Cuidant el mar que ens rodeja

El monitoratge exhaustiu de les condicions oceanogràfiques i els recursos pesquers del nostre litoral, permet que ens nodrim de sèries llargues de dades que, després de ser processades i analitzades, ens permeten fer front als diferents reptes presents en un bé comú per a tota la societat: la nostra mar. És l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) qui s’encarrega de recollir-les i, per això, aquesta entitat aporta un valor fonamental tant als ciutadans com a les institucions a través de la seva tasca de recerca i de transferència de coneixement.

La preocupació pel fons marí no és nova. L’ICATMAR neix l’any 2017 de la mà de l’Institut d’Oceanografia de Catalunya impulsat el 1919 per la Mancomunitat. Tot i que la llarga trajectòria en la voluntat de Catalunya d’apostar per les ciències marines es va veure aturada per la Guerra Civil espanyola, recuperada la democràcia i amb l’aprovació de la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es dona la situació adient per a la restauració de la iniciativa. Amb la publicació del Reial decret 1964/1982, de 30 de juliol, sobre traspàs de Serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de serveis d’investigació oceanogràfica, Catalunya assumeix les funcions en investigació oceanogràfica que, a més de possibilitar l’ordenació, la planificació, el foment de la investigació i l’execució dels corresponents programes d’investigació, possibilita la creació de centres d’investigació en matèria d’oceanografia.

Icatmar neix de la mà de l'Institut d'Oceanografia de Catalunya el 1919

“La llarga trajectòria en la voluntat de Catalunya d’apostar per les ciències marines es va veure aturada per la Guerra Civil espanyola”.

Així doncs, trenta-cinc anys més tard es va poder donar al projecte oceanogràfic català l’empenta definitiva amb l’aprovació l’any 2017 del Decret 42/2017, de 2 de maig, de creació de l’òrgan de cooperació Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, quan l’ICATMAR es va constituir “de facto”, per primera vegada a la història, en l’Institut Oceanogràfic de Catalunya.

“L’anàlisi i predicció de les característiques físiques de l’oceà és de gran utilitat per a totes aquelles persones que gaudeixen i fan ús de l’entorn marí’, explica Marta Carreton, tècnica del centre en assessorament en pesca. La feina de l’ICATMAR abasta molts vessants, des de l’oceanografia operativa fins al seguiment científic de la pesca. I continua: “Disposar d’informació actualitzada sobre la velocitat i direcció dels corrents pot servir, per exemple, per facilitar les tasques de salvament marítim, o per actuar de forma ràpida i eficaç en el cas d’un vessament accidental de contaminants. Per altra banda, el seguiment científic de la pesca, tant comercial com recreativa, que l’ICATMAR està duent a terme des de 2019, ens proporciona un coneixement de qualitat sobre un bé tan preuat com són els recursos pesquers del nostre litoral, així com de les comunitats on es troben integrats i els hàbitats on es distribueixen”.

Membre d'ICATMAR realitzant tasques de seguiment en pesca

“Disposar d’informació actualitzada sobre la velocitat i direcció dels corrents pot servir, per exemple, per facilitar les tasques de salvament marítim”.

Per això, l’objectiu d’aquest òrgan és contribuir a assolir la resiliència i la sostenibilitat de les pesqueres catalanes en l’àmbit ecològic, social i econòmic a través de les dades recopilades i els estudis realitzats. A més de proporcionar assessorament científic a les institucions en diverses qüestions relacionades amb l’àmbit marí català, mitjançant l’elaboració d’informes i altres formats de consulta adreçats a diferents administracions, des de l’escala local fins a l’europea.

De fet, des del començament l’ICATMAR ha apostat per promocionar una sèrie de mesures amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat de l’activitat pesquera a Catalunya. En aquest sentit, i gràcies a una col·laboració històrica entre el sector pesquer, la Generalitat de Catalunya i l’ICATMAR, “el 2021 es va establir una xarxa de 20 àrees marines protegides al llarg de la costa catalana que protegeix els juvenils de les principals espècies comercials i les comunitats on habiten”, diu la tècnica. I prossegueix: “També hem realitzat estudis que demostren que la utilització d’arts de pesca més selectius permet reduir significativament el rebuig en la pesca d’arrossegament, o que l’ús de portes sense contacte amb el fons, també en l’arrossegament, millora substancialment la sostenibilitat de l’art en el sentit que redueix l’impacte sobre el fons marí”. 

