Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya. Pla d’acció 2023-2027

Aquest article tècnic parlar sobre l'estratègia que vol consensuar un document programàtic que reculli les accions principals a dur a terme per donar suport a una nova generació agrària a Catalunya, tant familiars com nouvingudes, que tenen la voluntat de crear empreses viables econòmicament, socialment, i ambientalment. Es defineix un Pla d’acció que articula els diferents programes, projectes i actuacions a realitzar per part de les entitats que treballen per al relleu generacional i l’emprenedoria agrària

01. Introducció

L’Estratègia de relleu generacional agrari neix amb la voluntat de consensuar un document programàtic que reculli les accions principals a dur a terme per donar suport a una nova generació agrària a Catalunya, articular un nou marc d’actuació per renovar les estructures agràries i per donar suport a les noves generacions, tant familiars com nouvingudes, que tenen la voluntat de crear empreses viables econòmicament, socialment, i ambientalment. Es defineix un Pla d’acció que articula els diferents programes, projectes i actuacions a realitzar per part de les entitats que treballen per al relleu generacional i l’emprenedoria agrària.

La necessitat d’una estratègia pel relleu generacional agrari a Catalunya

Una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals afecta el sector agrari i posa en una situació d’alerta moltes de les explotacions agràries actuals, que no preveuen un relleu natural de la seva activitat. Aquesta tendència es constata a diferents escales territorials i es considera un problema estructural europeu, en què múltiples entitats, públiques i privades, estan treballant per renovar els instruments de suport a les noves generacions agràries.

 

       "Una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals afecta el sector agrari i posa en una situació d’alerta moltes de les  explotacions agràries actuals, que no preveuen un relleu natural de la seva activitat”

                                                                           

La Comissió Europea fa anys que identifica una tendència regressiva del nombre de persones que s’incorporen al sector agrari, així com un nombre creixent de persones en actiu que es jubilen sense un relleu generacional de l’empresa agrària. Aquesta tendència no garanteix una taxa de reemplaçament suficient, fet que porta a la conceptualització del young farmer problem com un repte estratègic per al sector agrari i per al món rural en l’àmbit europeu.

El repte del relleu generacional és un tema complex i multidimensional, en què cal fer un abordatge més enllà dels incentius econòmics.

Entre altres aspectes, cada vegada és més evident la necessitat d’integrar temes culturals, territorials, jurídics, formatius i d’acompanyament, per tal de donar suport institucional a una nova generació agrària. La diversificació dels perfils de les persones que s’incorporen al camp, i també el canvi en els sistemes agroalimentaris i en les polítiques que afecten el mercat dels aliments, posen de manifest la necessitat de plantejar el repte del rejoveniment agrari amb una visió sistèmica i com una estratègia de país.

"La diversificació dels perfils de les persones que s’incorporen al camp, i també el canvi en els sistemes agroalimentaris i en les polítiques que afecten el mercat dels aliments, posen de manifest la necessitat de plantejar el repte del rejoveniment agrari amb una visió sistèmica i com una estratègia de país"

Per donar resposta a aquestes necessitats, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya proposa idear una estratègia pel relleu generacional agrari, en la qual s’articuli un nou marc d’actuació per renovar les estructures agràries i per donar suport a les noves generacions, tant familiars com nouvingudes, que tenen la voluntat de crear empreses viables econòmicament, socialment i ambientalment.

L’Estratègia de relleu generacional agrari pretén donar resposta a una de les accions estratègiques de l’Agenda Rural de Catalunya que és “promoure un pla nacional per al relleu generacional agrari que inclogui mesures de millora de la incorporació de joves agricultors, mesures que fomentin el mentoratge a nous agricultors, entre altres”.

D’altra banda, l’Estratègia de relleu generacional agrari té diverses finalitats, entre les quals destaquem:

• Situar el problema del relleu generacional agrari al centre de l’acció política i l’interès social, cultural i econòmic.
• Facilitar el procés d’incorporació agrària a totes aquelles persones emprenedores que tinguin un projecte agrari viable, en el marc dels sistemes agroalimentaris sostenibles, amb eines diverses adaptades a cada perfil emprenedor.
• Articular i coordinar les eines necessàries per facilitar el relleu generacional i l’emprenedoria agrària per als diferents perfils de persones que s’incorporen al sector en models viables econòmicament, socialment i ambientalment.
• Generar un ecosistema innovador de suport i acompanyament interinstitucional al relleu generacional i l’emprenedoria agrària, tant de la pagesia tradicional com de la nouvinguda.
• Donar resposta als principals reptes i accions per afavorir el relleu generacional i l’emprenedoria agrària a Catalunya.
• Incidir en la priorització de polítiques i accions per al relleu generacional i l’emprenedoria agrària en el marc del nou període de programació dels fons europeus (FEDER, FEADER, FSE, entre altres).

