Cogestió pesquera
Aquest article tècnic parla sobre el model de cogestió pesquera a Catalunya, una nova forma de governança compartida entre administració, sector pesquer, societat civil i comunitat científica per garantir una gestió sostenible, participativa i adaptativa dels recursos marins
Direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
Cogestió pesquera, què es?
És un model de governança mitjançant el qual l’administració, els usuaris dels recursos i diferents agents de la societat, com científics i organitzacions no governamentals, comparteixen el poder i la responsabilitat en la presa de decisions per a la gestió d'aquests recursos.
Per a més informació: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/gestio-pesquera/plans-gestio-cogestio/index.html
El nou model de cogestió, un canvi de paradigma.
Avantatges:
- Visió conjunta entre els membres i objectius comuns clars.
- Coneixença i relacions
- Confiança mútua.
- Enfocament per acords i aprendre a cedir.
- Prendre responsabilitat i assumir els consensos com a propis.
- Prendre consciència del poder i com es fa servir.
- Tenir la flexibilitat necessària per adaptar-se als canvis.
En la cogestió, cada àmbit té el seu paper:
Sectors econòmics:
- Confraries de Pescadors i llurs Federacions
- Sector pesquer
Representa els interessos econòmics per la pervivència de l’activitat, és a dir, garantir la sostenibilitat a llarg termini dels recursos i mantenir llocs de treball ben remunerats i de qualitat. El principal repte és assumir capacitat de representativitat i de lideratge i emponderar-se per exercir un paper actiu.
L'administració:
Vetlla per una bona gestió dels recursos mitjançant l’aplicació del nou model de cogestió basat en la gestió adaptativa i el principi de precaució. El seu principal repte és fer un pas al costat per facilitar l’apoderament i la participació dels altres membres del instrument de cogestió.
La societat civil:
Vetlla per una gestió que té en compte la relació entre les activitats econòmiques i l’entorn en un sentit ampli (salut dels ecosistemes, patrimoni paisatgístic i cultural, etc.). Un dels seus reptes té a veure amb saber diferenciar entre el que es vol i el que és possible o realista, per tal d’establir un objectiu comú assolible conjuntament amb els altres àmbits.
Col·lectiu científic:
Aporta el coneixement, les dades i la informació necessària per garantir el millor assessorament possible per a la presa de decisions. Un dels seus reptes podria ser interioritzar que la seva participació serà diferent a la que té habitualment en altres contexts, i que la relació amb la resta dels membres del instrument de cogestió requereix unes habilitats específiques valorar els coneixements tradicionals, utilitzar un llenguatge planer.
Una cogestió exitosa significa que assumir la responsabilitat compartida de la gestió té impactes positius sobre els recursos naturals i el medi, sobre els participants en la cogestió i sobre la societat en general.
Com avaluar una cogestió exitosa?
- És crucial mesurar i controlar els impactes
- Els membres de l’instrument de cogestió participen en el desenvolupament i la realització de l’avaluació
Resultats:
- Hi ha beneficis contrastats en el medi natural
- Les parts interessades estan satisfetes amb els impactes socials, ambientals i econòmics
- Les comunitats locals es beneficien del desenvolupament de l’instrument de cogestió.
Direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
01. El Consell Català de Cogestió Marítima
La constitució del Consell Català de Cogestió Marítima mereix una atenció més acurada, ja que amb la seva creació es posa en funcionament un model de governança per a la Política marítima integrada a Catalunya basat en la cogestió, l’expressió màxima de l’apoderament que confereix a tots els actors marítims del país a l’hora de confegir les polítiques públiques de l’economia blava del nostre país.
El Consell té un objectiu molt ambiciós i fa un pas endavant més, tot aplegant els representants de tots els sectors que treballen i formen part de l’economia blava, l’Administració, els científics i la societat civil. Permetrà la participació d’aquests agents en la definició, el desenvolupament i l’execució de les polítiques marítimes en un règim de corresponsabilitat entre tots ells.
