La necessitat d’ampliar el coneixement de la interacció entre la gestió de les cobertes vegetals i el maneig del sòl i l’estat hídric de les plantes en cultius llenyosos en un escenari d’escassetat

La terrible sequera que ha sofert, i en algunes zones encara se sofreix, el territori català durant els últims anys han posat de manifest la fragilitat dels sistemes agrícoles davant l’escassetat d’aigua. Certes zones de regadiu han sofert restriccions d’aigua per a l’ús agrícola limitant la productivitat dels cultius i les hectàrees sembrades o, fins i tot, en casos extrems, causant la mort de cultius arboris. En certes zones de secà amb alt valor econòmic com pot ser el cas de la viticultura del Penedès, on durant dos anys la pluviometria s’ha reduït al voltant d’un 50% respecte a la mitjana, la sequera ha causat la mort d’una gran quantitat de ceps, especialment en aquelles zones amb sòls amb menys capacitat de retenció d’aigua. Aquestes pèrdues econòmiques a causa de la sequera provoquen incerteses en la viabilitat de l’agricultura al nostre país i inquietud social a les zones afectades amb la conseqüent, també cal esmentar-ho, pèrdua de llocs de treball i de múscul econòmic a les zones rurals.

Tradicionalment, l’agricultura de secà, entre altres eines de conservació de l’aigua al sòl, ha fet ús del llaurat. És recordada per pocs la frase antigament utilitzada en horticultura de secà (principalment tomateres, melons i síndries) de què “cada cavada equival a una regada”. Hi ha la creença que el llaurat permet separar temporalment la capa superficial del sòl de les profundes trencant la continuïtat hidràulica i segellant la porositat. Per tant, el llaurat redueix l’evaporació de les capes inferiors del sòl a la profunditat del llaurat. No obstant això, aquest efecte no està tan clar i pot dependre del tipus de sòl. El dia del llaurat, es mesclen capes de sòl superficials (seques) i capes humides (més profundes) que queden exposades, provocant, per tant, un increment de l’evaporació del sòl. Llavors, l’efecte en el balanç global del llaurat en l’evaporació del sòl està en qüestió. El que sí que és evident és que, esponjant la terra, es facilita temporalment la infiltració de l’aigua al sòl. Tanmateix, el llaurat pot provocar les famoses soles de labor, compactant el sòl i dificultant la infiltració de l’aigua i la penetració d’arrels a la profunditat compactada. Addicionalment, un resultat esperable d’un bon llaurat, és l’eliminació de les tradicionalment i no casualment anomenades “males herbes”. Per tant, un llaurat efectuat en mal moment, pot fer proliferar les “males herbes” que es reprodueixen per estolons o òrgans de reserva. És sabut també que el llaurat, i especialment quan es fa de manera massa intensiva o amb unes condicions de vent i humitat del sòl no adequades, pot tenir conseqüències adverses causant pèrdua de sòl i nutrients per erosió. Finalment, trencant la capa superficial del sòl es redueix aquella fauna, flora i microorganismes útils per a processos de formació i evolució del sòl cap a sòls més estables, amb més estructura i més fèrtils.

En els últims anys, en contraposició a l’agricultura “convencional”, des de les institucions europees a través d’estratègies com “Farm to Fork and Biodiversity 2030” i, per extensió, estatals i autonòmiques s’ha promogut activament la implementació de cobertes vegetals, altrament anomenades cobertes verdes, en cultius arboris en substitució dels sols llaurats i nus adduint motius de sostenibilitat ambiental de l’agricultura i captura de carboni. Molt s’ha escrit i parlat sobre els beneficis de les cobertes vegetals pel sòl: millora de l’estructura i taxa d’infiltració, reducció de les pèrdues d’aigua per evaporació del sòl (tot i que n’incrementa les pèrdues per transpiració de la coberta), increment de la capacitat de retenció de nutrients, increment de la matèria orgànica i la capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes, increment de la biodiversitat, reducció de l’erosió del sòl entre d’altres. No obstant això, gran part de la literatura no es refereix a la interacció entre coberta verda i cultiu en relacions hídriques i de competència. Una explicació pot ser que gran part dels estudis de cobertes vegetals en cultius llenyosos provenen de països més humits i frescos que el nostre on, part del problema, és l’excés d’aigua al sòl. De fet, en cultius com la vinya i en indrets humits, la coberta vegetal s’utilitza precisament per a reduir el contingut d’aigua al sòl i, així, limitar el creixement vegetatiu. Per tant, és evident que la coberta vegetal pot competir amb el cultiu per l’aigua i els nutrients. Alguns estudis en viticultura que avaluen les prestacions agronòmiques dels cultius amb o sense cobertes vegetals indiquen, en gairebé tots els casos, una tendència a la reducció de vigor. També s’ha observat una disminució de collita en aquells climes càlids i sense reg a causa de l’increment de l’estrès hídric, així com resultats poc consistents pel que fa a la qualitat del most (Abad et al., 2021). En altres fruiters, també s’ha detectat reducció de collita per la presència de cobertes verdes tot i que pot incrementar alguns paràmetres de la qualitat del fruit (Giacalone et al., 2021). No obstant això, factors importants en el maneig de les cobertes verdes són les diferents espècies i el maneig que se’n fa siguin temporals o permanents, segades o aixafades, entre centenars d’altres combinacions d’estratègies de maneig. Cal comentar que actualment, en fruiters, s’utilitzen peus de baix vigor i baixa capacitat d’arrelament profund, i que les empreses de planter solen eliminar l’arrel pivotant, fet que pot reduir la competitivitat del cultiu enfront de les cobertes vegetals.

