Es recuperen les poblacions de tórtora europea a Catalunya després de tres anys de prohibir-ne la caça
El Consell de Caça informa que es permetrà novament la seva captura de forma limitada i regulada, seguint les directrius europees de conservació
El Consell de Caça de Catalunya en una reunió
Les poblacions de la tórtora europea (Streptopelia turtur) que es trobaven en situació de regressió a nivell europeu s’han recuperat en aquests tres anys que se’n va prohibir la caça a Catalunya. El consell de Caça de Catalunya ha informat que d’acord amb un grup de Treball creat específicament a nivell europeu, les poblacions a Catalunya s’han recuperat i per tant que activa la possibilitat de capturar-les en la nova temporada. Aquest és un exemple d’una espècie que s’ha havia retirat de l’ordre de vedes, és a dir que no es podia caçar, però que un cop recuperats el nombre d’exemplars torna a ser una au d’aprofitament cinegètic.
El seguiment de les poblacions de tórtora europea a Europa en els darrers 30 anys indicaven que aquesta espècie estava clarament en regressió en el conjunt de la Unió Europea (UE).
Per això, el grup de treball de les aus insegures de la Directiva Ocells, va donar la veu d’alarma degut al fort declivi detectat l’any 2018. En aquest sentit, el Grup d’Experts en Directives Ambientals de la Comissió Europea (NASDEG en anglès) va recomanar als estats membres la implementació del Pla d'acció internacional per a la conservació de la tórtora europea 2018-2028, que entre d’altres determinava la prohibició de la caça en la ruta ibèrica fins que:
- Hi hagués un augment poblacional d'almenys 2 anys.
- Un augment en la supervivència que conduís a una taxa de creixement estimada pel model poblacional igual o superior a 1.
- L’establiment d’un sistema creïble de reglamentació i control/execució de la cacera en el moment en què es reobri la caça.
A més, també va activar que s’implementés un Pla adaptatiu de gestió de l’aprofitament (Adapatative Harvest Management Plan AHMP).
Així doncs, transcorreguts 3 anys, l’avaluació de les poblacions de la ruta migradora ibèrica indica que les condicions es compleixen per poder revertir la situació i que l’espècie es pugui tornar a caçar. Així la Comissió Europea ha estimat que per a la ruta migradora ibèrica es podrien caçar un màxim de l’1,5% de la població, uns 132.00 exemplars. Proporcionalment signifiquen 106.920 a Espanya i d’aquests, 5.025 a Catalunya. El repartiment s’ha basat en les dades de captura anteriors i la superfície.
En aquesta línia i per tal de donar compliment als continguts del Pla, es determina que aquests 5.025 exemplars disponibles es podran caçar només durant 2 dies del que es coneix com període de mitja veda i que es correspon al pas migrador d’aquesta espècie en el seu viatge al Sahel. El repartiment es realitzarà entre aquelles àrees de caça de societats de caçadors que vulguin caçar-les sempre i quan es comprometin al compliment dels requisits.
La tórtora és una au migratòria transsahariana que habita en zones agrícoles amb molta transició entre zones arbrades i camps de conreus. Presenta un rang de distribució molt ampli que ocupa la major part d'Europa i part d'Àsia.
A Europa la trobem durant el període estival, on selecciona coníferes o arbres i arbustos mediterranis com a suport estructural per la construcció dels seus nius. S'alimenta fonamentalment de llavors i requereix certa disponibilitat d'aigua a l'estiu per completar amb èxit el seu cicle reproductor. A l’època hivernal, aquesta espècie migra a la zona del Sahel, al sud del desert del Sàhara.
Tradicionalment, a Europa s’han descrit dos grans fluxos migratoris per part d’aquesta espècie, l’occidental i el centre-oriental. Les rutes migratòries que van pel flux centre-oriental, creuen el mar mediterrani per la zona de Itàlia i Grècia. Al flux occidental, les rutes passen a través de la península Ibèrica (França, Espanya i Portugal).
Un dels requisits és que tots els exemplars caçats han de ser identificats amb un sistema de precinte digital. Els caçadors d’aquestes àrees hauran d’estar registrats en una aplicació dissenyada específicament on comunicaran la captura de forma instantània i les dades seran enviades de forma immediata, restant-se del total de possibles. Exhaurit el màxim de permeses hauran de deixar de caçar. El Cos d’Agents Rurals del Departament d'Interior i Seguretat serà l'encarregat de fer un seguiment específic durant aquests dies per observar el compliment d’aquestes actuacions de caça.
Per últim, les àrees de caça que vulguin disposar d’aquests permisos es comprometen a realitzar millores d’hàbitat així com col·laborar en el seguiment de les poblacions. Tant les mesures com els mètodes de cens seran informats en un programa de seguiment des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Font: DARPA