La cogestió té resultats positius en l’àmbit social, en la dinamització del territori i l’economia local. Té resultats positius en el medi, en la gestió de la biodiversitat. I també té resultats positius en el desenvolupament dels diferents sectors de l’economia blava.
El treball es desenvoluparà mitjançant comissions sectorials, enumerades una a una són economia blava i Bioeconomia, Sostenibilitat i Economia Circular, Política Marítima Integrada, i Recerca i Formació. Aquestes comissions seran les encarregades d’elaborar i validar col·legiadament els plans pluriennals de l’Estratègia marítima de Catalunya. Es disposarà també d’una comissió permanent per a temes transversals.
Especialment rellevant és el paper que té l’àmbit científic a l’hora de transferir el coneixement necessari per a la presa de decisions. Catalunya disposa d’una xarxa de centres científics punters en les diferents disciplines vinculades amb la recerca en el medi marí. El Consell ha d’aportar el marc de col·laboració entre tots plegats i també ha de mantenir un contacte estable bidireccional sectors-científic que faci possible la transferència tecnològica als diferents sectors econòmics.
La gestió adaptativa serà la fórmula per mantenir el bon estat del mar i alhora garantir un desenvolupament sostenible de l’economia blava a Catalunya en la mesura que hi hagi aquest contacte bidireccional mantingut en el temps.
Val a dir que l’actuació del Consell s’emmarca en la Política marítima integrada de la Unió Europea, que té com a objectiu donar un enfocament més coherent i integrat a les qüestions marítimes mitjançant una major coordinació entre els diferents àmbits sectorials. En aquest sentit, en una recent comunicació de la Comissió Europea sobre un nou enfocament de l’economia blava sostenible, es reforça encara més la idea que la transició cap a la creació d’una economia blava sostenible dependrà del fet que hi hagi una cooperació més estreta entre tots els actors involucrats.
I, mitjançant el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, en compliment de diversos objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i especialment l’ODS 14 “Conservar i utilitzar de manera sostenible els mars i oceans”, s’assumeix el compromís d’implementar un nou model de governança del mar basat en la cogestió de l’àmbit marí i costaner.
02. Els comitès de Cogestió
Comitè de cogestió de la modalitat de la sonsera (CCMS)
Va ser el primer comitè de cogestió que es va crear (2012); posteriorment, es va publicar el Pla de gestió de la sonsera el 2014. Es considera el laboratori de la cogestió catalana. La modalitat de pesca amb sonsera està format per un cens específic i tancat de 26 embarcacions, que surten a pescar per setmanes alternes (13 embarcacions una setmana i la següent les altres 13).
Espècies objectiu
Sonso blau (Gymnammodytes cicerelus)
Sonso ros (Gymnammodytes semisquamatus)
Llengüeta rossa (Aphia minuta)
Aspectes a destacar del CCMS
- L’aspecte social és clau. El recurs és públic i ha de beneficiar el màxim d’actors possibles.
- Establiment d’una quota diària per embarcació, que no es pot sobrepassar per tal de no afectar el preu al mercat i l’anàlisi mensual de les captures per embarcació, ja que si s’excedeixen les quotes diàries o mensuals s’apliquen mesures compensatòries.
- Reunions mensuals amb l’objectiu d’avaluar l’evolució de la pesquera i adaptar-la en temps real a la variació dels diferents paràmetres de seguiment.
Àmbit territorial
Confraries de pescadors de Barcelona, Badalona, Arenys de Mar, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i l’Estartit
Art de pesca
Sonsera
Comitè de cogestió de la sèpia de les badies de Pals i de Roses (CCSBPR)
El marisqueig de la sèpia a les badies de Pals i Roses és una activitat de gran rellevància, tant en l’aspecte social com econòmic. Tant el sector de la pesca professional com el de la pesca recreativa comparteixen l’interès per aquesta espècie, motiu pel qual s’ha incorporat al Comitè de Cogestió un representant del sector recreatiu, per tal de poder consensuar conjuntament les mesures a acordar dins l’àmbit d’actuació. Els objectius principals d’aquest Comitè són el de promoure una pesca sostenible del recurs per part d’ambdós sectors, millorar-ne la comercialització i fer un seguiment de la població de sèpia en aquest àmbit per conèixer la seva biologia i ecologia.
