JORDI CAPDEVILA CODINA  “La integració de LiDAR aerotransportat i terrestre representa una evolució estructural en el model de coneixement forestal”

Parlem amb Jordi Capdevila Codina, de KPSDRONS, SL, projecte finalista dels premis Ruralapps 2025 en la modalitat professional

Jordi Capdevila, a l’esquerra, amb el seu soci, David Planas.

Jordi Capdevila i Codina és director tècnic i operador de drons especialitzat en el processament i l’anàlisi de dades geoespacials. Arquitecte tècnic de formació per l’Escola de Disseny Elisava, té més de vint anys d’experiència en el sector de la construcció i la gestió d’infraestructures, combinant la seva trajectòria amb la innovació tecnològica. Actualment, dirigeix KPSDRONS, SL, on lidera projectes de digitalització forestal amb drons, sensors LiDAR i intel·ligència artificial per a la gestió sostenible de boscos. El seu treball ha estat reconegut amb el Premi Innovacat 2024 i el Premi Ruralapps 2025, on destaquen la seva aportació a la innovació agroforestal.

KPSDRONS ofereix una solució per fer inventaris forestals amb drons i sensors avançats. La combinació de tecnologia LiDAR aèria, tecnologia LiDAR terrestre i càmeres multiespectrals i tèrmiques permet obtenir dades completes del bosc amb gran precisió i rapidesa, reduint la dependència dels mètodes manuals tradicionals.

Què representa aquest reconeixement de Ruralapps per a l’equip i per al futur del projecte?

El fet d’haver estat finalistes dels premis Ruralapps representa, per a KPSDRONS, SL, un reconeixement institucional de gran valor que valida no només la solidesa tècnica del projecte sinó també la seva utilitat real per al sector forestal i per al conjunt del territori rural. Aquest reconeixement confirma que la decisió d’integrar tecnologia LiDAR aerotransportada amb dron i sistemes LiDAR terrestres respon a una necessitat concreta i compartida pel sector, que requereix eines més precises per afrontar els reptes ambientals actuals.

Per a l’equip, significa una motivació addicional que reforça la convicció que la innovació aplicada, quan està orientada a resoldre problemàtiques reals, pot generar un impacte tangible. Al mateix temps, ens posiciona dins l’ecosistema d’innovació rural com una iniciativa amb capacitat de transferència tecnològica. Aquest reconeixement facilita l’establiment d’aliances noves amb administracions i entitats tècniques. També incrementa la confiança dels propietaris i gestors forestals en la metodologia proposada. En definitiva, representa una empenta per continuar consolidant i escalant el projecte amb una visió a mitjà i llarg termini.

“Aquest reconeixement confirma que la decisió d’integrar tecnologia LiDAR aerotransportada amb dron i sistemes LiDAR terrestres respon a una necessitat concreta i compartida pel sector, que requereix eines més precises per afrontar els reptes ambientals actuals”

Com neix el projecte i a quina necessitat concreta del sector forestal vol donar resposta?

El projecte neix de la constatació, a partir de l’experiència directa sobre el terreny i del contacte continu amb professionals forestals, que hi ha una necessitat estructural de disposar de dades tridimensionals completes, precises i actualitzades sobre les masses forestals.

Els sistemes tradicionals d’inventari, tot i el seu rigor tècnic, sovint es basen en mostrejos puntuals que no permeten captar la complexitat estructural global del bosc, especialment pel que fa als estrats inferiors i a la continuïtat vertical de la vegetació. Aquesta limitació esdevé especialment rellevant en un context de canvi climàtic, augment del risc d’incendis i necessitat d’una gestió més adaptativa.

Davant d’aquesta realitat, vam decidir optar per la integració de tecnologia LiDAR captada mitjançant dron, que permet cobrir grans superfícies amb rapidesa, amb sistemes LiDAR terrestres que aporten una precisió extraordinària en l’anàlisi del sotabosc i dels estrats baixos. L’objectiu és reduir la distància entre la realitat estructural del bosc i la informació disponible per gestionar-lo, proporcionant una base de dades tridimensional que permeti una presa de decisions més informada, eficient i estratègica.

