Agricultura activa un Pla de control poblacional de fauna cinegètica per reduir el risc de transmissió de la tuberculosi a l’Alt Pirineu
L’actuació, amb horitzó de cinc anys, cobreix 134.364 hectàrees de 22 municipis de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, i reforça el programa de vigilància sanitària de fauna salvatge

Per al primer any, s’estableixen objectius de captura de 1.923 senglars i 1.000 cérvols.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) ha posat en marxa un Pla de control poblacional de fauna cinegètica per afrontar el risc de transmissió de la tuberculosi animal a l’Alt Pirineu. El Pla, que amplia i intensifica el programa de vigilància sanitària vigent, focalitza esforços en la presa de mostres, el monitoratge de la prevalença i la reducció de reservoris per contenir la propagació de la malaltia. L’actuació s’emmarca en el Decret llei 5/2024, de 24 d’abril, de mesures extraordinàries i urgents de suport al sector agrari davant la sequera i altres emergències.
Així doncs, l'àmbit del Pla inclou 22 municipis de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, sobre una superfície de 134.364 hectàrees que integra zones de caça controlada, àrees privades de caça, la Reserva Nacional de Caça de Boumort i altres figures d’aprofitament cinegètic. El nou enfocament adopta una estratègia a cinc anys, basada en dades i anàlisi de risc, amb calendarització coordinada i actuacions preventives.
En aquest sentit, la proposta preveu incrementar la pressió cinegètica i elevar el nombre de mostres recollides per millorar la detecció precoç i el seguiment epidemiològic. Per al primer any, s’estableixen objectius de captura de 1.923 senglars i 1.000 cérvols. A més d’aquest augment de captures, s’hi afegeixen mesures complementàries: censos poblacionals de cérvols, senglars i daines; formació especialitzada en presa de mostres i en actuacions de control; suport logístic per a la recollida de mostres i retirada d’animals; i bioseguretat a les explotacions (abeuradors diferenciats, tancaments i mànegues ramaderes).
La participació del col·lectiu de caçadors és central en el model. Durant la temporada 2024–2025, en l’àmbit del Pla, es van capturar més de 2.200 senglars i 1.000 cérvols, xifres que evidencien el paper dels caçadors en el control poblacional. Al llarg de 2025 s’habilitaran fins a 1.100 nous caçadors mitjançant 30 cursos de formació específica orientats a tècniques de captura i seguretat. A més, els equips operatius del Departament i del Cos d’Agents Rurals estan preparats per actuar quan calgui, en coordinació amb agrícoles, ramaders i titulars cinegètics.
La interacció entre fauna salvatge i ramaderia comporta riscos sanitaris que exigeixen una gestió acurada. Per això, Catalunya disposa d’un Programa de vigilància sanitària de fauna salvatge actiu des de fa 14 anys, orientat a conèixer l’estat sanitari, prevenir la disseminació de malalties entre fauna salvatge i domèstica i protegir la salut pública. El Pla a l’Alt Pirineu reforça aquest dispositiu a la zona amb més animals mostrejats (Alt Pirineu i Aran, seguida de Girona).
Abans de l’aprovació, el Pla va superar el tràmit d’informació pública i va incorporar al·legacions de tres entitats. Així mateix, s’ha presentat en sessions informatives (telemàtiques i presencials) al Cos d’Agents Rurals, la Federació Catalana de Caça i titulars cinegètics, afavorint un procés transparent i participatiu. La seva execució s’alinea amb el Protocol de monitoratge urgent de l’estat sanitari de la fauna cinegètica per positius de tuberculosi bovina, signat per la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi i la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia. D’acord amb el Protocol, davant un cas confirmat en bestiar extensiu o fauna cinegètica, el Servei de Sanitat Animal pot activar actuacions d’urgència entorn del focus, segons valoració de risc.
En aquest sentit, el Pla representa una transició des de actuacions d’urgència a un model estratègic i eficient, sostingut en el temps i escalable, capaç d’actuar amb precisió per protegir la biodiversitat, la ramaderia i la seguretat sanitària del territori, tot assegurant una convivència equilibrada entre fauna salvatge, activitat agrària i usos humans.
Font: DARPA