Espècies objectiu
Sèpia (Sepia officinalis)
Aspectes a destacar del Comitè de Cogestió
- Atorga permisos especials a aquelles embarcacions que demostren dedicació a la sèpia, amb la possibilitat d’incorporar-ne de noves per promoure el relleu generacional.
- Autoritza el tresmall per a sèpia i la nansa per a sèpia com a arts/ormeigs permesos per a la pesca professional i el “peixet” o potera per a la pesca recreativa.
- Estableix els períodes de vedes per a la sèpia de, com a mínim, dos mesos, tant per a la pesca professional com recreativa.
- Acorda unes àrees delimitades que actuïn com a col· lectors de postes de sèpia.
- Limita el nombre d’unitats de sèpia autoritzats per a la pesca recreativa.
Àmbit territorial
Aigües interiors, límit nord: Maça d’Or i límit sud: cap de Begur
Arts i ormeigs
Tresmall per a sèpia
Nanses per a sèpia
Comitè de cogestió del cranc blau de les Terres de l’Ebre
El cranc blau (Callinectes sapidus) és una espècie al·lòctona originària de les costes atlàntiques d’Amèrica. L’any 2012 va ser detectat per primer cop al delta de l’Ebre. Però va ser a partir de 2017 que va començar a tenir un creixement exponencial que va afectar les espècies autòctones del delta i, consegüentment, les pesqueres artesanals de la zona. Al novembre de 2018 es va crear el Comitè, amb l’objectiu de gestionar i poder controlar la ràpida expansió de l’espècie.
Espècies objectiu
Cranc blau (Callinectes sapidus)
Aspectes a destacar del Comitè
- Promou i potencia una pesca intensiva professional per reduir-ne la seva proliferació i l’impacte sobre els ecosistemes locals.
- Autoritza tota pesca professional dirigida a la captura de cranc blau.
- Converteix un problema en una oportunitat per a la pesca professional.
Àmbit territorial
Arts i ormeigs
Monet
Nansa per a cranc blau
Gànguil
Atres arts i ormeigs autoritzats el tresmall i el salabre
Comitè de cogestió del peix blau de l’Empordà nord (CCPBEN)
Aquest Comitè sorgeix de la necessitat i l’oportunitat de regular mesures tècniques i de gestió per a la flota d’encerclament que opera en les aigües interiors del golf de Pals i Roses. El sector pesquer mateix va promoure la constitució del Comitè, que neix amb l’objectiu d’establir mesures de control d’esforç que pugin equilibrar els volums de desembarcament amb l’estat de les poblacions explotades i la demanda del mercat.
Espècies objectiu
Sardina (Sardina pilchardus)
Seitó (Engraulis encrasicolus)
Aspectes a destacar del Comitè de Cogestió
- Va aconseguir un acord de reducció de les descàrregues màximes diàries i/o setmanals, així com una limitació horària de l’activitat i la creació d’un programa de seguiment cientificotècnic.
- Aquest Pla de gestió està aprovat pel seu Comitè, però la seva publicació es troba paralitzada a causa dels canvis que es preveien en les mesures de control i gestió provinents des de la Comissió Europa i des de l’Estat i que recentment s’han esdevingut.
Àmbit territorial
Aigües interiors, límit nord: Maça d'Or i límit sud: cap de Begur
Modalitat de pesca
Encerclament
Bots de llum auxiliars
Comitè de cogestió dell pop roquer del litoral de Catalunya central capturat amb cadups i nanses
El pop roquer (Octopus vulgaris) és una espècie amb una alta importància pesquera i de gran valor comercial. L’increment de la seva demanda va originar la necessitat de regulació de la població al litoral de la Catalunya Central. Per aquest motiu, al gener del 2019 es va crear el Comitè de Cogestió.