“Hi ha una necessitat estructural de disposar de dades tridimensionals completes, precises i actualitzades sobre les masses forestals”

Quins són els elements innovadors principals de la solució respecte als sistemes d’inventari forestal tradicionals?

La innovació del projecte no es limita a la incorporació de tecnologia avançada, sinó que rau principalment en la integració coherent i complementària de dues fonts de dades LiDAR: l’aèria i la terrestre, amb la finalitat d’obtenir una representació tridimensional exhaustiva de la massa forestal.

El LiDAR aerotransportat amb dron permet generar models digitals d’elevació i del dosser forestal amb una cobertura extensa i eficient, mentre que el LiDAR terrestre aporta una densitat de punts molt superior en els estrats inferiors, on habitualment es concentren les limitacions dels sistemes exclusivament aeris. Aquesta combinació redueix significativament els buits d’informació i permet analitzar amb gran detall la continuïtat vertical de la vegetació, un factor clau tant per a la planificació silvícola com per a la prevenció d’incendis. A diferència dels inventaris tradicionals basats en parcel·les mostrejades, el sistema genera dades contínues i altament representatives, cosa que facilita les comparacions temporals i un monitoratge evolutiu. Aquesta aproximació metodològica representa un canvi de paradigma cap a una gestió forestal basada en models tridimensionals complets i dades massives d’alta resolució.

Quina mena de dades permet obtenir el sistema i com contribueixen a millorar la presa de decisions?

La integració de LiDAR aeri i terrestre permet obtenir una caracterització tridimensional molt precisa de la massa forestal, incloent-hi alçàries individuals d’arbres, densitat de peus, volum estimat de biomassa, estructura vertical del dosser i distribució detallada del sotabosc.

El LiDAR terrestre, en particular, permet capturar informació que sovint queda oculta en sistemes exclusivament aeris, com ara la densitat de regeneració natural, la presència de vegetació arbustiva o l’acumulació de combustible fi. Aquesta informació és essencial per entendre la continuïtat vertical del combustible i per planificar actuacions amb criteris objectius. Les dades es transformen en models digitals i mapes analítics que redueixen la incertesa associada a la presa de decisions. Això permet prioritzar intervencions, optimitzar recursos i avaluar l’impacte de treballs duts a terme amb una base quantitativa sòlida. La disponibilitat d’informació tridimensional completa facilita una visió més estratègica del territori, superant l’enfocament reactiu i avançant cap a una gestió planificada i basada en evidències.

“El LiDAR terrestre, en particular, permet capturar informació que sovint queda oculta en sistemes exclusivament aeris, com ara la densitat de regeneració natural, la presència de vegetació arbustiva o l’acumulació de combustible fi. Aquesta informació és essencial per entendre la continuïtat vertical del combustible i per planificar actuacions amb criteris objectius”

En quins àmbits de la gestió forestal ja s’està aplicant aquesta solució?

La solució s’està aplicant en l’elaboració d’inventaris forestals digitals d’alta precisió, especialment en masses amb una complexitat estructural elevada, en què la informació detallada dels estrats inferiors és determinant. També és especialment útil en la redacció de plans tècnics de gestió que requereixen una anàlisi exhaustiva de l’estructura vertical del bosc.

La tecnologia permet planificar tractaments silvícoles orientats a la reducció de combustible amb una base tècnica sòlida, així com fer un seguiment temporal de l’evolució estructural després d’intervencions. En processos de certificació forestal, aporta dades objectives i verificables que reforcen la traçabilitat i el rigor documental. A més, té aplicació en projectes de recerca ecològica que necessiten models tridimensionals detallats per analitzar la biodiversitat estructural. La seva flexibilitat permet adaptar-la tant a les finques privades com a la gestió pública, integrant-se en estratègies territorials de prevenció i planificació.

Quin paper pot tenir aquesta tecnologia en la prevenció i el seguiment d’incendis forestals?