ICATMAR vol garantir la sostenibilitat de l'activitat pesquera

“El 2021 es va establir una xarxa de 20 àrees marines protegides al llarg de la costa catalana que protegeix els juvenils de les principals espècies comercials i les comunitats on habiten”

En l’àmbit de pesca, la recerca del centre se centra a intentar entendre les dinàmiques de les poblacions explotades i de les flotes pesqueres. Per exemple, tal com relata Carreton: “estem revisant els paràmetres biològics de les principals espècies comercials amb les dades recollides en el nostre programa de seguiment, per tenir dades tan acurades com sigui possible que  serveixin als models d’avaluació d’estocs”.

En paral·lel, pel que fa a l’oceanografia, l’Institut desenvolupa bessons digitals de l’oceà, una eina fonamental per entendre i predir com evolucionarà el nivell del mar, els corrents o la temperatura. “També investiguem el transport de partícules a l'oceà, sigui ictioplàncton, vessaments de petroli o que han caigut a l'aigua, predir cap a on els portaran els corrents marins és una tasca molt difícil. Per això, fem servir els bessons digitals, les observacions de radars i boies i les dades de satèl·lit per entendre i desenvolupar nous mètodes de predicció que ens hi ajudin”, afirma Marta Carreton. 

ICATMAR també actua com a pont entre la recerca i la societat, col·laborant amb pescadors, governs locals, ONG i institucions internacionals. Els seus projectes d’educació i sensibilització ambiental apropen el coneixement científic a la ciutadania i fomenten la participació activa en la conservació del mar, demostrant que la implicació de les persones és essencial per protegir aquest bé comú. El coneixement que generen és obert i disponible a través dels visors pesquers i oceanogràfics i de totes les publicacions que es poden descarregar de forma gratuïta al lloc web.

Tanmateix, la feina de la institució va més enllà i és que l’ICATMAR ha estat una peça clau en l’elaboració de l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030 (EMC2030), tal com afirma Carreton: “De fet, molt abans de la seva redacció, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ja veien necessari l’establiment d’un programa de seguiment i anàlisi intensiva del medi marí català. L’objectiu principal d’aquest programa no era tan sols fer recerca, sinó que els resultats obtinguts s’apliquessin directament a la governança marina al territori”. Així, la planificació i elaboració de l’EMC2030 va fer possible una col·laboració sense precedents entre la Generalitat de Catalunya i l’ICM-CSIC que va resultar en la creació de l’ICATMAR.

De fet, segons detalla Carreton “Una de les línies estratègiques d’acció de la primera versió de l’EMC2030 va ser el desenvolupament i consolidació de la institució com a organisme de referència per a l’assessorament científic de l’Administració en l’àmbit marítim. Avui dia, el seguiment científic que duu a terme l’ICATMAR juga un paper important per a la consecució dels objectius de l’EMC2030, proporcionant dades i suport tècnic per tal que la governança marina a Catalunya estigui basada en l’evidència científica”.

“El seguiment científic que duu a terme l’ICATMAR juga un paper important per a la consecució dels objectius de l’Estratègia Marítima 2030”.

La importància del Mediterrani per a Catalunya és innegable: és un reservori de biodiversitat i un motor de l’economia blava. Per això, l’ICATMAR continuarà jugant un paper clau en el seguiment i execució d’aquesta Estratègia i actualment té dos serveis plenament operatius, Assessorament en Pesca i Oceanografia Operacional, però “treballa amb la voluntat d’ampliar les seves línies d’actuació per abordar de manera integral tots els aspectes vinculats al medi marí a Catalunya”, afegeix la tècnica.