Espècies objectiu
Pop roquer (Octopus vulgaris)
Pop roquer (Octopus vulgaris)
Aspectes a destacar del Comitè:
- L’any 2019 es va fer una veda de femelles a l’àmbit territorial de la CP de Vilanova i la Geltrú.
- Per millorar la comercialització del producte, el Pla de gestió s’ha acollit a la preavaluació que es fa amb el projecte Medfish, que consisteix a fer una anàlisi de la pesquera utilitzant els estàndards de l’MSC (Marine Stewardship Council). L’objectiu és assolir una pesquera més sostenible i preus més elevats al mercat.
- Estableix un període mínim de veda biològica de dos mesos (període en el qual la majoria de femelles es reprodueixen i que va del maig al setembre).
- Prohibeix l’ús de qualsevol tipus d’àcid o de solució àcida per a l’extracció dels pops capturats amb cadups. Autoritzar únicament l’ús de sal o d’una solució hipersalina.
Àmbit territorial
Confraries de pescadors de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Torredembarra, Tarragona i Cambrils.
Art i ormeigs
Cadups
Comitè de cogestió del pop roquer a Terres de l’Ebre capturat amb cadups i nanses (CCPTTEE)
La creació anterior del Comitè de Cogestió del pop roquer a la Catalunya Central, juntament amb la gran rellevància de les captures de pop roquer per part de les embarcacions d’arts menors en l’àmbit de Terres de l’Ebre, van impulsar la creació d’aquest Comitè. Les dades de vendes mostren que el pop roquer (Octopus vulgaris) capturat amb cadups i nanses provinent d’embarcacions d’arts menors dins l’àmbit Terres de l’Ebre representa un total del 40% del pop desembarcat a Catalunya.
Espècies objectiu
Pop roquer (Octopus vulgaris)
Aspectes a destacar del Comitè de Cogestió:
- Atorga permisos especials a aquelles embarcacions que demostren dedicació al pop roquer capturat amb nanses i cadups, amb la possibilitat d’incorporar-ne de noves per promoure el relleu generacional.
- Defineix les mesures tècniques dels ormeigs emprats d’acord amb les característiques biològiques de l’espècie.
- Estableix un període de veda biològica de mínim dos mesos, que coincideixi amb el període en el qual la majoria de les femelles de pop roquer d’aquest àmbit territorial fan la posta.
- Potencia l’ús de nous productes destinats a facilitar l’extracció dels pops capturats amb cadups.
- Du a terme un seguiment científic que permeti conèixer la biologia i ecologia del pop.
Àmbit territorial
Ormeigs
Cadups per a pop
Nanses per a pop
Comitè de cogestió del Cap de Creus (CCCC)
Aquest Comitè sorgeix de la necessitat de la gestió de la pesca professional i el marisqueig en un entorn natural protegit, el Parc Natural del Cap de Creus. El seu Comitè de cogestió, un dels més dinàmics, ha treballat intensament per establir mesures de gestió dirigides a la reducció de la captura dels grans reproductors, a la protecció de determinades espècies de crustacis i mol·luscs que presenten un estat poblacional molt reduït, a l’aplicació d’una veda biològica de pop roquer, que pugui protegir l’espècie i afavorir la seva reproducció, així com a la reducció de l’esforç pesquer general mitjançant l’aplicació de mesures tècniques més restrictives, com és la reducció de la longitud màxima autoritzada de xarxa.
Espècies objectiu
Pop roquer: Octopus vulgaris
Garota: Paracentrotus lividus
Lluç: Merluccius merluccius
Congre: Conger congre
Sípia: Sepia officinalis
Bonítol: Sarda sarda
Aspectes a destacar del Comitè de cogestió
- Aquest Comitè de cogestió, que es reuneix mensualment, està composat pels 5 àmbits habituals als quals s’ha afegit un sisè, que representa la Direcció General competent en les Polítiques Ambientals i Medi Natural, unitat responsable del desenvolupament del PRUG (el Pla d’Us i Gestió de Parc Natural del Cap de Creus).
