La xarxa de dinamitzadors de l'agricultura ecològica catalana creix un 118% i arriba als 73 tècnics al territori
Agricultura presenta el nou projecte de dinamització territorial de la producció agrària ecològica davant d'unes dades que confirmen que el sector ecològic català supera les 287.000 hectàrees certificades
Producció agrària ecològica
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) ha presentat el nou Projecte de dinamització territorial de la producció agrària ecològica, en una jornada en què també s’han donat a conèixer les dades del sector de 2025. En aquest sentit, la xarxa de tècnics dinamitzadors passa de 33 a 73 persones, el que suposa un increment del 118% dels recursos humans destinats a aquesta funció. El projecte s’emmarca en el Pla d’acció pel desenvolupament de la producció agrària ecològica 2024-2027, que recull 132 accions estructurades en tres eixos que abasten tota la cadena de valor, i compta amb la coordinació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
La figura del tècnic dinamitzador en producció ecològica es va crear l’any 2008 i el seu paper és clau per impulsar la conversió a l’agricultura ecològica, estimular la demanda i consolidar el sector a escala territorial. Amb l’ampliació anunciada, el DARPA reforça l’estratègia organitzativa i la coordinació entre les vuit demarcacions territorials i la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia. Cada demarcació ha aprovat el corresponent pla de treball per al 2026, adaptat a les característiques del seu territori. Els objectius prioritaris inclouen identificar els actors de la producció ecològica, oferir assessorament tècnic personalitzat, detectar les necessitats reals del sector, fomentar aliances entre productors per reduir costos logístics i dinamitzar la Setmana Bio per apropar la producció ecològica a la ciutadania i al sistema educatiu.
Així doncs, les dades de 2025 confirmen la maduresa del sector ecològic català, que compta amb 5.180 operadors, 287.266 hectàrees de superfície agrària certificada i 1.131 explotacions ramaderes. Tot i un lleuger descens en el nombre d’operadors respecte al màxim de 2023 (−2,87%), la superfície agrària inscrita ha augmentat un +1,19%, cosa que evidencia que el sector ha assolit una estabilitat que reforça la solidesa del model productiu català.
Destaquen dos subsectors: per una banda, el vaquí de carn ecològic, que ha passat de 278 explotacions l’any 2010 a 638 el 2025, amb més de 50.500 caps de bestiar, i que representa més del 55 % del total d’explotacions de ramaderia ecològica. Altres subsectors amb una presència significativa són l’oví de carn, amb 109 explotacions que suposen un 9,6 % del total, el cabrum de carn amb 70 explotacions (6,2 %), i l’equí amb 130 explotacions (11,5 %). Entre els animals de producció avícola, tenen especial rellevància els pollastres de carn amb 36 explotacions (3,2 %) i gallines ponedores 66 explotacions (5,8 %), tot contribuint a una visió àmplia i diversificada de la ramaderia ecològica a Catalunya.
Per altra banda, cal subratllar la vinya ecològica, que l’any 2010 registrava un total de 4.597 hectàrees, i el 2025, 33.794, sent el subsector amb un increment percentual més elevat en els darrers quinze anys. També cal mencionar altres cultius amb una superfície destacada en agricultura ecològica, com les oliveres (10.879 ha), els cereals i lleguminoses per a gra (8.179 ha) i la fruita seca, així com els pastures, prats i farratges, que continuen ocupant la superfície més gran (190.329 ha), i els boscos, matolls i recol·lecció silvestre (29.805 ha).
Quant a la distribució territorial, Barcelona concentra el 37,9% dels operadors (1.091), Tarragona el 29,3% (1.296), Lleida el 21,4% (584) i Girona l’11,4% (214). Tot i que Barcelona i Tarragona tenen més operadors, Lleida destaca per la gran superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb 139.056 hectàrees, seguida de Girona (58.542 ha), Barcelona (56.866 ha) i Tarragona (32.803 ha). La ramaderia ecològica es concentra principalment a Lleida (492 explotacions) i Girona (372), mentre que la vinya predomina a les comarques vitícoles tradicionals com el Penedès, el Priorat, els Costers del Segre, l’Empordà i Girona
Font: DARPA





