Decàleg de Bones Pràctiques per a un Ús Eficient del Reg

L'aigua és un recurs valuós i limitat, especialment en àrees amb escassetat d'aigua. Utilitzar el reg de manera eficient no només beneficia l'entorn, sinó que també ajuda a estalviar diners i a conservar aquest recurs essencial. Amb aquest decàleg de bones pràctiques es pretén aconseguir un ús eficient de l’aigua de reg, des de la seva instal·lació fins al manteniment:

1. Disseny adequat i sectorització:

Abans d'instal·lar el sistema de reg, cal fer un disseny hidràulic i agronòmic acurat, tenint en compte les necessitats hídriques del cultiu i la interacció entre el sistema sòl-planta-clima.

Cal sectoritzar la instal·lació en zones homogènies (en textura, pendent, tipus de conreu, orientació) per garantir una distribució uniforme de l’aigua i facilitar l’ajust del reg a les condicions específiques de cada sector

Il·lustració 1.  Volum de sòl humit en funció de la textura del sòl. Font: Fuentes Yagüe

2. Selecció del sistema de reg òptim:

• La tria del sistema ha de respondre a criteris d’eficiència hídrica i agronòmica. El reg per degoteig és ideal per a plantacions lineals i cultius arboris. La microaspersió és recomanable per a sòls amb elevada infiltració o cultius amb coberta total. L’aspersió s’utilitza en cultius extensius.
•  S’han d’evitar sistemes de baixa eficiència com el reg per inundació o a manta, especialment en zones amb limitació hídrica.  
• Un sistema ben dimensionat minimitza les pèrdues per evaporació, escolament superficial o percolació profunda, optimitzant la disponibilitat hídrica a la zona radicular.

3. Elements de Control:

• La instal·lació ha de garantir pressió i cabal òptim a cada emissor. Cal incloure vàlvules de regulació, filtres adaptats al tipus d’aigua (de malla, anelles) i manòmetres per al control de pressió. 
• És imprescindible fer proves de coeficient d’uniformitat (CU) per verificar la correcta distribució de l’aigua un cop el sistema estigui instal·lat (Fitxes tècniques 02 i 03).

Il·lustració 2. Esquema dels punts de control en una subunitat de reg en un terreny pràcticament sense pendent

4. Automatització i sensors:

• La unitat de control ha d’incloure programadors amb capacitat de gestió per sectors i ajust horari. L’ús de sensors climàtics (pluviòmetres, estacions meteorològiques) i de sòl (capacitius o tensiòmetres) permet adaptar el reg a les condicions properes a la realitat del camp. 
• Contribueixen a reduir volums innecessaris i millorar l’eficiència global del sistema.

Il·lustració 3. Programador de corrent continua. Font Progres

5. Horaris de reg eficients:

• El reg, sempre que sigui possible, ha de programar-se en hores de baixa radiació solar i menor vent, preferentment a primera hora del matí o al vespre. Així es redueixen pèrdues per evaporació i deriva, especialment en reg per aspersió.
• També es millora la infiltració de l’aigua i s’evita l’estrès hídric per escalfament superficial.

6. Inspecció i manteniment preventiu (fitxa tècnica 11):

• Cal establir un pla de manteniment periòdic: revisar el correcte funcionament dels degotadors, aspersors, canonades i vàlvules; netejar filtres i detectar obstruccions o fuites.
• Es recomana realitzar purgues de línia i analitzar la qualitat de l’aigua per evitar incrustacions del sistema.

Il·lustració 4. Neteja manual del filtre d'anelles amb aigua a pressió

7. Ajust estacional i fenològic (fitxes tècniques estratègies de reg 19 a la 31):

• Cal ajustar el sistema de reg a les necessitats hídriques variables segons l’estadi fenològic del cultiu (brotació, floració, fruita, maduració).
• També cal adaptar la programació segons la climatologia estacional, amb reducció de regs durant períodes de pluges.

Il·lustració 5. Fases de creixement del cultiu de la pomera

8. Conservació de la humitat del sòl:

• Aplicar mulching (cobertes vegetals o materials orgànics) ajuda a reduir l’evaporació directa del sòl i la manté més estable, millorant l’eficiència del reg.
• El manteniment de cobertes vegetals o vegetació entre fileres pot contribuir a reduir l’erosió i millorar la infiltració.

9. Monitoratge del consum i indicadors d’eficiència (fitxa tècnica):

• És recomanable instal·lar comptadors de cabal a cada sector i utilitzar sondes d’humitat per conèixer l’estat hídric real del sòl.
• Monitorar indicadors com l’eficiència d’ús de l’aigua (kg de producte/m³ d’aigua aplicada) o la uniformitat de reg permet detectar desviacions i millorar la gestió hídrica.

10.Formació i actualització tècnica:

• L’eficiència del sistema depèn directament de la formació dels operadors. Cal promoure la capacitació contínua en tècniques de reg, interpretació d’indicadors i ús d’eines digitals (plataformes de telegestió, mapes NDVI, balanços hídrics).
• Una bona gestió requereix coneixement tècnic, criteri agronòmic i capacitat d’adaptació a situacions canviants.

Adoptant aquestes pràctiques, no només contribueixes a la sostenibilitat ambiental, sinó que també es millora el rendiment hídric-agronòmic dels cultius i es redueixen costos operatius. L’eficiència del reg comença amb el disseny, però es consolida amb la gestió quotidiana formada i responsable.

FONT: Oficina del Regant