- Es tracta del primer Comitè de cogestió que té com a objectiu regular l’activitat de pesca i marisqueig professional dins un espai natural protegit.
Àmbit territorial
Art i ormeigs
Nansa
Cadups
Xarxa per sèpia
Tremall
Comitè de cogestió de la pesca al Delta de l’Ebre (CCPDE)
És el darrer comitè de cogestió constituït (octubre de 2022). L’objectiu principal és encaixar el conjunt de les pesqueres deltaiques en un marc de gestió sostenible, basat en una visió ecosistèmica i adaptativa de les activitats extractives professionals que es desenvolupen a la zona, a més de treballar en la recuperació i el manteniment de pesqueres ancestrals, com les de la carpa o les que s’efectuen en les pantenes de les llacunes del delta.
Aspectes a destacar del Comitè:
- Publicació una ordre bàsica que agrupi totes les activitats pesqueres i marisqueres del delta de l’Ebre i que apliqui una gestió adaptativa en temps real i precautòria.
- Coordina aquestes activitats professionals amb les que ja estan gestionades des d’altres comitès de cogestió (cranc blau i pop roquer de les Terres de l’Ebre) i altres plans de gestió (com el pla de gestió del rastell de mà, a peu, al delta de l’Ebre).
Per a més informació: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/ gestio-pesquera/plans-gestio-cogestio/comites-plans-cogestio/
Modalitats i activitats professionals pesqueres i marisqueres i espècies objectiu
Badies dels Alfacs i del Fangar
- Marisqueig a peu o amb embarcació auxiliar: grúmol, canyut, ortiga de mar, peu de cabrit, corneta i garota.
- Pesca a peu o amb embarcació auxiliar a la paupa, amb canya i volantí i amb gànguils per a peix.
- Pesca des d’embarcació amb gànguils i pesca al batre des d’embarcació.
Llacunes i canals proveïdors
- Pesca amb pantena.
- Pesca a peu o amb embarcació auxiliar amb gànguil, monet, nanses, xarxes i a la paupa.
Riu (curs principal i canal de migjorn)
- Pesca a peu d’angula amb bussó.
- Pesca amb embarcació amb xarxa, palangre, nanses i gànguils.
- Pla especial per a la gestió de la carpa.
Canals, sèquies i desaigües
- Pesca a peu o amb embarcació auxiliar amb gànguils, monets i bussó per a angula.
Aigües marítimes del litoral fins l’1,2 metres de fondària (costa exterior delta)
- Marisqueig a peu amb rastell de mà de tellerina.
Àmbit territorial
Confraries de pescadors de Verge del Carme de la Ràpita, Sant Pere de Tortosa i la Ràpita, Deltebre i l’Ampolla.
03. Les comissions de seguiment
Comissió de seguiment de garotes
Els darrers anys, les garotes han experimentat un increment de la demanda en el mercat, fet que ha provocat que la captura d’aquesta espècie de creixent interès gastronòmic s’hagi estès per tot el litoral català.
En aquest sentit, la Comissió de Seguiment té com a principal objectiu el de gestionar els permisos especials que s’autoritzen per al marisqueig d’aquests equinoderms, basant-se en els més de 15 anys de seguiment científic realitzat en les zones d’extracció. Aquests estudis permeten proposar mecanismes de control adaptats a l’estat de les poblacions i l’equilibri de l’ecosistema. Exemples d’aquesta gestió adaptativa és el d’augmentar el nombre de permisos especials a autoritzar a les zones on es detecten blancalls (zones rocoses exemptes de coberta algal causades per la depredació de les garotes) o, per contra, reduir el nombre de permisos especials en zones on l’abundància d’aquests equinoderms és escassa.
