La palla del cereal d’hivern, clau per reduir costos de fertilització en una campanya cerealista amb resultats productius molt bons a les zones de secà
Els alts rendiments de la palla ofereixen una oportunitat per revaloritzar aquest recurs com a fertilitzant orgànic i reduir la dependència d’adobs químics
Enguany, el rendiment de palla en moltes zones de secà supera les 5 tones per hectàrea, amb extraccions de nutrients que poden arribar als 100 kg de potassi per hectàrea
La campanya cerealista d’hivern 2024-25 es tanca amb uns resultats productius molt bons a la majoria de les zones de secà del territori català, per sobre de la mitjana productiva i molt superior a la tendència dels darrers anys. Les bones condicions també han propiciat que el desenvolupament vegetatiu hagi estat superior comparat amb altres anys, i com a resultat, les produccions de palla han arribat a nivells excepcionals.
Malauradament, els preus dels cereals continuen a la baixa, tant del gra com de la palla, afectant la rendibilitat econòmica de les explotacions agrícoles. Si sobre el preu de venda hi ha poc marge de maniobra, són els costos de producció els que es poden millorar per augmentar la rendibilitat de les explotacions. Amb aquests condicionants, la presa de decisions pel que fa al maneig que se’n fa dels cultius, pot marcar la viabilitat econòmica i l’obtenció de beneficis.
Entre els costos de producció de les explotacions de secà, destaca el cost de la fertilització, aproximadament una tercera part de les despeses totals, per tant, les possibles millores que s’hi introduiran tindran una repercussió directa en els resultats econòmics de l’explotació.
Tradicionalment, la palla s’ha considerat com un subproducte, bé per a vendre-la o bé per a autoconsum, normalment com a jaç en explotacions ramaderes. Campanyes com aquesta, on el preu de venda és baix, el rendiment econòmic que se’n pot treure és relativament baix comparat amb la seva valorització com a font de nutrients.
Rendiments tan elevats es tradueixen, entre altres coses, en una major extracció de nutrients per part del cultiu, i és aquí on es té l’oportunitat de prendre mesures respecte a la disminució de costos de producció. Si es volen restituir els nutrients exportats pel cultiu en forma d’adobs químics, la inversió que caldrà fer serà força elevada i, per tant, es disminueix el marge econòmic.
El contingut de nutrients de la palla varia entre espècies o varietats, però com a referència es pot dir que per cada tona de gra produït, la palla extreu del sòl uns 10 kg de nitrogen, 5 de fòsfor (P2O5) i 20 de potassi (K2O). Per tant, amb els rendiments que s’han registrat enguany, les extraccions per part de la palla no són gens menyspreables, sobretot de potassi. Per exemple, una producció de 5 tones per hectàrea representen unes extraccions de 50, 25 i 100 kg de nitrogen, fòsfor (P2O5) i potassi (K2O), respectivament. Al fer el càlcul del cost que representa restituir aquest nutrient en forma d’adobs minerals i valorats a un preu mitjà del 2024, representa un import superior a 250 euros per hectàrea.
Tot i els beneficis, tant econòmics com millorants del sòl, la decisió de retirar la palla o deixar-la dependrà d'altres factors, si es té explotació ramadera o les terres cedides a un pla de gestió ramadera, del contingut de nutrients al sòl, el nivell d’infestació de fongs a la palla, el sistema de producció (convencional o sembra directa), maquinària de la qual es disposa... La casuística és elevada, per això caldrà prendre la millor opció en cada cas particular, un cop tinguts en compte tots els factors.
Font: DARPA