El procés per definir una visió estratègica de futur

L’Estratègia de relleu generacional agrari neix, com ja s’ha esmentat, per consensuar un document programàtic que reculli les accions principals a portar a terme per donar suport a una nova generació agrària a Catalunya. Es defineix un Pla d’acció 2023-2027 que articula els diferents programes, projectes i actuacions a realitzar per part de les entitats catalanes que treballen pel relleu generacional i l’emprenedoria agrària.

Per fer-ho s’ha fet un diagnòstic dels principals punts forts i punts febles de la realitat catalana, a partir de la revisió de la bibliografia, l’anàlisi de dades estadístiques, el buidatge d’un qüestionari de noves incorporacions, la consulta a persones expertes i el treball en grup amb persones joves incorporades. Amb aquesta metodologia s’ha contrastat la visió de diferents entitats, públiques i privades, implicades en les polítiques de rejoveniment agrari en relació amb una visió estratègica de relleu generacional i emprenedoria agrària.

Aquest treball ha permès la definició d’una visió estratègica basada en 5 reptes, 15 objectius i 48 accions.

 

02. Estat de la qüestió

Emprenedoria agrària

Segons el projecte de recerca Newbie1 , que estudia els models emprenedors de les noves generacions agràries a Europa, s’identifiquen quatre tendències globals:

• Reducció del nombre d’explotacions agràries
• Augment de la grandària de l’explotació agrària
• Envelliment de la població agrària, i
• Interès creixent de les noves generacions pel sector agrari, tant per part de la pagesia tradicional com de la nouvinguda.

Aquests quatre punts descriuen de manera molt clara la realitat, tant europea com catalana, en relació amb l’estructura del teixit agrari.

 

Les barreres que frenen la renovació agrària

Hi ha vuit barreres bàsiques que frenen el relleu generacional agrari:

• Accés a la terra
• Cost elevat de la instal·lació
• Burocràcia excessiva
• Baixa rendibilitat
• Accés al crèdit
• Accés al mercat
• Poc prestigi social, i
• Desavantatges territorials dels municipis rurals.

 

El camí de la incorporació agrària

La incorporació de persones al sector agrari és diferent segons l’origen familiar i territorial de qui s’hi incorpora. Bàsicament hi ha dos tipus de perfils emprenedors, un de pagesia tradicional, persones amb orígens agraris, i un altre de pagesia nouvinguda, persones sense vincles agraris.

La distinció entre la pagesia tradicional i la pagesia nouvinguda és important en relació amb els processos d’incorporació a l’activitat i les barreres d’entrada al sector, i les oportunitats que es poden estructurar en els diversos models de negoci també són diferents.

"La incorporació de persones al sector agrari és diferent segons l’origen familiar i territorial de qui s’hi incorpora. Bàsicament hi ha dos tipus de perfils emprenedors, un de pagesia tradicional, persones amb orígens agraris, i un altre de pagesia nouvinguda, persones sense vincles agraris"

Hi ha un camí d’incorporació al sector agrari des que es pren la decisió de voler-s’hi incorporar fins que l’activitat agrària està consolidada. Aquest consta de dos períodes i sis fases (fig.1). La definició d’aquest camí és clau per poder dissenyar polítiques, plans i programes.

 

Figura 1. El camí per esdevenir pagès. Font: Monllor (2011) a partir de The Northeast New Farmer Network (2009)

 

Un enfocament integral i estratègic

La constatació d’un nou escenari en els temes de relleu generacional i d’emprenedoria agrària està forçant les entitats que en tenen competències a ctuar per capgirar les polítiques d’intervenció i fer un esforç per adaptar-les a la realitat. Aquesta necessitat és la que s’identifica en el nou marc de la PAC i en la nova programació de desenvolupament rural.

Dels nou objectius específics de la PAC, n’hi ha dos que estan dirigits a la renovació agrària: l’objectiu 7 de Relleu generacional i l’objectiu 8 de Zones rurals vives. La fita és atreure i donar suport a una nova generació agrària i facilitar el seu camí emprenedor a les zones rurals.

 

03. Elaboració de l’Estratègia

Per a l’elaboració d’aquesta Estratègia s’han analitzat les dades quantitatives més representatives i que millor descriuen les persones instal· lades al sector agrari en el territori català els darrers anys; i s’han prioritzat les dades que tenen una relació més directa amb els factors que repercuteixen en el relleu generacional agrari. També s’han fet entrevistes a agents clau en temes de relleu generacional agrari. Algunes de les entrevistes s’han fet amb més d’una persona, per tant, el total de persones que han participat a l’estudi és de 37.