Espècies objectiu
Garota de roca (Paracentrotus lividus)
Garota negra (Arbacia lixula)
Sphaerechinus granularis
Aspectes a destacar de la Comissió de Seguiment:
- Establiment d’una talla mínima de captura, que garanteixi la protecció d’individus juvenils de garota.
- Establiment d’una quota màxima d’extracció, tant per a la pesca professional com recreativa.
- Realització de tasques de seguiment científic que permetin conèixer aquelles zones on és necessària una pesca intensiva i aquelles altres on cal regular l’extracció d’aquest recurs per assegurar la preservació de l’espècie a nivells sostenibles
Àmbit territorial
Ormeigs
Garotera utilitzada des d’embarcació
Garotera utilitzada en apnea
Comissió de seguiment l’anguila europea
L’anguila europea (Anguilla anguilla) és una espècie d’ampli rang de distribució geogràfic que es caracteritza per reproduir-se en aigües marines i créixer i desenvolupar-se en l’àmbit continental (llacunes, rius, badies i zona costanera). El seu cicle biològic complex fa que siguin molts els factors antropogènics que afecten les diverses fases del seu desenvolupament. En aquest sentit, la Unió Europea obliga a establir plans de gestió per a cada conca hidrogràfica que han de garantir, entre d’altres, uns percentatges mínims d’escapament i repoblació d’aquesta espècie. A Catalunya, des de la implementació dels plans de gestió s’ha assolit una reducció de més del 30% en l’esforç efectuat en la pesquera de l’anguila, en conjunció amb campanyes de repoblació d’aquesta espècie i millores en la connectivitat de les masses d’aigua per permetre la seva migració a les parts altes dels rius.
Espècies objectiu
Fase anguila (mida superior a 35 cm)
Fase angula (mida inferior a 12 cm)
Aspectes a destacar de la Comissió de Seguiment:
- Creació d’un grup de treball dels diferents actors implicats, que s’encarreguen d’elaborar els plans de gestió, analitzen els compromisos adquirits i coordinen les accions establertes en els plans.
- Realitza tasques de seguiment, tant de la població d’anguila com d’angula en les conques del delta de l’Ebre i les conques fluvials de la província de Girona.
- Reducció del període autoritzat per a la captura de l’anguila i l’angula i el nombre de punts autoritzats per assolir la reducció d’esforç d’aquesta pesquera.
- Establiment d’una veda per a l’anguila i l’angula de més de set mesos.
- Alliberament d’anguila platejada en fase migrant
Àmbit territorial
Ormeigs
Pantena (Per a la fase anguila)
Gànguil (Per a la fase anguila)
Bussó (Per a la fase angula)
Comissió de seguiment de dragues mecanitzades (gàbies)
La reglamentació comunitària obliga a tenir un pla de gestió específic per a aquesta activitat tradicional a Catalunya. La seva Comissió de Seguiment va dissenyar les mesures tècniques del Pla aprovat per la Comissió Europea, en les quals s’incorporen límits diaris, talles mínimes, delimitacions de zones de captura i control horari de l’activitat. Actualment, degut a la caiguda de les poblacions, es mantenen tancats els caladors de rossellona i petxina lluent de tot el litoral català.
Espècies objectiu
Rossellona (Chamelea gallina)
Tellerina (Donax spp.)
Petxina lluent (Callista chione)
Aspectes a destacar de la Comissió de Seguiment:
- La Comissió de Seguiment del Pla de gestió de les dragues mecanitzades es reuneix trimestralment per controlar les captures i valorar les campanyes mitjançant l’estudi de notes de venda i l’anàlisi de les dades dels seguiments científics.
- Recentment, la Comissió de Seguiment ha detectat la recuperació dels bancs naturals de rossellona (Chamelea gallina) en els caladors propers al port de Vilanova i la Geltrú. Això ha comportat que s’hagin iniciat els tràmits per a la reobertura del banc.