La combinació de tecnologia LiDAR aerotransportada amb dron i LiDAR terrestre aporta una capacitat d’anàlisi estructural del bosc especialment rellevant en l’àmbit de la prevenció i la gestió del risc d’incendis forestals, ja que permet caracteritzar amb gran precisió tant la continuïtat horitzontal del dosser com la continuïtat vertical del combustible.

Mentre que el LiDAR aeri facilita una visió global de la distribució de la massa forestal i de les possibles discontinuïtats en el dosser, el LiDAR terrestre permet analitzar amb un alt nivell de detall la densitat del sotabosc, la presència de regeneració i l’acumulació de combustible fi, factors determinants en la propagació del foc cap a estrats superiors.

Aquesta lectura tridimensional completa ofereix una base objectiva per identificar àrees amb més vulnerabilitat estructural i prioritzar actuacions silvícoles preventives amb criteris tècnics sòlids. A més, la possibilitat d’efectuar captures periòdiques permet monitorar l’evolució del combustible al llarg del temps i avaluar l’efectivitat de les intervencions executades. En situacions postincendi, la disponibilitat de dades prèvies facilita l’anàlisi comparativa de l’impacte estructural i la planificació de mesures de restauració amb més precisió. Aquesta capacitat d’anàlisi anticipativa contribueix a una gestió del risc més estratègica i menys reactiva, basada en informació tridimensional d’alta resolució.

“La combinació de tecnologia LiDAR aerotransportada amb dron i LiDAR terrestre aporta una capacitat d’anàlisi estructural del bosc especialment rellevant en l’àmbit de la prevenció i la gestió del risc d’incendis forestals, ja que permet caracteritzar amb gran precisió tant la continuïtat horitzontal del dosser com la continuïtat vertical del combustible”

Com contribueix el projecte a la conservació de la biodiversitat i a la certificació de masses forestals?

La conservació de la biodiversitat forestal està estretament vinculada a la complexitat estructural del bosc i, en aquest sentit, la integració de LiDAR aeri i terrestre permet caracteritzar amb gran detall la distribució vertical i horitzontal dels diferents estrats vegetals, cosa que aporta informació rellevant per a una gestió adaptativa.

El LiDAR terrestre, en particular, ofereix una visió precisa dels estrats inferiors i del sotabosc, on sovint es concentra una part significativa de la diversitat biològica i dels processos de regeneració natural. Aquesta informació permet identificar zones amb més heterogeneïtat estructural, detectar microhàbitats potencials i aplicar criteris de gestió diferenciats que compatibilitzin producció i conservació.

En l’àmbit de la certificació forestal, la disponibilitat de dades objectives, mesurables i repetibles en el temps reforça la traçabilitat i el rigor tècnic dels processos d’auditoria. La possibilitat de documentar l’evolució estructural de la massa forestal mitjançant models tridimensionals incrementa la transparència i facilita la justificació de pràctiques sostenibles. D’aquesta manera, la tecnologia no només aporta coneixement, sinó que consolida un model de gestió forestal basat en evidències i alineat amb criteris ambientals exigents.

Quin impacte pot tenir en la reducció de costos i temps per a les administracions, els propietaris forestals o els gestors?

La metodologia basada en la integració de LiDAR aerotransportat i terrestre permet optimitzar recursos mitjançant una combinació equilibrada entre cobertura territorial i profunditat d’anàlisi, fet que repercuteix directament en la reducció de costos i temps respecte als inventaris forestals tradicionals.

El LiDAR aeri amb dron possibilita la captació ràpida de grans superfícies amb una eficiència operativa elevada, mentre que el LiDAR terrestre s’aplica de manera selectiva en punts estratègics per obtenir informació d’alta densitat sobre els estrats inferiors. Aquesta aproximació mixta evita la necessitat de mostrejos extensius i prolongats al camp, reduint hores de treball i els costos logístics associats.

A més, les dades digitals generades es poden reutilitzar per a un gran nombre de finalitats, com ara planificació silvícola, certificació o anàlisi de risc, sense necessitat de repetir el procés de captació. Aquesta reutilització incrementa la rendibilitat de la inversió inicial i millora l’eficiència global del sistema. Administracions, propietaris i gestors disposen així d’informació actualitzada amb més rapidesa, la qual cosa facilita una presa de decisions més àgil i una assignació més racional dels recursos disponibles.