Es defineixen els perfils següents de les persones entrevistades: 1) tutor d’incorporació de joves d’una escola agrària, 2) tècnic d’oficina comarcal encarregat de l’ajut de joves, 3) tècnic d’entitat d’assessorament encarregat de l’ajut de joves, 4) tècnic dinamitzador de relleu generacional agrari, 5) perfil acadèmic amb coneixement de la política d’incorporació de joves, 6) perfil gestor des d’una entitat local amb coneixements sobre relleu agrari, i 7) altres. D’altra banda, s’ha fet un estudi sobre 210 Període de planificació Període d’incorporació Punt de partida 0-3 anys 4-7 anys 8-10 anys >10 anys Exploració Decisió Arrencada Redefinició Establiment Consolidació El camí per esdevenir pagès Cada FASE té unes necessitats específiques i diferents Figura 1. El camí per esdevenir pagès. Font: Monllor (2011) a partir de The Northeast New Farmer Network (2009). joves incorporats com a joves agricultors/es durant el període 2015-2019, amb l’emplenament d’un qüestionari, per recollir el perfil de les persones i les empreses que s’hi han instal·lat amb l’ajut del PDR en aquest període.

 

04. Diagnòstic

L’acostament a la realitat catalana en relació amb el relleu generacional i l’emprenedoria agrària ha permès identificar els elements més rellevants pel que fa al diagnòstic de les dinàmiques actuals, i també explorar les possibles accions que ha de recollir l’Estratègia de relleu generacional agrari.

Els principals temes identificats són:

• Una nova governança que faciliti el camí de la incorporació agrària
• Les noves necessitats per a les empreses agràries de la nova pagesia
• Innovació per a l’emprenedoria agrària arrelada al territori
• Territori divers que necessita atenció urgent
• Paper imprescindible de la ciutadania en l’alimentació sostenible

 

Per poder estructurar els elements clau per definir l’Estratègia de relleu generacional agrari, se n’ha sintetitzat la informació recollida en una matriu qual es fa referència a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.

 

05. Visió estratègica

La visió estratègica es basa en la definició de la missió, la visió i els valors en què es basa i s’arrela l’Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya.

La missió és facilitar el procés d’incorporació agrària a totes aquelles persones emprenedores que tinguin un projecte agrari viable i articular i coordinar les eines necessàries per facilitar el relleu generacional i l’emprenedoria agrària.

La visió és generar i consolidar un ecosistema innovador de suport i acompanyament interinstitucional al relleu generacional i l’emprenedoria agrària que faciliti el procés d’incorporació agrària a totes aquelles persones emprenedores que tinguin un projecte agrari viable.

 

Reptes estratègics i accions

La visió estratègica es basa en cinc reptes: 

1. Coordinar / governança: estructurar un sistema de suport i acompanyament interinstitucional per al relleu generacional i l’emprenedoria agrària. Coordinar tots els agents, entitats i institucions que donen suport, assessorament i acompanyament al procés de relleu generacional i emprenedoria agrària per treballar conjuntament en la mateixa direcció, sense duplicitat d’accions. Aquesta coordinació requerirà una governança que hauria de liderar l’òrgan competent, que és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA).
2. Rejovenir / nova pagesia: facilitar l’accés, tant de la pagesia tradicional com de la nouvinguda, a empreses agràries viables econòmicament, socialment i ambientalment. Rejovenir el camp català amb un relleu generacional natural de les explotacions familiars, tot fomentant el traspàs d’explotacions que no tenen continuïtat familiar i la creació de noves empreses agràries que donen suport a una nova pagesia vinculada a la terra i a la producció sostenible local.
3. Enfortir / teixit innovador: acompanyar les empreses agràries amb models innovadors de producció i comercialització. Enfortir a les empreses agràries liderades per joves assessorant-les i acompanyant-les amb un suport específic i personalitzat tot creant teixit innovador basat en models agroalimentaris sostenibles i bioeconomia, integrant la perspectiva de gènere i fomentant models cooperatius, que incorporin els conceptes de la responsabilitat social.
4. Arrelar / territori: teixir un ecosistema acollidor al món rural que arreli les noves generacions al territori. Aconseguir arrelar les persones joves al món rural facilitant l’accés a l’habitatge, als serveis bàsics i a la digitalització, perquè aquest territori sigui un lloc d’acollida i de vida.
5. Sensibilitzar / ciutadania: conscienciar la ciutadania del paper imprescindible de la pagesia i del seu vincle amb l’alimentació sostenible. Sensibilitzar del paper imprescindible de la pagesia com a productor d’aliments sostenibles, sans, de qualitat i proximitat, que és garant del territori, ja que té cura del medi ambient. I així, la ciutadania coneixerà la importància d’aquesta professió. Aquests reptes es basen en diversos 15 objectius i 48 accions, amb algunes accions interrelacionades també amb el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya 2021-2026 (PEAC) i amb el Pla INNOVA 2023, tal com es mostra a la taula 1.

 

                                                            Taula 1. Reptes, objectius i accions de l’Estratègia de relleu generacional. Font: DACC.

 

 

 

 

Autoria

Laura Dalmau Pol

Subdirectora general de Planificació Rural DACC.

laura.dalmau@gencat.cat

 

Gemma Taña Pedrola

Tècnica de la Subdirecció general de Planificació Rural. DACC.

gemma.tana@gencat.cat

 

Josep Dadón Paz

Responsable de Desenvolupament Rural. DACC

jdadon@gencat.cat