com a mètode per generar un producte de valor agegit més que no pas com una forma de tractar residus.
Venda com a fertilitzant
Per posar el compost a la venda com a fertilitzant s’haurà de complir amb les condicions normatives establertes a escala estatal (Real Decret 506/2013 amb les seves modificacions). Algunes de les condicions que s’hi estableixen són garantir que es compleixen els requisits relatius als subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH) fixats per la Unió Europea (Reglament CE núm. 1069/2009, de 21 de octubre), així com la inscripció prèvia del producte al Registre de Productes Fertilitzants del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Un pas previ a la inscripció del producte fertilitzant al Registre és l’obtenció de l’autorització i el codi SANDACH de l’explotació que realitza el compostatge. El procediment per obtenir l’autorització de l’activitat de compostatge en el marc agrari i el codi SANDACH necessari per a la inscripció del producte fertilitzant al Registre, es troba descrit a la web del DACC.
Paràmetre | Fems de Boví (*) | Gallinasa | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Fresc | Compostat (<6 mesos) |
Compostat (>6 mesos) |
Fresc | Compostat (<6 mesos) |
Compostat (>6 mesos) |
|
Matèria seca (%) | 25,88 | 39,28 | 50,76 | 38,12 | - | 75,39 |
Matèria orgànica(%) | 76,57 | 69,27 | 61,65 | 83,80 | 71,26 | 55,50 |
Nitrogen total(%) | 2,49 | 2,30 | 2,84 | 4,90 | 2,78 | 2,59 |
Nitrogen organic(%) | 1,99 | 2,37 | 2,53 | 3,91 | - | 2,44 |
Relació C/N | 16,88 | 17,08 | 11,47 | 8,95 | 12,82 | 11,38 |
Fòsfor(%) | 0,66 | 0,98 | 0,98 | 1,33 | - | 0,78 |
Potassi(%) | 3,28 | 3,59 | 2,70 | 2,30 | - | 2,39 |
L’acció del material estructurant és particularment crítica a l’inici del procés, quan la putrescibilitat de la matèria fresca és màxima i el consum d’oxigen pot superar les possibilitats de renovació de l’aire de la matèria en descomposició. En aquest cas, la formació de “bosses d’anaerobiosi” dins la massa compostant provoca problemes de males olors per l’emissió de compostos orgànics volàtils, amoníac i sulfur d’hidrogen.
També es pot formar metà que, un cop alliberat a l’atmosfera, contribueix a l’efecte hivernacle. Si les condicions de manca d’oxigen són generalitzades, les temperatures quedaran limitades al rang mesòfil i el procés de compostatge es compromet. Per altra banda, el material estructurant permet incrementar la relació C/N vers a valors entre 30 i 40, rang que és adient per al procés, en comparació amb els valors d’entre 8 i 15 que es donen als fems frescos.
Exemple per a una granja de boví
Granja de 850 places de vedells que genera 1.700 tones de fems i any equivalent a 11.150 kg N/any.

Concepte | Cost Total | Cost anual equivalent(CAE) |
---|---|---|
Obra civil (Paviment de la superfice 1080 m2 a un cost de 30€/m2) | 34.920 | 2.347 |
Maquinària (Sistema areació en tubs perforats i una bomba d´impulsió d´aire amb capacitat de 5000 m3/h) | 5.6000 | 6.565 |
Funcionament (Consum elèctric: 1,55kWh/t (0,125€/kWh), 800 litres a un cost 0,90€/l, no cal afegir-hi material estructurant addicional) | - | 5.400 |
Costos totals | 90.920 | 14.312 |
Venda de la fracció sòlida | 8.600 | |
Balanç anual (€/any) | 5.712 | |
Cost unitari de tractament (€/t) | 6,11 | |
Cost de la fracció sòlida (€/t) | 12,22 | |
Cost del nitrogen gestionat(€/kg N) | 0,31 |
Exemple per a una granja de avícola
Granja avícola de 110.000 places que genera 935 tones de gallinassa i any equivalent a 19.510 kg N/any.
Concepte | Cost Total | Cost anual equivalent(CAE) |
---|---|---|
Obra civil (Paviment de la superfice 1164 m2 a un cost de 30€/m2) | 32.400 | 2.178 |
Maquinària (Maquina voltejadora i una trituradora) | 32.000 | 3.751 |
Funcionament (Consum elèctric: 1000 litres a un cost 0,90€/l, estructurant 70t de palla a 75€/t) | - | 4.110 |
Costos totals | 64.400 | 10.039 |
Venda de la fracció sòlida | 13.600 | |
Balanç anual (€/any) | -3.561 | |
Cost unitari de tractament (€/t) | -2,09 | |
Cost de la fracció sòlida (€/t) | -4,19 | |
Cost del nitrogen gestionat(€/kg N) | -0,19 |