El present escrit no pretén ser una anàlisi comparativa de les virtuts i defectes dels diferents manejos del sòl en termes de relacions hídriques i els possibles efectes nocius o beneficiosos pels cultius, ni s’entrarà en profunditat en tipus de maneig del sòl i diferents espècies que conformen les cobertes verdes. En definitiva, els cultius són els que donen beneficis i estabilitat a les persones que es dediquen a l’agricultura. L’article pretén posar de manifest el recorregut que queda encara en el món de la recerca al nostre país, especialment tenint en compte les casuístiques locals com les condicions climàtiques, els tipus de sòls, els cultius i els costums diferents, així com les situacions extremes de sequera, etc.. Cal aprofundir en la comprensió de diferents estratègies de maneig del sòl i de les cobertes verdes, i en la seva interacció amb el continu hídric sòl-planta-atmosfera, per tal d’ajudar a fer els cultius permanents més resilients davant les adversitats. En aquest aspecte, fa temps que des del programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’IRTA s’està treballant en la interacció cobertes verdes i cultius posant el focus en les relacions hídriques en diferents manejos del sòl i en presència o no de coberta verda (projecte ET4Drougth i projecte SmartCrops). Últimament, però, la recerca en gestió de maneig del sòl i cobertes verdes s’ha orientat també cap a problemàtiques i preocupacions actuals del sector agrícola català en aquest àmbit.

El projecte MANSO (Figura 1A i B), impulsat per INNOVI en col·laboració amb l’INCAVI, la Universitat Rovira i Virgili i empreses del sector vitivinícola del Penedès, pretén donar rigor científic sobre com gestionar el sòl, ja sigui mitjançant diferents tècniques de treball del sòl o coberta vegetal, en una zona altament afectada per la sequera, per minimitzar els efectes de les èpoques de sequera en els ceps. El projecte VITIMPACT combina diferents estratègies de reg, de maneig de capçada i de maneig del sòl (coberta verda o llaurat) a la zona de viticultura de regadiu de Raïmat (Figura 1C), per avaluar la interacció entre el maneig del sòl, el reg i el maneig de capçada en l’estat hídric, avaluant els components del rendiment de collita i la qualitat del most. D’altra banda, en el projecte RegenAlmond (Figura 1D) s’avalua la interacció entre el cultiu de l’ametller i la coberta verda pel que fa a relacions hídriques a la zona del Penedès, amb reg de suport.

Maneig de sòl i les cobertes verdes, i com aquests poden beneficiar o perjudicar els sistemes agrícoles catalans, especialment els de secà i en èpoques d’escassetat d’aigua, no és una qüestió banal. El debat hauria de defugir dels dogmes, tant dels costums antics com de les tendències més recents. Es tracta d’un debat que requereix tot el rigor científic i tècnic possible per avançar en el coneixement de les millors pràctiques agrícoles de maneig del sòl adaptades a les nostres casuístiques i a un clima cada vegada més hostil pels nostres sistemes agraris, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la sostenibilitat ambiental i la viabilitat econòmica. Les decisions sobre el maneig del sòl per part dels agricultors han de basar-se en experiències prèvies ben analitzades i documentades.

Referències:
Abad, J., Hermoso de Mendoza, I., Marín, D., Orcaray, L., & Santesteban, L. G. (2021). Cover crops in viticulture. A systematic review (2): Implications on vineyard agronomic performance. OENO One, 55(2), 1–27. https://doi.org/10.20870/oeno-one.2021.55.2.4481
Giacalone, G., Peano, C., Isocrono, D., & Sottile, F. (2021). Are Cover Crops Affecting the Quality and Sustainability of Fruit Production? Agriculture, 11(12), 1201. https://doi.org/10.3390/agriculture11121201

Autor: Jordi Oliver Manera, programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura (IRTA)