Àmbit territorial
Art i estris
Gàbia
Comissió de seguiment de dragues per embarcació (PGDE). Rastell de cadenes
La modalitat de marisqueig amb draga per a embarcació, o rastell de cadenes, com es coneix localment, va haver d’adaptar-se als requisits establerts en la normativa comunitària del Mediterrani i va elaborar un pla de gestió en el qual va participar activament la seva Comissió de Seguiment, composta per científics, pescadors i l’Administració. L’actual Pla aprovat per la Comissió Europea incorpora una substancial disminució d’esforç pesquer, amb reducció de permisos especials, limitació horària i topall màxim de jornades de dedicació anuals.
Espècies objectiu
Cargol de punxes
Llagostí
Galera
Sèpia
Aspectes a destacar de la Comissió de Seguiment:
- La Comissió de Seguiment del rastell de cadenes es reuneix cada tres mesos per valorar l’activitat de la flota. S’hi analitzen les dades de primera venda, les jornades dedicades a l’activitat i els senyals de l’AIS (Automatic Identification System), sistema que tenen instal·lades totes les embarcacions del Pla.
- Recentment, la Comissió de Seguiment ha detectat la recuperació dels bancs naturals de rossellona (Chamelea gallina) i ha demanat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible que sol·liciti l’obertura dels caladors a la Comissió Europea. Després d’una campanya de mostrejos per verificar la recuperació, s’han iniciat els tràmits per la reobertura del bancs de rossellona.
Àmbit territorial
Art
Rastell de cadenes
Xarxa rastell
Comissió de seguiment del pla de gestió del rastell de mà, a peu, al Delta de l’Ebre
La modalitat de marisqueig a peu és de competència exclusiva a casa nostra. El Pla de gestió del rastell de mà és un pla viu i dinàmic gràcies a la seva Comissió de Seguiment composta per científics, ONG, pescadors i l’Administració. Tots quatre àmbits implicats proposen mesures de control d’esforç basades en l’abundància del recurs i en l’estructura de talles detectada en el banc natural a temps real, aconsellats pel seguiment científic que es desenvolupa des de l’any 2018. La Comissió de Seguiment proposa també les normes bàsiques del patró d’explotació que garanteixen una activitat estable i continuada durant les dues campanyes anuals que estan establertes.
Espècies objectiu
Tellerina (Donax spp.)
Aspectes a destacar de la Comissió de Seguiment:
- És l’òrgan que acorda i proposa la dedicació mínima que s’ha de complir per renovar el permís de rastell de mà cada sis mesos.
- Sol·licita reduir l’horari autoritzat sempre que hi ha molta abundància de tellerina, per controlar la població i el preu del producte.
- S’ha acordat també proposar endurir les sancions quan la tipologia d’infracció estigui relacionada amb la venda per fora del circuit legal, amb la captura d’individus per sota de la talla mínima legal o per la dedicació a l’activitat sense el permís corresponent.
Per a més informació: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/ gestio-pesquera/plans-gestio-cogestio/plans-gestio/
Àmbit territorial
Art i estris
Rastell
Garbell
04. Els grups de treball
Grup de treball del pla de gestió de la gamba de Palamós
La gamba rosada és una pesquera de gran monoespecificitat que es treballa amb arts d’arrossegament que pesquen a grans fondàries. En aquest cas, els pescadors mateixos de Palamós van anar a buscar el suport de l’Administració per regular normes que poguessin garantir una explotació sostenible del recurs. Des d’aleshores, el Grup de Treball de la Gamba de Palamós, constituït per representants del sector, de l’Administració catalana i també la de l’Estat, d’ONG i de científics, ha anat configurant un Pla de gestió que regula l’esforç, la selectivitat i l’impacte sobre el fons d’aquesta pesquera.
Espècies objectiu
Gamba rosada (Aristeus antennatus)
Aspectes a destacar del Grup de Treball:
- El Grup de Treball ha acordat mesures tan rellevants com l’ús de malla quadrada amb llum de 50 mm, la limitació en les dimensions de les portes amb la promoció de l’ús de portes suspeses, el control d’accés a determinats caladors o una limitació horària més restrictiva. Aquestes mesures ja s’han anat publicant en la normativa corresponent.