La nostra mar és també un territori que afronta amb urgència el repte del canvi climàtic, ja que les aigües del Mediterrani s’escalfen un 20% més ràpid que la mitjana mundial. En aquest context, ICATMAR exerceix un paper clau en la preservació i la gestió sostenible del mar, proporcionant dades i eines que guien la recerca científica i les polítiques públiques amb aquests dos serveis que han estat reconeguts per l’ONU com a accions oficials de la Dècada dels Oceans. “Es tracta d’una iniciativa internacional que té, entre d’altres, la finalitat de comprendre i predir els canvis oceànics per mitigar i afavorir l’adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, i més concretament, estem impulsant projectes com la implementació de radars costaners i boies oceanogràfiques que ens permeten monitorar en temps real variables com corrents, temperatura, salinitat i onatge. Aquestes dades són essencials per entendre com evolucionen les condicions oceanogràfiques i predir els efectes que poden exercir sobre els ecosistemes marins”, apunta Carreton.

“Les aigües del Mediterrani s’escalfen un 20% més ràpid que la mitjana mundial”

Alhora, l’Institut fa un seguiment científic continuat de les pesqueres comercials i recreatives, amb l’objectiu d’avaluar-ne l’estat i oferir recomanacions per a una gestió adaptativa i sostenible. Tant és així que s’han engegat diverses línies de recerca entre els dos serveis de l’ICATMAR conjuntament amb l’objectiu de mesurar, avaluar i predir els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes marins i, a partir dels resultats que s’obtinguin, la finalitat és desenvolupar mesures per abordar l’adaptació de les pesqueres, la conservació dels hàbitats i la gestió sostenible dels recursos marins en un context de canvi global.

En aquest sentit, l’Institut treballa per afrontar els reptes del futur, un dels quals veuen molt clar, és proporcionar informació de qualitat per a l’assessorament en matèria de canvi climàtic. “Els ecosistemes canvien i el monitoratge continuat és una peça clau per a la detecció d’aquests canvis i la decisió de com actuar davant d’ells. Això comporta la responsabilitat de ser curosos amb la interpretació d’aquestes dades i també de saber comunicar-nos de manera efectiva amb qui participa en els processos de decisió”, afirma la tècnica Marta Carreton. La presència de la institució en aquesta presa de decisions s’ha anat consolidant amb el temps, convertint-se cada vegada més en l’actor útil i referent tant per la societat com per les administracions.

“Els ecosistemes canvien i el monitoratge continuat és una peça clau per a la detecció d’aquests canvis i la decisió de com actuar”.

La tecnologia i la innovació són eines clau per a aquesta tasca. L’evolució de la tecnologia posa a l’abast quantitats cada vegada més grans de dades que ens aporten més informació, més precisa i actualitzada que mai. “Els sistemes d’informació de l’ICATMAR són el pilar sobre el qual es basen les anàlisis que fem, i hi combinem dades pròpies (com per exemple les provinents de la nostra xarxa de radars HF o del mostreig pesquer), dades ambientals recollides per satèl·lit provinents de xarxes públiques de distribució, o cartografies marines avançades, totes elles accessibles al públic des dels nostres visors web. Actualment, estem explorant mètodes de machine learning per classificar operacions i estratègies de pesca segons les eines de geolocalització que les barques porten a bord i les dades de les captures de les llotges, i també treballem en una representació 3D en temps present de les condicions físiques del mar davant del port de Barcelona. En el futur, la millora dels sensors subaquàtics i el progrés de la intel·ligència artificial ben segur ens permetran tenir una millor representació de l’estat del mar i les seves poblacions”, explica Carreton.

Amb la mirada posada en els pròxims anys, ICATMAR identifica grans desafiaments, com l’adaptació al canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat i la gestió sostenible dels recursos pesquers. Així, la seva tasca vol contribuir a mitigar aquests riscos i a tenir un impacte directe en les polítiques de conservació i en l’economia blava, assegurant que la mar del Mediterrani continuï sent un recurs viu i resilient per a les generacions futures.