Produir 1 kg de raïm té un cost estimat d’entre 0,49 i 0,58 €/kg per als viticultors

L’estudi sobre els costos de producció de raïm i d’elaboració del vi base cava de l’any 2025 s’ha presentat, per quart any consecutiu en el marc de la 13a Taula del Cava. Aquest estudi, impulsat per l’INCAVI i encarregat al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), s’ha treballat de manera conjunta amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA) i determina una forquilla de costos de producció de les tres varietats majoritàries en l’elaboració del vi base cava (xarel·lo, parellada i macabeu).

Les dades estimades mitjançant l’estudi serveixen d’orientació per determinar uns costos de referència aproximats tenint en compte la producció de cada explotació i les despeses inherents a les característiques de cada campanya vitícola.

En el moment de l’elaboració d’aquest estudi encara és molt aviat per tenir una previsió de la producció amb prou certesa, però si es compara amb l’estimació de l’any passat, enguany hi ha una previsió de l’increment del rendiment de prop del 20%. En conseqüència, el cost de producció és de 0,53 €/kg pel que fa a la varietat macabeu, de 0,58 €/kg en la varietat xarel·lo i de 0,49 €/kg en la parellada, amb la mà d’obra familiar inclosa, que se situa entre els 0,12 i els 0,17 €/kg.

Estimació de costos de producció i elaboració del vi base cava per varietat any 2025

Pel que fa a les previsions de la campanya, es constata una recuperació generalitzada. La varietat macabeu presenta una recuperació notable, amb un increment d’un 13,1%, després dels baixos valors registrats els anys 2022 i 2024. D’altra banda, s’observa una bona recuperació de la varietat xarel·lo, amb un augment d’un 28%. Pel que fa a la varietat parellada, és la que registra una millora més moderada, ja que encara se situa lluny dels valors mitjans històrics registrats.

Així doncs, la trobada ha reunit representants institucionals i del sector, entre els quals la secretària d’Alimentació, Rosa Cubel; el director general de l’INCAVI, Joan Gené; el director general d’Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia; la directora dels Serveis Territorials del Departament a Tarragona, Glòria Tibau; les organitzacions agràries Unió de Pagesos i JARC; Revolta Pagesa; l’Associació de Viticultors del Penedès; la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, el Consell Regulador del Cava; representants de la patronal AECAVA; elaboradors, i la presència del CREDA en l’àmbit cientificotècnic.

En el marc de la Taula, el director general d’Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia, ha actualitzat les dades de les diferents línies d’ajuts i els resultats de les inspeccions de fraus.
En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha concedit, per a aquest 2025, ajuts per a la utilització del most concentrat rectificat (MCR) en l’elaboració de vins escumosos de qualitat per un import de 335.079 euros a 23 cellers de Catalunya. A més, la nova convocatòria inclourà l’excepcionalitat provocada per la sequera que ja es va introduir l’any passat i, per tant, s’acceptarà de manera puntual el most obtingut de segona premsada.

D’altra banda, s’han concedit 6 milions d’euros en ajuts a la promoció de vi en tercers països corresponents a la campanya 2025-2026, amb l’objectiu de millorar la competitivitat dels vins catalans, cosa que inclou obrir i diversificar mercats vitivinícoles. Enguany, aquests ajuts beneficiaran 70 cellers i suposen un inversió total de 11,9 milions d’euros.

Pel que fa als ajuts a la millora de la producció o la comercialització de productes vitivinícoles, aquest any 2025 es preveu que es concedeixin 4,8 milions d’euros a 30 sol·licitants, cosa que suposarà un inversió total de 12,19 milions d’euros.

En relació amb el control de la qualitat agroalimentària, el Servei de Control Oficial ha dut a terme, durant el 2024, inspeccions a 16 cellers, amb un total de 136 controls. D’aquests, 58 van resultar no conformes. Entre aquests controls, s’han verificat 18 etiquetatges, dels quals s’han detectat 13 de no conformes. De les 7 mostres que es van prendre en el marc d’aquestes inspeccions, totes van resultar conformes amb la normativa de qualitat. Les infraccions detectades corresponen principalment a l’àmbit dels balanços de productes i la comprovació de la traçabilitat, com ara la comercialització fraudulenta de productes, la manca d’anotacions o incorreccions en els registres, la falsificació de dades dels documents d’acompanyament i la manca d’identificació dels productes a granel.

Com a conseqüència, algunes inspeccions han derivat en la tramitació d’expedients sancionadors, que s’han resolt durant l’any 2024 amb una quantia global de 35.254,00 euros en sancions.

De cara al 2025, hi ha previstes 13 inspeccions a cellers d’un total de 115 inspeccions programades en l’àmbit de la lluita contra el frau agroalimentari. Així, enguany el sector vitivinícola serà el que rebrà més inspeccions. Aquestes inspeccions es complementen amb nombrosos controls exploratoris dels quals el vi també és el protagonista, i en què s’avaluen els sistemes d’autocontrol i s’informa sobre els aspectes normatius aplicables.

A més, Catalunya ha acompanyat la reivindicació dels viticultors de demanar una pròrroga a la Comissió Europea de les autoritzacions de vinya amb caducitat durant els anys 2024 i 2025 per la greu situació de sequera que estàvem patint.

Aquesta demanda ha estat atesa per la Comissió Europea i el Ministeri d’Agricultura, i això ha permès que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pugui autoritzar la pròrroga de les autoritzacions de noves plantacions i replantacions de vinya amb caducitat durant els anys 2024 i 2025, davant la situació excepcional del mercat vitivinícola. Totes les autoritzacions concedides que caduquin en aquest període quedaran automàticament prorrogades per un termini de tres anys a partir de la data de caducitat original. També s’autoritza una pròrroga addicional d’un any de les autoritzacions de noves plantacions, replantacions i conversions de drets de replantació que havien de caducar durant el 2024 i que ja havien estat prorrogades.

D’altra banda, una altra reivindicació històrica del sector, relativa a l’ampliació del termini entre l’arrencada i la replantació, ha estat finalment recollida pel Ministeri d’Agricultura, cosa que ha permès establir un canvi en el termini per a la sol·licitud de replantació, atès que ha passat de les dues campanyes inicials a les cinc campanyes actuals.

Font: DARPA