De quina manera el projecte afavoreix la bioeconomia i la creació de noves oportunitats professionals en entorns rurals?

El projecte contribueix de manera directa al desenvolupament de la bioeconomia forestal en facilitar una quantificació més precisa del volum de biomassa disponible i de l’estat estructural de les masses forestals, aspectes essencials per a una valorització sostenible dels recursos.

La disponibilitat de models tridimensionals detallats permet planificar aprofitaments amb criteris tècnics sòlids, optimitzant la producció sense comprometre l’equilibri ecològic. Aquesta major eficiència en la gestió repercuteix en la competitivitat del sector forestal dins el marc de l’economia verda. Paral·lelament, la incorporació de tecnologia LiDAR aèria i terrestre genera noves necessitats professionals vinculades a la captació, el processament i la interpretació de dades tridimensionals, fet que promou perfils tècnics especialitzats en entorns rurals. Això afavoreix la diversificació econòmica, contribueix a la fixació de talent al territori i demostra que la innovació tecnològica pot esdevenir una palanca de desenvolupament local.

La combinació de coneixement forestal i tecnologia avançada consolida un model productiu més resilient, modern i alineat amb els objectius de sostenibilitat.

Com pot contribuir aquesta solució a la transició digital i sostenible de la gestió forestal a Catalunya?

La transició digital del sector forestal no consisteix únicament a incorporar tecnologia, sinó a transformar la manera com es genera, s’interpreta i s’utilitza la informació per gestionar el territori i, en aquest sentit, la integració de LiDAR aerotransportat i terrestre representa una evolució estructural en el model de coneixement forestal. La disponibilitat de models tridimensionals d’alta resolució permet passar d’una gestió basada en estimacions i mostrejos puntuals a una gestió sustentada en dades massives i contínues que descriuen amb precisió l’estat real del bosc. Aquesta capacitat facilita l’alineació amb polítiques públiques de sostenibilitat, adaptació climàtica i economia verda, ja que permet mesurar i avaluar amb criteris objectius l’impacte de les decisions adoptades. A més, la integració amb sistemes d’informació geogràfica i plataformes digitals territorials afavoreix la coordinació entre les administracions, els tècnics i els propietaris. Catalunya, amb una superfície forestal elevada i una diversitat estructural notable, necessita eines d’aquesta classe per avançar cap a una gestió moderna, transparent i resilient. La tecnologia no substitueix el coneixement forestal tradicional, sinó que el complementa i el reforça amb dades quantitatives. En aquest sentit, el projecte contribueix a consolidar una cultura de gestió basada en l’evidència i la mesura objectiva.

““La transició digital del sector forestal no consisteix únicament a incorporar tecnologia, sinó a transformar la manera com es genera, s’interpreta i s’utilitza la informació per gestionar el territori”

Quins són els reptes de futur que teniu sobre la taula? Els reptes de futur se centren, principalment, a consolidar un model tecnològic que sigui alhora altament precís i plenament operatiu a escala territorial, garantint que la integració entre LiDAR aeri i terrestre sigui cada vegada més eficient i automatitzada. Un dels objectius és optimitzar els fluxos de processament de grans volums de dades tridimensionals, reduint els temps d’anàlisi sense comprometre la qualitat dels resultats. Paral·lelament, és fonamental continuar treballant en la transferència de coneixement cap als professionals del sector, ja que la transformació digital implica també un canvi cultural en la manera d’interpretar i utilitzar la informació. Un altre repte és ampliar les aplicacions del sistema cap a models predictius que permetin anticipar escenaris de risc o d’evolució estructural del bosc. També cal avançar en la interoperabilitat amb altres plataformes de gestió territorial. Finalment, volem garantir que la innovació tecnològica mantingui sempre una orientació pràctica i aplicable, assegurant que el sistema sigui accessible i útil per a tots els agents implicats en la gestió forestal.