- Durant les últimes reunions, el Grup de Treball ha acordat la renovació del Pla amb la incorporació de mesures que l’adapten al Pla pluriennal per a les poblacions de peixos demersals del Mediterrarni occidental. La proposta està pendent d’aprovació seguint el procediment establert.
Per a més informació: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/gestio-pesquera/plans-gestio-cogestio/comites-plans-cogestio/pla-gestio-gamba-palamos/
Àmbit territorial
Art i ormeigs
Arrossegament
Autoria
Raquel del Rosal Gutiérrez
Cap de la Secció de Gestió de la Pesca i el Marisqueig.
Servei de Recursos Marins. Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
Lucia Martinez Posse
Tècnica de la Secció de Pesca i Marisqueig. Servei de Recursos Marins. Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
Eva Visauta Girbau
Tècnica de la Secció de Pesca i Marisqueig. Servei de Recursos Marins. Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
05. De la cogestió pesquera a una cogestió multisectorial
Taula de cogestió marítima del litoral del Baix Empordà
Constitució: Maig de 2017
Modalitat: Territorial, Multisectorial
Objectius: Facilitar i vetllar per la:
- Conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de l’àmbit territorial.
- Comptabilització dels usos i activitats socioeconòmiques que es desenvolupen en l’àmbit marí.
- Cooperació dels diferents actors que hi són representats
Formada per 4 àmbits (Administració pública, comunitat científica, economia blava i activitats al mar i entitats de la societat civil), 13 subàmbits i prop de 80 entitats representades. Tot i els efectes de la covid-19, l’any 2022 es va aprovar el primer Pla amb prop de 30 accions a impulsar conjuntament durant els anys següents. Per tractar temàtiques concretes s’han creat grups de treball específic (per exemple, el de plans d’usos i serveis de temporada, el de concursos de pesca recreativa subaquàtica o el de comunicació).
Taula de l’Aqüicultura de Catalunya
Constitució: Febrer de 2018
Modalitat: Sectorial Aqüicultura
El 2018 es va crear la Taula de l’Aqüicultura del Delta de l’Ebre, amb la finalitat de debatre les accions a desenvolupar a les badies per millorar les activitats que s’hi desenvolupen.
- Al febrer de 2019 es van iniciar els treballs amb la Taula de Cogestió de l’Aqüicultura Continental.
- Les necessitats de representació de l’aqüicultura en el Consell Català de Cogestió Marítima van propulsar a constituir una Taula d’Aqüicultura de Catalunya amb les seccions necessàries per treballar eficientment les comissions tècniques (CT) que pertoquen:
- CT de mol·luscs bivalves
- CT de piscicultura marina
- CT de piscicultura continental
- CT d’aqüicultura micro i macroalgues
Taula de Coordinació Intersectorial del Peix
Constitució: Febrer de 2021
Modalitat: Intersectorial
Finalitat: Debat en totes les baules de la cadena del producte pesquer
Objectius:
- Bioeconomia, economia circular i sostenibilitat.
- Solucions d’embalatge.
- Potenciar el consum de peix com a dieta sana i equilibrada.
- Digitalització de la traçabilitat i etiquetatge.
- Minimització del malbaratament alimentari.
Taula de cogestió de la pesca marítima recreativa de Catalunya
Constitució: Abril de 2023
Modalitat: Sectorial pesca marítima recreativa
Finalitat: Avançar en la implementació de models de gestió més sostenible de la pesca marítima recreativa, emprant els nous models de governança basats en la implicació de tots els actors afectats.
Objectius:
- Elaboració d’un nou marc de regulació general de l’activitat tant a escala tècnica com de governança general.
- Concreció de plans de gestió de la pesca recreativa en funció de les característiques territorials específiques.
Autoria
Joan Ylla Boix
Cap de Servei de Control i Acció Marítims Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
Àngela Seira Sanmartín
Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. DACC.
